3.ca.35 I encara un poema!

Us he posat un enllaç per a un video on es recita el poema. No sé si ara es pot veure, provau-ho.

1. Llegiu aquest poema. Cercau les paraules que no entengueu al diccionari.

2. Explicau amb les vostres paraules el significat del poema (estrofa per estrofa).

3.Compta el nombre de síl.labes que tenen els versos d’aquest poema.

4. Recursos expressius.

5. Cerca informació sobre l’ autor d’aquest poema.

Mester d’amor de  Joan Salvat-Papasseït

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.

No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa’t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar
……………………i si et quedava enyor,
besa de nou, que la vida és comptada.

3.ca.34 Poemes 3

 

Fes els exercicis següents (per a dimecres 5-6-13)

1. Llegeix aquest poema i cerca al diccionari el significat de  totes les paraules que no coneguis.

2. Explica el significat dels versos amb les teves paraules i després diguers quina és la idea principal de tot el poema.

3. Assenyala i explica quins recursos expressius fa servir el poeta.

4. De quina forma poètica es tracta?

Sonet per a Elena  de Pierre Ronsard

A l’entrada de fosc, quan ja sereu molt vella,
seguda prop del foc, debanant i filant,
direu, cantant mos versos i tota tremolant:
«Ronsard em festejava al temps que jo era bella.

»Llavors no tindreu cap serventa ni donzella
devora vós, damunt la feina dormitant,
que al brogit del meu nom no es vagi despertant
beneint vostre nom d’eterna meravella.

Jo seré davall terra, i, fantasma sense os,
per les ombres murtroses cercaré el meu repòs;
vós sereu vora el foc una vella arrupida

enyorant les amors que vàreu menysprear.
Viviu, si em voleu creure, no espereu a demà;
colliu ja des d’avui les roses de la vida.

3.ca.33 Poemes 2

Explica el significat de dos d’aquests poemes  i comenta’n els recursos expressius (metre, ritme, imatges, metàfores…). Hi ha premi per a qui, a més, s’atreveixi amb el del video (podeu trobar-ne fàcilment la versió escrita  a internet). Per a dilluns 27

La mar   Joan Alegret

Ets noia trèmula

i vella reganyosa:

cantes o brames.

Mirall immens en calma

o irosa galopada.

Res no és mesquí Joan Salvat-Papasseit

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s’ullprèn
i té delit del bany:
que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l’onada del mar sempre riu,
Primavera d’hivern – Primavera d’estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l’heu demanada.
I si l’heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un ploro som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s’esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Les formigues de P. Quart

Més que molta gent que tresca,

som poble civilitzat;

sota terra o entre fustes

vivim en comunitat.

Als mascles se’ls veuen ales,

prestigis poc duradors;

d’ales gaudeixen les reines…

fins que ja se’ls hagin fos.

En terra com entre fustes

duent ales o minvats,

som, en lloc d’incerta colla,

països organitzats;

tenim –bo i dissimulant-ho

als estúpids, als dolents -,

col·legis per la xicalla

i magatzem d’aliments.

Si hi ha sol, fem passejades

i si plou, restem al cau:

no podríem viure sense

terra amiga ni cel blau.

3.ca.32 Poemes 1

Per fer a classe

1. Llegeix atentament aquests poemes i copia al quadern les paraules que no coneguis.

2. Cerca les paraules que no coneguis al diccionari i apunta’n el significat al quadern.

3. Explica amb les teves paraules el significat dels poemes.

4. Assenyala els recursos expressius.

5. Quin to tenen aquests poemes?

6. Cerca informació sobre aquests autors.

Grans magatzems   de Narcís Comadira

Veig uns grans magatzems. T’agraden. M’atordeixen.
Vols que anem a mirar? És només un moment.
Te me’n vas cap a dins i em deixes, indolent,
entre un exèrcit foll. I dones m’oprimeixen.

T’he perdut. L’he trobada. Perfums i maquillatges.
Vinc cap a tu. No hi és. Peces interiors?
L’enfolleix remenar munts de sostenidors.
S’ha pintat a la mà colors, com els salvatges.

I et crido des de lluny vencent la timidesa
i altre cop te me’n vas. Adust, jo em faig l’ofès.
I segueixo tossut en la meva escomesa.

Ja està bé, jo que em dic, talment una fanàtica…
T’enlluernen estands i llums i no veus res.
I escales automàtiques se t’enduen estàtica.

El poder de les rebaixes de Salvador Oliva

És bonic passar per caixa

quan ve el mes de juliol

havent adquirit al vol

algun fòtil de rebaixa.
Tenir el que no es necessita

esdevé un plaer tan gran

que el diner gastat comprant

en rebaixes ens excita.

Calçotets, mitjons, sabates,

plats, paelles o un ansat,

sostenidors, bragues, bates,

tot fa peça si és barat.

Hi ha senyores enjoiades

amb els ulls desorbitats

que s’empassen a mirades

preus colors i qualitats.

Hi ha senyors que, per l’aspecte,

semblen força desmenjats,

però al final en  l’efecte

surten molt empaquetats.

Tanta fam adquisitiva

què la fa néixer? D’on ve?

Hi ha una força volitiva

als espots de la TV?

Ens gastem la paga doble

amb l’estalvi per escut?

Som esclaus d’un joc innoble

o d’un poder absolut?

D’aquesta dèria revessa

no en sabria pas dir el nom:

et deixo lector, tinc pressa:

vull sortit a comprar quelcom.

3.ca.31 Pa negre

Reflexiona sobre la pel·lícula Pa negre i contesta les preguntes següents:

  1. Fes un esquema dels personatges que apareixen a la pel·lícula. Pots fer també un petit arbre genealògic de la família de n’Andreu.
  2. Quins personatges pertanyen al grup dels vencedors de la guerra civil? Tenen alguna característica física que els diferenciï dels altres?
  3. Per què creus que els Manubens són més rics encara després de la guerra?
  4. Com és el mestre?
  5. Aquesta història està situada als anys 40, època de la potguerra, en una zona rural de Catalunya, la Plana de Vic. Quin ambient social i econòmic hi havia?
  6. Qui és en Pitorliua?
  7. Qui és en Dionís Seguí? Qui el va matar? Per què?
  8. En Ferriol parla sempre a n’Andreu dels ideals com el valor més gran. Creus que ell en tenia? Què en pensa n’Andreu?
  9. Com és n’Andreu? Creus que canvia al llarg de la pel·lícula? Per què?
  10. Comenta la darrera seqüència de la pel·lícula.
  11. Quines escenes t’han cridat més l’atenció? Explica perquè.
  12. Resumeix en poques línies l’argument de la pel·lícula.
  13. Explica quina relació hi ha entre aquest text i l’argument de la pel·lícula i a quin moment d s’hi fa referència: “És que el pa negre que encara ens donen de racionament no es pot menjar! Un cop va venir una pobra dona i em va portar un crostó d’aquesta mena de pa perquè em fes càrrec del que havien de menjar. Gairebé vaig plorar de pena, era com un tros de carbó o de serradures brutes. Vaig pensar que la meleïda guerra arriba fins i tot a fer malbé el pa, mata el pa i tot, perquè allò no era pa, allò era un pa mort, sense ànima i sense virtut. El vaig guardar, aquell mos de pa negre, no gosava llençar-lo, i el vaig posar als peus de la mare de Déu del canterano, a la sala, a veure si els de dalt feien un miracle com el d’aquelles bodes, quan Jesús va convertir l’aigua en vi perquè la seva mare l’hi va demanar, que ell ni se n’adonava que el vi s’havia acabat i ls convidats bevien qualsevol cosa.” Pa negre Emili Teixidor
  14. Explica que creus què volen dir aquestes paraules extretes de la novel·la “pa negre” d’Emili Teixidor? Hi estàs d’acord?Els grans es pensen que els petits tenen la mateixa memòria que ells. No es recorden que els petits no tenim memòria de res i que paraules i fets, tot és nou per a nosaltres, tot ens queda gravat al cervell encara que no ens n’adonem.
  15. T’ha agradat la pel·lícula? Explica-ho.

3.ca.30 I encara uns quants més per practicar els pronoms!

Feis  els exercicis següents per a dimarts( 2ESO E)/dimecres (2ESOD):

A) Repassa els apunts i després indica la funció dels sintagmes subratllats, escriu davall de cadascun el pronom que el substituiria i torna a escriure l’oració fent la substitució.

Exemple: Na Maria canta cançons              CD indefinit (EN)      Na Maria en canta

  1. Aquesta història sembla verídica.
  2. Tenc tres cans.
  3. Treia tres cadires a la terrassa.
  4. Treia tres cadires a la terrassa.
  5. Han comprat roba als seus fills.
  6. Han comprat roba als seus fills.
  7. Saps si en Joan ha fet aquests deures?
  8. Véns de la platja o vas a la platja?
  9. Ha deixat alguns jerseis dins l’armari.
  10. Ha deixat alguns jerseis dins l’armari.
  11. Els meus alumnes són molt amables.
  12. Has agafat els diners a l’àvi?
  13. Ella sempre juga amb el seu ca.
  14. Acaba d’arribar de Rússia.
  15. Has comprat les entrades a les jugadores?

3.ca.29 Més exercicis de pronoms febles.

Feis  els exercicis següents per a dilluns( 2ESO E)/dimart (2ESOD):

A) Indica la funció dels sintagmes subratllats, escriu davall de cadascun el pronom que el substituiria i torna a escriure l’oració fent la substitució.

Exemple: Na Marta compra verdura                          Na Marta en compra

CD indefinit (EN)

  1. No sé què vol fer.
  2. Va mirar el paisatge per la finestra.
  3. Va mirar el paisatge per la finestra.
  4. Ella està cansada.
  5. No tenc doblers.
  6. Tapa el pot!
  7. No ofereixen feina a les persones de més de 50 anys.
  8. No vull mirar coses lletges.
  9. Has companyat l’àvia al metge?
  10. Has companyat l’àvia al metge?

B)Omple els buits amb el pronom corresponent:

  1. No vull aquest sofà i …………….regalaré a la meva amiga.
  2. No tenim pa. Compra…………un de petit.
  3. Has vist les meves ulleres? No………..trobo enlloc.
  4. Això és un secret. No…………….diguis a ningú.
  5. Has entregat els treballs als professors? No, només ……….he entregat els quaderns.
  6. Ella està molt cansada perquè no està avesada a caminar, però jo no………..estic.
  7. Va al mercat ben lleugera, però ……….torna ben carregada.
  8. Has anat al dentista? No, ……..he d’anar demà.
  9. Ma mare no sap que no he anat a la festa. Si la veus no ……..parlis d’aquest tema.
  10. Has enviat un mail a totes les teves amigues? No, però ……….. he enviat un sms.