2.cat.16 Exercicis d’estil entorn a un dinar de Nadal o un sopar de nadal o Nit de Cap d’Any.

Un llibre ben divertit i original, si t’agrada jugar amb el llenguatge, riure’t amb ell. L’autor, Raymond Queneau*, escriu la mateixa història de noranta-nou maneres diferents. Cada capítol és un gir lingüísitic, una pirueta del llenguatge, una picada d’ullet al lector.

No podrem evitar el somriure. Tampoc la sorpresa davant la infinitud de camins que ens porten al mateix argument. L’argument, molt senzill, gairebé una anècdota, demostra que la forma és sempre molt més important que la història en si mateixa.

De fet, amb aquests exercicis practicam la NARRACIÓ, però fent una passa

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

1.cat.11 La diversitat lingüística (2) : El món a les Illes Balears

Avui, a les Illes Balears, podem sentir a parlar moltes llengües diferents d’arreu del món. Això es deu al fet que els darrers anys moltes persones de tots els continents han vengut a viure aquí. Al nostre arxipèlag s’hi parlen més de 160 llengües, de les quals n’hi ha 25 que tenen més de mil parlants. A continuació tens la llista d’aquestes 25 llengües: alemany, anglès, àrab, francès, gallec, romanès, italià, búlgar, amazic, portuguès, polonès, neerlandès, rus, wòlof, xinès mandarí, quítxua, suec, guaraní, ucraïnès, xinès wu, igbo, tagal, bambara, panjabi i eslovac.

ACTIVITATS per fer amb ordinador i lliurar el 14/11/14: A partir d’aquesta informació realitzareu en grups de 3 un TREBALL DE RECERCA sobre: 1) la diversitat lingüística de les Illes Balears i 2) una reflexió sobre la diversitat lingüística del món.

Aquest treball tendrà 4 parts on treballareu diferents àmbits de la diversitat lingüística a les Illes, seguint un recorregut en la investigació, que resumim així:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

1.cat.3 Repàs dels tres nivells d’anàlisi. 1) EL morfològic: les categories lèxiques

Després de la darrera classe , en què intentàrem fer els tres tipus d’anàlisi gramatical i no ho aconseguíreu una meitat de la classe per motius diversos: darrrera hora, plovia a bots i barrals i per l’amnèsia que us havia ocasionat lel llarg estiu, he decidit que repasseu el que treballàrem el curs passat sobre el tema.

Revisa el document de les categories lèxiques i fes a continuació les següents ACTIVITATS per a dijous 2/10/14:

1.Defineix les categories enumerades, però no caracteritzades en el document anterior i posa’n 3 exemples de cada: nom, verb i adjectiu.

2. Coneixes algun altre tipus de pronom, a part dels personals tònics i àtons treballats el curs passat? Cerca’n informació i posa’n dos exemples de cada un.

3. Defineix les interjecciones a partir dels exemples.

4. Fes un esquema o quadre sinòptic, el més complet possible, de les categories lèxiques.

3.es.33 La amiga fea

La amiga fea 3La amiga fea 5La amiga fea 4

Actividades (1-9) para hacer en el Cuaderno para el martes, 31/05/13  y de la 10 a la 14 para hacer en clase el miércoles, 1/06/13:

A. Comprensión

1. Intenta esquematizar el proceso de descomposición y composición de la araña.

2. Ahora esquematiza el desarrollo de la situación de las dos amigas que el autor obseva (miércoles).

3. Enuncia el tema del martes con un SN.

4. ¿Cuál es el enunciado mque mejor resume el tema del miércoles?:

          a. El temor de la amiga fea a perder a la guapa.

b. La marginación de los feos en la adolescencia.

c. Los feos pueden ser los más bellos.

5. ¿Qué sentimiento tienen en común la fea y el autor?

6. ¿Cuál de los dos chicos que llaman a la guapa es más de fiar? ¿Con que palabras lo califica/descalifica el autor?

7. Escribe dos adjetivos para definir a cada uno de los tres personajes de la segunda situación.

B. Técnica narrativa

8. ¿Qué tipologia textual utiliza el autor en cada uno de los textos? A partir del equema estudiado en el post 3.es.26, di qué características presenta cada uno?

C. Léxico

9. Busca en el segundo texto palabras o expresiones en registro coloquial/vulgar y pon su equivalente en registro estándard.

D. Actividad escrita creativa

10. El texto del lunes lo he borrado porque no me acababa de gustar. Empezaba así: ” Sostengo una discusión conmigo mismo acerca de si es más conveniente trabajar con la puerta abierta o cerrada.”  Y acababa así: “Total que me levanto, salgo al pasillo, cierro todas las puertas de la casa, incluída la del cuarto de trabajo y me pongo a escribir sobre la reforma educativa. no le dejan a uno escribir.” Invéntate el nudo (60-80 palabras).

C. Morfología/Sintaxi

11. Busca en el texto de “La amiga fea”: 2 oraciones simples con SN( sujeto) y SV (PV); 2 con SN (sujeto) y SV (PN); 2 con SN elíptico y SV (PV) y una sin SN(sujeto) y con SV (PV).

12. Analiza morfológicamente las siguientes oraciones simples:

  • Las dos son adolescentes
  • Yo he pedido un gin-tonic
  • Hay dos amigas en la mesa de al lado
  • La amiga fea chupa distraídamente la pajita del vasito

14. Analiza ahora sintácticamente las  oraciones anteriores.

3.ca.5 BELLVER

3.ca.5 BELLVER

 

Divendres passat vàrem carminar devers sis quilòmetres entre anar i tornar del nostre institut fins al Castell de Bellver, que es va construir entre el 1300 i el 1311, per ordre directa del rei Jaume II. Està situat a uns 112 m. d’alçada, té planta circular i és d’estil gòtic. L’edifici té quatre torres, orientades cap als principals punts cardinals. La torre major, separada de la resta del conjunt , mira cap el nord.

El material en què fou realitzat és el marès, que prové de les coves que es troben davall del Castell, així com d’altres pedreres de Portals Vells i de Santanyí.

Va ser residencia reial i també presó. El presoner més il·lustre va ser Gaspar Melchor de Jovellanos, però a certes èpoques hi arribà a haver-hi més de 800 presos.

A més d’estudiar la flora i la fauna del bosc, vàrem admirar l’elegància de la construcción, amb arcs, voltes, enteixinats, merlets o el revellí exterior i el fossat. Visitàrem la capella de Sant Marc, la sala Jovellanos, el saló del tron, la cuina i el museu d’Història. Poguérem contemplar la panorámica de tota Palma i gaudir de bona companyonia.

3.ca.4 ECO

Umberto Eco va néixer a  Itàlia el  1932 i és un conegut escriptor italià, famós tant per les seves  novel·les com pels seus tractats de semiòtica (ciència que estudia els signes, la seva estructura i la relació entre els significant i el significat).

 Eco és professor de la universitat de Bolonya. Com a curiositat es pot dir que  és un gran lector de còmics (especialment de Mafalda) i seguidor de les pel·lícules de James Bond,  l’agent secret 007 creat pel novel·lista Ian Fleming, i també de les obres d’Arthur Conan Doyle on es conten les investigacions del detectiu Sherlock Holmes. 

Títols d’obres  que ha escrit:

  • El nom de la rosa (1980) – Novel·la històrica que va ser adaptada al cinema[1] i es va convertir en un supervendes. Barreja els elements d’intriga amb l’erudició medieval i apropa l’època al present.
  • El pèndol de Foucault (1988) – Obra que mostra con tres treballadors d’una editorial es veuen atrapats en la seva pròpia ficció.
  • L’illa del dia abans (1994) – Un noble del segle XVII es veu atrapat en un iot en un fus horari i reflexiona sobre el pas del temps, l’altre i les convencions.
  • El signe.
  • Història de la bellesa.

La universalitat del signe ens ensenya que una mirada pot tenir molt de significat, igual que la posició del cos i tots els gestos quotidians. Un so (com el del timbre de l’hora del pati), una olor (com la del menjar), tocar una cosa quan caminam a les fosques, el color vermell d’un semàfor, … tot ens pot comunicar coses.

Arxivat a català. Etiquetes: , . 29 Comments »

3.ca.3 FERDINAND DE SAUSSURE

Ferdinand de Saussure (Ginebra, 26 de novembre de 1857Vufflens-le-Château, 22 de febrer de 1913) és un lingüista suís, considerat el pare de la lingüística moderna. Estudià a Leipzig i Berlín (Alemanya) el 1876-1878, i fou cap de l’ École pratique des Hautes Etudes del 1880 al 1891. També se’l considera com el pare de la semiòtica.

Ell separa el signe lingüístic en dues parts: el significant (part física, perceptible, formada per lletres o sons) i significat (part mental, concepte associat). La relació entre les dues parts és arbitrària.

La llengua és el conjunt de signes i relacions d’aquests ja establerts, corresponent a la gramàtica, i doncs l’objecte d’estudi dels gramàtics. Mentre que la parla és l’ús concret de la llengua que fa cada individu segons la situació comunicativa en què es trobi. La llengua és el fet social, pertany al grup; la parla és el fet individual.

La llengua és el conjunt de signes i relacions d’aquests ja establerts, corresponent a la gramàtica, i doncs l’objecte d’estudi dels gramàtics. Mentre que la parla és l’ús concret de la llengua que fa cada individu segons la situació comunicativa en què es trobi. La llengua és el fet social, pertany al grup; la parla és el fet individual.

El signe lingüístic no apareix mai sol, la llengua no és un conjunt de mots, arrels i afixos sense relació. Les relacions que el mot estableix amb el sintagma o l’enunciat on està inserit l’afecten (des de la concordança fins al significat). Són relacions in praesentia i horitzontals.

La principal obra de Saussure és “Curs de Lingüística General”, que fou redactada després de morir ell, per dos dels seus col·legues, basant-se en els apunts que els estudiants havien escrit  a les classes de Saussure.