2.ca.11 L’ESCUT DE SÓLLER.

2.ca.11 L’escut de Sóller.

El passat dilluns 27 de febrer vàrem visitar Sóller i, entre moltes altres activitats, investigàrem l’origen de l’escut del municipi. Ens explicaren que es tracta d’un  joc de paraules. Hi ha un sol i uns lleons, del principi del nom de Sóller, i una deformació del final.

Aprofitarem aquesta avinentesa per fer un petit estudi de la imatge d’alguns altres escuts de municipis mallorquins. Heu de dur el treball fet el dilluns 5 de març.

1)     Compara els següents grups d’escuts:

a)     Algaida,  Fornalutx i Sóller.

b)      Ariany, Esporles i Petra.

c)      Lloseta i sa Pobla.

d)      Mancor dela Valli Valldemossa.

f)Calvià, Sant Joan i Santanyí.

2)     Apareixen castells, torres o murades en els escuts d’Alaró, Alcúdia, Algaida, Artà, Capdepera, Consell, Llubí, Muro, Palma, Santa Eugènia i Vilafranca. En el cas de Vilafranca el motiu és perquè la patrona del poble és santa Bàrbara, que va ser tancada dins una torre per son pare, i per això apareix a l’escut del poble, encara que en tot el municipi no hi hagi cap torre.

Intenta explicar la causa d’altres escuts amb castells o murades, com el d’Alcúdia o Palma.

3)     Hem vist que l’escut de Sóller és un joc de paraules. Intenta esbrinar en què consisteixen els jocs de paraules que apareixen en els següents escuts:

a) Alaró:

b) Búger:

c) Bunyola:

d) Campanet:

e) Campos:

f) Inca:

g) Llucmajor:

h) Manacor:

i)                    Pollença:

j) Sencelles:

4)     Segons una llegenda, els andritxols, habitants d’Adratx, guanyaren un plet al Sol, perquè sempre en venir cada matí cap a Palma, els pegava el sol de cara, i en tornar cap al seu poble l’horabaixa, els tornava molestar. Finalment, decidiren que anirien a Palma el capvespre i tornarien a casa el matí, de manera que el sol sempre els pegava d’esquena i no els molestava. A partir d’aquesta història, intenta imaginar com és l’escut d’Andratx.

5)     Tretze municipis mallorquins tenen les barres vermelles i grogues en el seu escut. Per què creus que abunden tant aquests colors?

6)     Altres deu municipis inclouen a la seva heràldica un tema religiós. Això seria normal a Sant Llorenç, Santa Margalida o Santa Maria, però explica el que opines de l’escut de Felanitx o el d’Escorca:

7)     Comenta per què et sembla normal que hi hagi muntanyes en els escuts de Montuïri i en el de Puigpunyent. En canvi, per què resulta més estrany que també n’hi hagi en el de Costitx.

8)     Segur que podràs intuir d’on és aquest escut:

9)     Alcúdia té una àguila bicèfala, símbol dels reis dela Casad’’Àustria, que li va concedir, juntament amb el títol de “ciutat fidelíssima”, Carles V, el 1523. Què significa “bicèfala”?

10)Comenta les diferències més destacades entre els escuts de Palma i el de Mallorca.

Anuncis

2.ca.4 CONTINGUTS TEÒRICS.

2.ca.4  CONTINGUTS TEÒRICS.

 

El dilluns, dia 30 de gener, tenim un examen de català amb els següents continguts teòrics, a més de totes les activitats pràctiques que hem realitzar a classe:

-El nom. Nombre i gènere. Classes de noms.

-L’adjectiu. Nombre i gènere. Graus.

-Lexemes i morfemes.

-Llengües romàniques.

-Recursos estilístics.

-Diftong. Hiat.

No us confieu. Encara que siguin temes fàcils, que ja heu tractar a Primària i a castellà, s’han de estudiar  a fons i practicar molt. Heu d’aprendre cada concepte, assimilant cada idea nova i entenent bé allò que llegiu. No us limiteu a fer els deures i estudiar allò que us proposa el professor. De vosaltres esperam molt més. Per exemple, si a classe parlam dels premis Ciutat de Palma, heu d’investigar sobre aquest esdeveniment cultural. No us limiteu a aprendre allò que us ensenya en Joan Sastre, per exemple, sobre el “Planisferi lunar” i “Ningú no pot enganyar els morts”. Ànim!

Arxivat a català. Etiquetes: , . Leave a Comment »

1.ca.19. RONDALLES MALLORQUINES

1.ca.19 RONDALLES MALLORQUINES.

Això era i no era un professor que va contar dues rondalles als seus alumnes de 1r E: “Ses tres fies delicades del rei” i “L’amor de les tres taronges”.

Dilluns, dia 5 heu de dur contestades aquestes preguntes.

 

1)     Fer el resum de “Ses tres fies delicades del rei” i seleccionar quina de les tres és la més delicada.

2)     Fer l’esquema de “L’amor de les tres taronges”.

3)     Quines diferències fonamentals hi ha entre les dues rondalles?

4)     Característiques de la literatura popular.

5)     Per què creus que la literatura popular és sempre anònima?

6)     Qui va recopilar l’Aplec de rondaies mallorquines?

7)     A les rondalles s’utilitza un llenguatge dialectal. Analitza aquesta afirmació a partir dels  títols de les dues rondalles esmentades.

8) Si el personatge de la foto no és el professor de català quan era jove, ni tampoc un actor de Hollywood, qui creus que deu ser?

I encara deuen esser vius si no són morts, i al Cel ens vegem tots plegats. Amèn.

Arxivat a català. Etiquetes: , . Leave a Comment »

1.ca.17 LA FOSCA NIT.

1.ca.17   LA FOSCA NIT

Mai havia vist una nit tan bonica. Era una foscor lluminosa. Fa cinc fosques nits, arribava jo al portal de casa quan vaig trobar un sobre, un sobre molt curiós. Tenia un dibuix d’un estel gran i tres petits. Era de color blau obscur i el trobava molt estrany. Vaig obrir el sobre misteriós i tenia una història molt rara sobre la nit…

Al final d’aquella història posava: “per tots els espectadors enmig de la nit”. Després d’això trobava el sobre molt més misteriós. El sobre, amb la història dedins, després d’una estona, va desaparèixer de les meves mans. Mai havia vist un sobre com aquest.

 

Aquesta és la redacció que ha escrit una companya vostra d’una altra classe. Ara llegiu alguns fragments de les vostres redaccions sobre el mateix tema.

1)     Era una bruixa que va fer un encanteri i va desitjar que sempre fos una fosca nit i, a partir d’aquell dia, ningú va tornar a veure el sol.

2)     Quan el crepuscle cau i dóna pas a la nit, comença la màgia, tot és possible.

3)     Les coses bones de la vida sempre estan devora nosaltres.

4)     La fosca ja era caiguda i la veritat és que estava cagada de por; aquelles ombres que es movien, jo ja ni les podia mirar de la por que em feien.

5)     Per què dir que la nit no és bella? Per als infants és la sesta més gran, pels joves és pura diversió i rialles, pels adults és un moment de tranquil·litat i, pels més grans és llibertat i un moment que val la pena contemplar.

6)     Mecatxis, aquesta maleïda nit. M’he pegat una bufetada per les escales quan anava a les palpentes a cercar un tassó d’aigua.

7)     La nit té molts secrets. El bàsic és el silenci profund i els llums encesos pel carrer i alguns animalons vagant pel municipi. Cada vegada que veig la nit fosca pens que ara mateix, a un altre lloc, serà de dia.

8)     Una nit fosca…

—   Ahhhhhh!!!

—     Què passa? –diu el veïnat.

—    Res. És que el meu home ha mort la porcella. –diu la dona.

9)     Tot ho veig: constel·lacions, estels i altres planetes espectaculars. A casa meva tenc un telescopi i faig un estudi de la fosca nit amb tots els estels i constel·lacions.

10)De dia visc alegre i sense preocupacions, però, quan cau la nit m’espant, em tanc dins la meva habitació i no en torn sortir fins que surt el sol.

11)Per a mi no és més que un dia negre i amb foscor. Per què fan tanta por les nits?

12)Aquesta nit fa fosca negra. Quina meravella, la fosca nit! Es veuen, allà, en el cel, milions de milions d’estrelles. Si t’atures a pensar, són com gotetes d’aigua brillants que encara no s’han eixugat.

13)La fosca em recorda els monstres i les pel·lícules de terror.

14)El millor de la nit és la foscor. Les ombres s’amaguen, invisibles, i les llums, sobretot les de les estrelles destaquen més. Però la nit encara és millor si a la foscor li sumes el so del silenci, o només el so de la brisa nocturna.

15)Tot està obscur. Vendran els monstres al meu llit? Estic amb la por dins el cor.

16)La fosca nit té unes estrelletes brillants i una lluna tan bella com una princesa vestida de gala, il·luminada pel brillantíssim Sol.

17)Era una nit molt fosca i la lluna il·luminava tot el món com el llum de la nostra habitació. Les estrelles les acompanyaven com els seus soldats.

18)Jo tec por a la fosca nit, però no li tenc por a la nit fosca. Perquè és ben diferent!

Les idees més repetides són, o bé la por, o bé l’encant de la llum de la lluna i els estels. Seria la part negativa o positiva del vespre.

Recordau que sempre heu de repassar les redaccions abans d’entregar-les, i encara hi ha alumnes que no ho fan, i això es nota, perquè alguns dels fragments que hem llegit millorarien molt si estassin revisats prèviament.

 L’altre defecte molt freqüent és que no dominam els signes de puntuació. Posau, per exemple, coma en lloc de punt, o no posau res quan hi ha d’haver coma. 

No us heu de deixar dominar pel títol. Per exemple, quan es comença una redacció dient que “Aquesta oració té dos recursos literaris que són: l’epítet i l’hipèrbaton”, és perquè comentam el títol en lloc de pensar què podem dir sobre el tema que ens han presentat. El títol no és el protagonista, sinó l’excusa per començar a fer volar la vostra imaginació.

    

TREBALL DE QUADERN PER ENTREGAR DILLUNS DIA 28.

1)     Comentari de la redacció inicial. Defectes i virtuts. Canvis per a millorar-la.

2)     Digues com es nota la gran influència del títol en els fragments 1, 7, 9, 12 i 16.

3)     Comenta les diferents visions de la nit que apareixen en el fragment 5.

4)     Quin fragment és l’únic que no es nota que sigui tret de “la fosca nit”.

5)     En el fragment 4 hi ha un arcaisme i un hipèrbaton involuntari. Els pots trobar? També hi ha una grosseria; la podries evitar?

6)     Un eufemisme és una paraula que substitueix una grosseria. Cerca un eufemisme en el fragment 6.

7)     Quina expressió apareix tant en els fragment 2 com en el 10?

8)     Què creus que tenen en comú els fragments 12, 14, 16 i 17?

9)     Digues quin és el fragment més màgic i el més humorístic.

10)Què té en comú el fragment 7 amb la redacció inicial.

11)Cerca què tenen en comú els 10, 11, 13, 15 i 18.

12)Creus que hi ha una anàfora en el fragment 9?

13)Per què penses que cap alumne ha usat la paraula “vespre” en la seva redacció?

14)Creus que hauries escrit coses diferents si el títol fos “La nit fosca”?

Ara, abans de que la fosca nit arribi, fes els deures i repassa’ls.

Arxivat a català. Etiquetes: , . Leave a Comment »

1.ca.16 LOGOS DE COTXES

Totes les marques automobilístiques tenen un símbol, un grafisme que els identifica i que apareix a la part de davant de cada vehicle que fabriquen. La majoria de logotips dels cotxes  es poden incloure en aquests grans grups:

–         ABSTRACTES: com el rombe de Renault.

–         ALFABÈTICS: on hi ha tot el nom de la marca, com a Ford o només la lletra inicial com a SEAT.

–         DE FORÇA: on hi ha un dibuix (moltes vegades un animal) que inspira potència, com a Jaguar.

Ara has d’intentar contestar les següents preguntes en el teu quadern de català. Tens fins el 12 de desembre.

1)      Compara els logos de SEAT i Suzuki. Què tenen en comú? Quina de les dues “S” et dóna més sensació de velocitat? Com ho aconsegueix? Compara ara Honda amb Hyundai. Si creus que Toyota també té una “T”, explica la deformació que ha sofert. L’escut de Mazda originàriament era una “M” a la qual se li han llevat alguns elements, quins? Volkwagen també té l’escut alfabètic?

2)      Opel pot semblar un logo abstracte, però si et diem que és de força, què creus que pot simbolitzar? Explica com Rover també indica potència.

 

3)      Quins animals apareixen a alguns logos? Per què creus que hi apareixen aquests animals i no altres? Penses que Alfa Romeo és un cas especial? Creus que seria interessant un logo amb un vaca o un hipopòtam? Quins animals et sembla que podrien servir per incloure’ls a alguns escuts?

 

 

 

4)      Els símbols es van modernitzant. El rombe actual de Renault és molt diferent a l’original antic. Ens pots dir els canvis que ha experimentat?

5)      Dir que el logo de Jeep és el més original de tots, seria una ironia. Per què? Què és una ironia?

6)      Agrupa de dos en dos o de tres en tres alguns logos que creguis que tenen característiques semblants.

7)      Intenta donar la raó a les següents afirmacions:  Volvo té el símbol més masclista. Audi té el símbol més olímpic. Mercedes té el símbol més celestial. Chevrolet té el símbol més cristià.

 

8)      “Anar com una fletxa” indica molta rapidesa. Creus que el dissenyador d’Skoda va tenir en compte aquesta expressió? Quina forma té l’asta de la bandera que apareix al logo de Lancia?

9)      Quins grafismes posaries a un  hipotètic logo que servís pels model Ibiza? I pel Fiesta?

10)  L’escut de Citroën, que podria ser considerat abstracte, per una part és semblant als galons de sergent de l’exèrcit francès, però també és la deformació d’un signe ortogràfic. Ho podries explicar? Recorda que, en francès hi ha dièresi (¨) i tres tipus d’accent (´), (`) i (^).

 

11)  Dins la marca Cadillac hi podem trobar l’illa de Mallorca. (cad-ILLA-c). Per altra banda, un far il·lumina la marca al-FA R-omeo. De la mateixa manera, cerca amagades dins algunes marques conegudes: un peu, una nau o un pèl.

12)  El model de Suzuki Moco, a Espanya es diu Suzuki Alto. Per què creus que han canviat el nom? Però al Nissan Pixo no li han canviat el nom. Creus que pot ser perquè només sona malament en català?

13)  Comenta algun escut d’una marca que t’hagi interessat de manera especial.

14)  Els noms d’algunes marques són  acrònims (com Fiat) o els llinatges dels fundadors, o d’algun familiar (Mercedes era el nom de la filla de l’enginyer).  Toyota no és ni una cosa ni l’altra, sinó el nom de la ciutat on es fundà la primera fàbrica. Inventa tu un nom comercial per una marca de cotxes de luxe i un altre per cotxes petits sense carnet. Descriu els seus respectius logotips.

15)  El logo de BMW inclou una bandera que recorda la d’arribada final a Fórmula 1, però també és la de Baviera,  la regió alemanya on es fabrica. Quins colors hi hauria dins el cercle si es fabricàs a Mallorca?

16)  Per què creus que no hi ha cap marca que posi volants o rodes en el seu logotip? El so i la llum són dues coses que van a gran velocitat i que, per tant, podrien servir com a logotip d’alguna marca, però no es fan servir. Per què?

17)  Si l’emblema de SEAT fos un seient, pensaríem que el dissenyador és anglès. Per què?

18)  A Alemanya, a una persona que s’ha casat quatre vegades se li diu que és un Audi. Quin origen creus que pot tenir aquesta broma?

19)  Un dels escuts de Chrysler és una estrella de cinc puntes. Et recorda una altra marca?

20)  Saps de quina marca és el logotip amb una lletra doble: “RR”?

1.ca.15 TRES EXÀMENS.

1.ca.15 TRES  EXÀMENS

Demà divendres dia 11 hem de dur a classe els objectes antics que heu aconseguit durant aquesta setmana.

El proper dilluns dia 21 tendrem un examen de continguts, i el divendres dia 25, serà el del llibre de lectura. Posteriorment, farem un altre control escrit sobre els posts de català d’aquest bloc, especialment dels  números 3, 4, 11 i 13.

A tota prova escrita de català hi pot entrar fer una redacció, un resum, un dictat o qualsevol altra activitat d’expressió escrita.

A més, els continguts que heu d’estudiar i repassar durant la propera setmana són els següents:

CONTINGUTS

1 La gramàtica. Paraules i oracions.

2 L’alfabet.

3 Diccionaris.

4 Literatura popular  i culta.

5 Vers i prosa.

6 Categories lèxiques.

7 La comunicació.

8 Sons i grafies.

9 La Balanguera.

 10 El verb. Conjugacions. Classes de present d’inicatiu. Formació del gerundi.

 11 Figures retòriques: al·literació, onomatopeia, anàfora, epítet, polisíndeton, asíndeton i hipèrbaton.

 12 Les llengües del món. Llengua i dialecte.

Tenim tota una setmana per demanar al professor tots els dubtes que puguem tenir.

Respecte a l’examen del llibre de lectura, no s’ha d’estudiar, sinó llegir amb atenció, prendre notes, repassar, repetir fragments, treure conclusions, reflexionar, aprendre els ensenyaments, estudiar els personatges, etc.

Hi poden sortir preguntes com aquestes, entre altres:

–         Biografia de l’autor.

–         Explicar les característiques de les faules.

–         Estudi lingüístic o literari del llibre.

–         Personatges que hi surten.

–         Comparació de faules.

–         Resum de faules.

–         Ensenyaments que hem entès a través de les faules.

–         Refranys i moralitats que hi apareixen.

–         Animals que més surten.

–         Escriure una faula de l’època actual.

–         Defectes que vol criticar i virtuts que intenta fomentar l’autor.

Respecte al tercer examen,  hi sortiran preguntes que ja hem realitzat a la classe o com a deures.

Ànim! Cal estudiar metòdicament cada dia. Això no és una moralitat d’Isop, sinó un consell de tots els professors.

Estar atent a classe, fer preguntes sobre els dubtes, estudiar, passar en net els apunts (de tal manera que puguin sevir per estudiar), fer els deures, reflexionar, repassar, …

Recordau, per altra banda, que l’avaluació és contínua i que els exàmens només són una part de la nota final.

Arxivat a català. Etiquetes: , . 6 Comments »

1.ca.14 DEURES ETERNS

1.ca.14  DEURES ETERNS.

Avui la pluja, aquesta “pluja brodada” de Rosselló-Pòrcel, aquesta pluja que fa mesos que esperàvem per evitar la sequera del camp, a la fi, ha arribat. Però justament ha plogut quan havíem d’anar a fer la sortida de veure alguns edificis emblemàtics del barri de Santa Catalina i del Jonquet. No els hem pogut visitar, però sí hem parlat d’ells dins l’aula i després heu anat al museu del Baluard i heu vist l’aljub, entre altres coses.

Teniu uns deures especials per al proper divendres dia 11. Heu de demanar a familiars i amics que us deixin o, si és possible,  us donin un objecte molt antic perquè el pugueu dur a mostrar als companys. No es tracta de cercar joies de gran valor. Poden ser coses d’ús quotidià, estris senzills, però que tenguin algun interès especial, o simplement que puguin ser un record amb valor sentimental. Pares, padrins i altres persones majors poden ajudar a aconseguir una bona col·lecció d’antiguitats per a aquest divendres. Si és un objecte massa gran o que és delicat, li feis una fotografia i mostrareu la imatge.

A classe ja n’hem parlat i hem posat alguns exemples molt variats. Poden ser de qualsevol material: paper, fusta, metall, vidre, ceràmica, fang, etc. Com més antic, millor. Si la persona que el vos dóna us pot contar una breu història de com s’usava, o qualsevol anècdota, ens la contau.

L’ideal seria que vosaltres us pugueu quedar aquest objecte i guardar-lo durant tota la vostra vida, de manera que d’aquí a 50 anys, tengueu un record cordial i agradable. Per això, com diu el títol d’aquesta entrada, són uns deures eterns, perquè, si pot ser, han de durar tota la vostra vida.

Aquesta activitat l’hem de relacionar amb el tema de la conservació del patrimoni i dels edificis interessants, com són els molins, una catedral gòtica, o simples habitatges familiars del barri de Santa Catalina, però que tenen una ideosincràcia pròpia. Tot pot arribar a tenir un valor. Tot és valuós i, per tant, ho hem de saber  respectar.

Els professors ja estam ansiosos per veure quins objectes dureu. Els Indiana Jones del Ramon Llull estan en acció.

Arxivat a català. Etiquetes: , , . 1 Comment »