2.ca.8 TRENCACLOSQUES DE LEXEMES I MORFEMES.

2.ca.8 TRENCACLOSQUES DE LEXEMES I MORFEMES

 

La façana i la proa són, respectivament, la part de davant d’un edifici i d’un vaixell. De la mateixa manera l’esquena  és la part de darrere d’una persona i la reraguarda es refereix als soldats que van al final d’un exèrcit o d’un destacament.

Hi ha locals públics que tenen dues portes: una d’entrada i una de sortida. Pot ser que siguin idèntiques, però una està situada davant i l’altra darrere.

El parabrisa és només el vidre de davant del cotxe. Els altres vidres no tenen aquest nom. El líder va al principi i el coer al final d’una classificació. A l’esport i a la vida quotidiana trobam altres casos en què és important anar davant o darrere.

De la mateixa manera els morfemes, si van davant el lexema, són prefixos, i si van darrere, sufixos. Així de senzill. No és qüestió gramatical, sinó de situació, de col·locació.

Ja hem estudiat la definició i sabem que lexema és la part d’una paraula que té significat ple, complet, absolut, important, fonamental. En canvi un morfema només aporta significació gramatical, secundària. Per exemple, el mot “NINETES”, té el lexema “NIN”, gràcies al qual sabem que parlam de persones joves que encara creixen. Els morfema “ET” indica diminutiu; “A” (transformat en una E per canvi ortogràfic), indica femení, i “S”, plural.

Convé practicar amb molts d’exemples. En posarem alguns:

 

IN-TOC-ABLE-S                              FUTBOL-ISTA

 

PRE-ESCOL-AR                              LLIMON-ADA

 

SABAT-ERIA                                  FUST-ER

 

RE-CICL-AR                                   ANTI-GLOBAL-ITZACIÓ

 

ORANGUTAN                                 PROFESSOR-AT

 

DES-TAP-AR                                   NIN-ADA

 

POM-ERA                                        VUIT-È

 

DILLUNS                                         TRI-SÍL·LAB

 

Segur que heu separat els monemes i els heu classificat en lexemes, prefixos i sufixos.  La separació és fàcil perquè ja ens han posat els mots amb guionets. He he he. Ara cal pensar bé quin és el significat més important. La semàntica no és una ciència exacta. [Què dimoni deu ser la semàntica? Aquí passa igual que amb “licantropia”, que no trobam cap lexema reconegut, perquè són cultismes que vénen del grec].

Parau esment perquè algunes vegades pot semblar que tenen significat fragments que només és pura casualitat. Per exemple, “escopetes” no és diminutiu, encara que acabi igual que “ninetes” que hem vist anteriorment. I tampoc té res a veure amb “copes petites” = “copetes”. En veurem altres casos.

 

DIAMANT: no es refereix a un “dia” ni a un “amant”, sinó que tot és un lexema procedent del grec “adamantos”, que significa “fort”.

 

CAPELL: no és un “ca” amb molta “pell”, sinó que el seu lexema és “cap”.

 

INVENT: no té el prefix negatiu “in”, com a “in-vis-ible”, ni posa l’aire en moviment.

 

COMPLET: no fa referència a un judici “com-plet”.

 

VALENT: no vol dir que vagi a poc a poc (va  lent).

 

També heu d’anar vius perquè de vegades hi ha canvis ortogràfics, com per exemple: “taronja” i  “tarong-er”, o “barca” i “barqu-er”.

Ara podeu jugar a fer el trencaclosques de combinar lexemes i morfemes de la llista superior, i d’altres paraules.

Per cert, quants de lexemes té “trencaclosques”? Té qualque morfema? Si dividim aquest mot en síl·labes, per pura casualitat, resultaran un grup de paraules: TREN- CA – CLOS – QUE – S.

Puzzle

També podeu cercar lexemes i, afegint morfemes, crear noves paraules derivades. Per exemple. “carn”, “paper” o “llibre”. Carnisser, paperera i llibreria serien les primeres, però en podeu fer més. Venga, que vosaltres sou capaços d’això i de molt més. O no? En el proper examen  hi haurà una pregunta semblant a tot això que acabam de llegir. Ja teniu dos punts.

 

 

 

 

 

Anuncis

2.ca.5 PARADOXES PARADOXALS.

2.ca.5  PARADOXES PARADOXALS.

 

Entre altres recursos estilístics, hem estudiat la paradoxa, que és un raonament contradictori, incongruent. Però, al final, encara que sembli impossible, hi ha una explicació que fa lògic allò que ens diuen.

Per exemple: “És quan dormo que hi veig més clar”. Si estic dormit, com hi puc veure clar?  Un altre exemple: “Cada dia la premsa parla d’aquell pobre milionari”. Com es pot ser milionari i pobre al mateix temps?

Tot té una explicació. Els somnis em permeten veure moltes coses, encara que estigui dormit. I un home ric pot ser un desgraciat i sofrir molt.

 

Es diu “antinòmia” si és una paradoxa on cada frase per separat seria normal, però en unir-se resulten ser antagòniques. Per exemple, podem entendre que “en Miquel sigui jove” i també seria lògica una altra frase com aquesta: “en Miquel té 90 anys”, però resulta paradoxal dir que “En Miquel és jove amb els 90 anys que té”. Ens hauran d’explicar que, encara que sigui un ancià, aquest senyor es manté actiu i dinàmic, amb l’esperit juvenil.

 

Es diu “aporia” una paradoxa sense sortida, sense camí final, sense solució clara. Per exemple, el filòsof grec Epimènides, que era de Creta, deia que tots els cretencs eren mentiders. És a dir, que afirmava que ell, que era mentider (perquè era cretenc) deia que era mentider. Es formulava aquella famosa pregunta que vàrem veure en el primer trimestre: “menteix qui diu que menteix?

 

El filòsof grec Eubulides diu que imaginem un caramull de pedres o de sorra. En llevar una pedra o un granet de sorra,  continuarà essent un caramull. Si en llevam una altra, continuarem considerant que tenim encara un caramull. Si seguim aquest procediment, en quin moment deixarà de ser un caramull? Nosaltres podem fer el procés a l’inrevés: un granet d’arena no és un caramull. N’hem d’anar afegint d’un en un, però, ¿en quin moment començarem a creure que ja tenim un caramull?

 

 

En realitat gairebé tots els mots quantitatius són susceptibles de formular un problema semblant. Per exemple,  “molt” i “poc”. Si un company vostre té 300 llibres en el seu dormitori, direm que en té molts, però si la biblioteca municipal en tingués la mateixa quantitat serien molt pocs.

Tot és relatiu. El jugador  més baix d’un equip de bàsquet és ben possible que sigui un home alt. La tia de Bill, na Marylin de la novel·la “Enigma a internet”, que té 30 anys, és jove o vella?

 

 

Zenó era un filòsof grec que presentà 40 paradoxes que intentaven demostrar que moltes sensacions són il·lusòries, que conceptes com el temps o el moviment, en realitat no existeixen, sinó que els humans els hem creat en la nostra imaginació col·lectiva. La seva paradoxa més famosa és la d’Aquil·les i la tortuga, que hem explicat a classe. Segons Zenó, el guerrer no podrà guanyar mai una cursa amb la tortuga si ella parteix abans. Ara llegiu una altra paradoxa del mateix autor, una mica més complicada. A veure qui l’entén. Si qualque alumne/a sap explicar la resposta es mereixerà un positiu, perquè fa 25 segles que ningú ho ha sabut respondre.

Imaginem dues files de 5 corredors cadascuna, A i B, que corren per una pista en sentits contraris. Es mouen a la mateixa velocitat, a la vista d’una fila de 5 espectadors asseguts C. Les tres files de persones tenen la mateixa longitud. Les dues files de corredors es creuen quan passen per davant els espectadors. El primer atleta d’A recorrerà la longitud de B en x segons, per exemple, en 10 segons. Però B, que corre a la mateixa velocitat, només recorrerà la meitat de la longitud de C en el mateix temps. Com les longituds de B i C són idèntiques, Zenó afirma que el temps és x = 2x , la qual cosa és impossible, perquè significaria que, en el cas numèric que hem suposat,  10 segons seria igual a 20 segons. Per tant, segons Zenó, el temps no existeix en realitat, sinó que és il·lusori.

 

Com acabam de veure, les coses es poden complicar cada vegada més. Podem estudiar un mateix tema, com el nom, l’adjectiu o els recursos estilístics a Primària, a ESO i a Batxillerat, però cada vegada el veurem més ampliat i n’aprendrem coses noves.

El mateix que hem comentat de les paradoxes podríem dir de les metàfores, que poden ser senzilles i col·loquials, o poètiques i tan elevades que, de vegades, el mateix poeta ens les ha d’explicar. Però el post de les metàfores metafòriques el publicarem un altre dia. Per avui ja en tenim ben a bastament amb les paradoxes paradoxals. No us sembla?

I ara, aprofitau el temps que teniu per estudiar aquest cap de setmana. Encara que, si fem cas a Zenó, com que el temps no existeix, no el podem aprofitar. O sí?

2.ca.3 LABERINT PERIODÍSTIC.

2.ca.3 EL LABERINT PERIODÍSTIC.

“S’ha celebrat recentment el Primer Campionat d’Espanya de laberint, un nou esport que ha agradat molt al públic. Es presentaren totes les comunitats autònomes, i finalment el brillant guanyador va ser l’equip representatiu de les Illes Balears que, a més, va aconseguir una puntuació de 19 punts, quan el màxim és de  20.”

 

Imagina que tu ets el periodista que signa aquest article, i que veus que apareix el teu nom però hi falten totes les frases que tu has escrit criticant l’organització del campionat de laberint. Vares ser testimoni d’una injustícia que denunciares, però t’han censurat les teves paraules i apareixen a la premsa com si fossis còmplice de la situació. Per tant, s’ha comès una segona injustícia, ara contra la teva professionalitat periodística, per manca de llibertat d’expressió. Pel proper divendres dia 27 has de dur escrites en el quadern les tres activitats següents, començant per les sensacions que  sentiries si te trobassis en aquesta situació laboral, i com reaccionaries.

1)     Explica què experimentes en veure que s’ha comès una greu injustícia i que, a més, no t’han permès denunciar-la en el teu article, eliminant totes les frases crítiques que tu havies escrit, però mantenint el teu nom, com si vertaderament fos un article escrit per tu, tal com apareix publicat. També digues què faries per lluitar contra aquesta situació.

2)      Ara imagina que en lloc de ser un simple joc de laberint es tracta del terratrèmol d’Haití, de la fam a Àfrica, de l’enfonsament d’un creuer o de la corrupció política d’un membre de la família reial. Tria una d’aquestes possibilitats i escriu el que en penses.

3)      Tu ja has escrit a classe sobre les dues frases següents:

“Al principi era el nom”, de Biel Mesquida.

“La corrupció és tan freqüent a les Balears que ni tan sols rep aquest nom”, de Matías Vallés.

Ara has de seleccionar una de les dues per escriure una breu redacció, però canviant el mot “nom” de la primera o el mot “corrupció” de la segona per qualsevol altra paraula. Has d’escollir la frase i després la paraula nova que hi poses al teu títol, de manera que tindrem 30 nous temes a la classe, un per cada alumne. A veure quin és el títol més original i la redacció més interessant.

1.ca.18 SANTA CATALINA.

1.ca.18  SANTA CATALINA

 

El divendres dia 16 de desembre farem la visita dels barris de Santa Catalina i el Jonquet que la pluja va obligar a suspendre el mes passat. En aquesta sortida descobrirem edificis emblemàtics i altres que, sense ser extraordinàriament artístics, tenen coses interessants. A més, tots formen part d’un conjunt característic que contribueixen a formar un barri històric amb personalitat pròpia.

El dia que duguéreu objectes antics que us deixaren els vostres padrins, vàrem aprendre a valorar les coses que, a més del valor intrínsec, amb el temps adquireixen una plusvàlua sentimental i entranyable. 

 

Fitxa que heu de contestar.

1)     Heu d’escriure tots els cartells que trobeu escrits en català. També els noms de carrers o places relacionats amb la revolució industrial de finals del segle XIX i principis del XX.

2)     Cerca botigues antigues que et cridin l’atenció.

3)     Comenta les diferències que es noten  a la dreta i a l’esquerra del pont de sa Riera.

4)     Tres edificis de la plaça del Fortí amb relleus escultòrics. Resumeix l’anècdota religiosa de l’edifici més alt. ¿T’has fixat si a l’entrada del nostre institut hi ha qualque relleu en forma humana?

5)     Compara els molins de Santa Catalina i els del Jonquet. Importància del vent. Funcions dels molins.

6)     Influències modernistes: cantons arrodonits, motius florals, ferro forjat, persiana mallorquina, façanes am  rajoles, hivernacles.

7)     Investiga la feina que fa ARCA en defensa del patrimoni cultural.

8)     Descriu breument aquests edificis: església de sant Magí, el mercat,  teatre Mar i Terra, hostal Cuba, rentadors.

9)     Comenta les professions que exercien antigament la majoria de persones que habitaven aquests dos barris que hem visitat.

10)El nom d’alguns barris de Palma fan referència a un carrer o edifici molt destacat (Blanquerna o Plaça de Toros). Altres són noms en castellà (El Terreno, El Amanecer). Molts d’altres són l’antic nom de la possessió que hi havia antigament (Son Espanyolet, Son Gotleu). Pensa en el nom d’altres barris de Palma que tenguin nom de sants, com Santa Catalina, o de llocs, com el Jonquet.