1.ca.7 DÍGRAFS

Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l’ortografia d’una determinada llengua. Sovint, es tracta d’un so que no es pot expressar amb una única lletra de l’alfabet emprat per a escriure l’idioma en qüestió. Altres vegades, però, hi ha una única lletra que representa el mateix so, i el dígraf existeix per motius històrics, ortogràfics o dialectals.

 Dígrafs del català

  • dj (segons els dialectes representa [dʒ] o [tʃ]) (exemples: adjectiu, cambodjà)
  • ds (representa [ts]) (exemples: adscriure, adsorció)
  • gu (davant e o i; representa [g] o [γ]) (exemples: guerra, paguin)
  • ig (després de vocal, a final de paraula; segons els dialectes representa [tʃ] o [jtʃ]) (exemples: puig, maig)
  • ix (després de vocal, a final de síl·laba; segons els dialectes representa [ʃ] o [jʃ] o [js]) (exemples: caixer, feixa)
  • ll (segons els dialectes representa [ʎ] o [j]) (exemples: callar, soroll)
  • ny (representa [ɲ]) (exemples: canya, empeny)
  • qu (davant e o i; representa [k]) (exemples: esquena, quins)
  • rr (sempre entre vocals; representa [r]) (exemples: arrossegar, terrassa)
  • sc (després de consonant i davant e o i; representa [s]) (exemples: abscés, obscenitat)
  • ss (sempre entre vocals; representa [s]) (exemples: cassola, assignar)
  • tg (davant e o i; segons els dialectes representa [dʒ] o [tʃ]) (exemples: fetge, heretgia)
  • tj (davant a, o o u; segons els dialectes representa [dʒ] o [tʃ]) (exemples: platja, lletjor)
  • ts (representa [ts]) (exemples: potser, tsar)
  • tx (representa [tʃ]) (exemples: metxa, txec)
  • tz (segons els dialectes representa [dz] o [ts]) (exemples: atzur, realitzar)
Arxivat a català. Etiquetes: , . 7 Comments »