1.ca.6 MÉS VELL QUE EL PADRÍ DE LA COCA-COLA

Ancianos FelicesAlerta, criatures, que dilluns dia 10 tenim un examen en el qual entren tots els temes que estan enumerats a l’apartat de català d’aquest bloc, i que teniu en el vostre quadern.

El dimarts dia 11 d’octubre heu de presentar a un foli amb el vostre nom, que entregareu al professor,  una redacció on el protagonista ha de ser més que centenari, amb una característica especial: va néixer el 28 de desembre de 1895, és a dir que actualment té 116 anys. Per això dèiem en el títol que és més vell que l’amo en Pep de Son Bats, el vilafranquer de 105 anys que va fer una anunci publicitari  d’una coneguda beguda refrescant. Però el personatge de la redacció té una altra característica especial:  no va aprendre a xerrar fins que tenia 32 anys.

Podeu imaginar qualsevol narració on el protagonista tengui aquestes dues característiques: un centenari que va va ser mut fins el 1927. El professor de català ja està ansiós per a llegir les vostres històries. Segur que seran emocionants i estaran ben escrites.

 Sortejarem una entrada de cine entre els  qui endevinin el personatge real en què s’ha basat el professor per a presentar-vos aquest tema.

 

Anuncis
Arxivat a català. Etiquetes: , , . 5 Comments »

1.ca.5 ELS CAVALLS QUE SORTIEN DE LA PARET

Dilluns passat vàrem fer una redacció sobre el tema: De la paret sortien cavalls. Al professor se li va ocórrer proposar-nos aquest tema quan va escoltar un home major contar que, fa molts d’anys,  la primera vegada que va anar al cinema, va quedar sorprès perquè va tenir la sensació de que de la paret sortien cavalls quan es projectaven escenes eqüestres. Per a nosaltres les pel·lícules són una cosa habitual, i ja sabem que de la pantalla no surt res, sinó que és on es veuen coses, encara que no hi siguin en realitat. Som espectadors de cinema, de TV, d’internet, de videojocs i d’altres artefactes moderns, però a principis del segle XX, semblava una cosa impossible. De fet, els  espectadors del primer film que es projectà a París pels inventors del cinematògraf, els germans Lumière, s’aixecaren de la cadira i partiren a córrer en veure un tren en marxa que anava cap a ells.

Allò que ara ens interessa a nosaltres és que no té cap importància saber d’on ha tret el professor el tema per a una redacció. Cadascun dels alumnes ha imaginat una situació diferent, ha creat un ambient i uns personatges com ha volgut. No calia parlar de cine, ni té cap mèrit haver endevinat l’origen de la frase, sinó que el que volíem, era aconseguir fomentar la creativitat. Que cadascú pensi abans de començar a fer la redacció per a  fer una petita creació literària que sigui capaç d’emocionar els hipotètics lectors. De fet,  ningú ha escrit cap redacció explicant l’origen cinematogràfic de la frase, sinó que les idees que heu tengut has estat aquestes:

La majoria (nou) heu pensat que es tractava d’un somni. Sis heu parlat de fotos o quadres penjats a la paret. Quatre  ho heu contat com un fet real. Dos ho heu convertit en una història mitològica,  una llegenda màgica. Altres dos heu cregut que es tractava d’una invasió de la Terra. També ho heu narrat com una tempesta, un circ, una borratxera, o fins i tot un de vosaltres s’ha identificat amb  un cavall i un despistat ha canviat el tema i ha escrit sobre “La primavera”.

Vegem alguns exemples de fragments que heu escrit. Per a divendres dia 7, heu d’escriure un comentari dels  fragments que més us hagin interessat.
–         Hi havia moneies comprant en el supermercat, nins que anaven a treballar a les oficines i cavalls que sortien de les parets
–         En el circ col·loquen un mur de pedra i vénen cinc cavalls i el traspassen sense fer-se gens de mal.
–         Va penjar tots els dibuixos a la paret de l’habitació. Mentre dormia, tots els cavalls varen sortir a jugar.
–         De la paret de l’Ajuntament sortien cavalls. De sobte el sòl es va enfonsar i tot va començar a caure.
–         D’aquesta paret han sortit moltes coses: dinosaures, cotxes, bous,… Però aquesta vegada ha sortit de la paret la cosa més terrible que existeix: l’exèrcit de cavallers fantasmes de la quarta dimensió. […] Durant aquesta amenaça, l’ONU va convocar una assemblea extraordinària i van decidir que l’OTAN atacaria aquests invasors.
–         En acabar l’hivern,  els amos lleven les corretges i els cavalls tornen a ser lliures. En primavera, de tanta velocitat que agafen, travessen les parets.
–         A dalt d’un turó aparegué un ramat de cavalls de tota mena: negres, blancs, de color terrós,… Tots lluïen el mateix aire indòmit, lliure, amb les crineres al vent.
–         Aquells cavalls tenien els ulls expressius i pelatge negre i lluent. Eren salvatges i lliures com ombres a la nit.
–         La Humanitat va unir totes les seves forces per exterminar els cavalls, però eren massa i  no podien contra tants. Fins que un dia va sortir un mig-home mig-cavall que era especialista en exterminar cavalls.
–         Això és una història inventada que dóna significat al títol.
–         De la meva paret surten cavalls molt estranys: un té tres ulls; l’altre, dues boques, i un amb dues potes com els humans.
–         El venedor ens va dir que amb aquelles pintures màgiques, pintéssim el que pintéssim, sortiria com si fos real. Jo, clarament, no m’ho vaig creure.
–         M’encanta sentir les gotes fines de pluja que semblen vidres que es trenquen a terra. Després comencen els trons, que ressonen dins ca meva com si sortissin cavalls de la paret.
–         Tots els cavalls salvatges que hi havia en aquell bosc sortien d’una paret màgica.
–         Estam aquí, amb la famosa escriptora de contes infantils Àngela Bernadí.
–         Vaig estar dos dies sencers en coma a l’hospital, amb una mà rompuda i un turmell torçat. I, a més, quan estava en coma, vaig somiar que el meu cavall sortia de la paret.

Arxivat a català. Etiquetes: , . 24 Comments »

1.ca.4 DE LA PARET SORTIEN CAVALLS

Per a dilluns, dia 3 d’octubre heu de presentar una redacció. Recordem algunes tècniques per a redactar que hem après a Primària però que de vegades és fàcil oblidar. I és que, amb el temps, la memòria va minvant.

En escriure una redacció cal intentar fer una petita obra literària. Som conscients de que nosaltres no som grans literats, però sí que hem de ser capaços d’escriure un text mínimament coherent, original i expressiu.
No cal que sigui massa llarg. No ens obsessionem pel nombre de línies. Hem d’escriure tot allò que volem contar, tot quant sigui interessant. Evidentment, si només presentam quatre retxes, no serà una redacció, de la mateixa manera que no és novel·la una narració de només 12 planes, però el que compta és que estigui ben escrit i no la llargària.
Hem de seguir aquestes tres passes:

1)     En primer lloc hem de pensar. En conèixer el tema, hem de reflexionar sobre la manera de tractar-lo, com exposar-lo, la tècnica, les coses que volem contar.
2)     En haver pensat i decidit com enfocarem el tema, és el moment de començar a escriure.
3)     En posar el punt final no hem de tancar el quadern. És quan, amb ajuda del diccionari, hem de repassar amb calma allò que hem escrit i corregir les possibles faltes ortogràfiques i sintàctiques. També hem de comprovar si queda ben explicat el que volíem dir, i millorar algunes frases que, encara que siguin correctes, les podem deixar més expressives. Per exemple, el paràgraf que ve a continuació té una errada de cohesió, molt fàcil de corregir, que heu de descobrir. Parau esment a veure si el podeu deixar millor.

Recordau que per aprendre a escriure hem de llegir i escriure molt. En llegir també aprendreu a escriure.  I no tan sols la lectura de grans autors cultes m’ajudarà a mi, sinó que també les redaccions dels companys em poden aidar a millorar, de mica en mica, la meva manera de redactar.*

El títol de la redacció que ens dóna el professor només és una excusa per iniciar l’escriptura. De vegades hi haurà temes més concrets i senzills, com per exemple: “El començament de curs” o “La primavera”. Altres vegades seran més abstractes o que semblaran complicats, com “De la paret sortien cavalls”. És igual. Quesvulla que sigui, heu d’intentar fer una petita obra literària. De “la primavera” tant pot escriure un alumne de primer curs de Primària com un gran poeta. De la mateixa manera, nosaltres hem de ser capaços d’imaginar que de la paret surten cavalls, i de fer-ho creure al lector, de fer-li experimentar noves sensacions. Només hem de fer volar les ales de la imaginació. Per això hem de pensar en primer lloc la manera amb què volem tractar la primavera o la paret equina. Per exemple:

-La primavera és l’estació de l’any que comença dia…
-La Reina de les Neus no volia que arribàs mai la primavera perquè…
-Una rosa es badà per a engolir-se la gota de rosada que regalimava com una llàgrima per l’arbust…
-La meva amiga Vera està prima perquè menja poc i, en arribar la primavera ha de prendre vitamines per no quedar-se massa magra…
-Aquell calendari perfumat  tenia tots els dies de la primavera pintats amb floretes i arcs de sant Martí…
-Dimoni d’ al·lèrgia primaveral. Com cada any, el nas em raja talment una font…
-De la paret sortia la primavera…

 

  • Heu descobert l’errada del quart paràgraf? Encara hi sou a temps de trobar-la.
  • Efectivament: tot el text està escrit en segona persona plural: “per a dilluns [vosaltres] heu de presentar…”, i en canvi, a partir de la segona frase, en aquest paràgraf, es passa a la primera persona singular: “m’ajudarà a mi”.

Arxivat a català. Etiquetes: . Leave a Comment »

1.es.4 Escribir no es hablar

Y por esto vais a seguir estas pautas a la hora de escribir vuestra primera redacción:
1. No usar comillas
2. Frases cortas, separados por punto seguido o aparte.
3. Estructurar en párrafos