3.ca.5 BELLVER

3.ca.5 BELLVER

 

Divendres passat vàrem carminar devers sis quilòmetres entre anar i tornar del nostre institut fins al Castell de Bellver, que es va construir entre el 1300 i el 1311, per ordre directa del rei Jaume II. Està situat a uns 112 m. d’alçada, té planta circular i és d’estil gòtic. L’edifici té quatre torres, orientades cap als principals punts cardinals. La torre major, separada de la resta del conjunt , mira cap el nord.

El material en què fou realitzat és el marès, que prové de les coves que es troben davall del Castell, així com d’altres pedreres de Portals Vells i de Santanyí.

Va ser residencia reial i també presó. El presoner més il·lustre va ser Gaspar Melchor de Jovellanos, però a certes èpoques hi arribà a haver-hi més de 800 presos.

A més d’estudiar la flora i la fauna del bosc, vàrem admirar l’elegància de la construcción, amb arcs, voltes, enteixinats, merlets o el revellí exterior i el fossat. Visitàrem la capella de Sant Marc, la sala Jovellanos, el saló del tron, la cuina i el museu d’Història. Poguérem contemplar la panorámica de tota Palma i gaudir de bona companyonia.

3.ca.4 ECO

Umberto Eco va néixer a  Itàlia el  1932 i és un conegut escriptor italià, famós tant per les seves  novel·les com pels seus tractats de semiòtica (ciència que estudia els signes, la seva estructura i la relació entre els significant i el significat).

 Eco és professor de la universitat de Bolonya. Com a curiositat es pot dir que  és un gran lector de còmics (especialment de Mafalda) i seguidor de les pel·lícules de James Bond,  l’agent secret 007 creat pel novel·lista Ian Fleming, i també de les obres d’Arthur Conan Doyle on es conten les investigacions del detectiu Sherlock Holmes. 

Títols d’obres  que ha escrit:

  • El nom de la rosa (1980) – Novel·la històrica que va ser adaptada al cinema[1] i es va convertir en un supervendes. Barreja els elements d’intriga amb l’erudició medieval i apropa l’època al present.
  • El pèndol de Foucault (1988) – Obra que mostra con tres treballadors d’una editorial es veuen atrapats en la seva pròpia ficció.
  • L’illa del dia abans (1994) – Un noble del segle XVII es veu atrapat en un iot en un fus horari i reflexiona sobre el pas del temps, l’altre i les convencions.
  • El signe.
  • Història de la bellesa.

La universalitat del signe ens ensenya que una mirada pot tenir molt de significat, igual que la posició del cos i tots els gestos quotidians. Un so (com el del timbre de l’hora del pati), una olor (com la del menjar), tocar una cosa quan caminam a les fosques, el color vermell d’un semàfor, … tot ens pot comunicar coses.

Arxivat a català. Etiquetes: , . 29 Comments »

3.ca.3 FERDINAND DE SAUSSURE

Ferdinand de Saussure (Ginebra, 26 de novembre de 1857Vufflens-le-Château, 22 de febrer de 1913) és un lingüista suís, considerat el pare de la lingüística moderna. Estudià a Leipzig i Berlín (Alemanya) el 1876-1878, i fou cap de l’ École pratique des Hautes Etudes del 1880 al 1891. També se’l considera com el pare de la semiòtica.

Ell separa el signe lingüístic en dues parts: el significant (part física, perceptible, formada per lletres o sons) i significat (part mental, concepte associat). La relació entre les dues parts és arbitrària.

La llengua és el conjunt de signes i relacions d’aquests ja establerts, corresponent a la gramàtica, i doncs l’objecte d’estudi dels gramàtics. Mentre que la parla és l’ús concret de la llengua que fa cada individu segons la situació comunicativa en què es trobi. La llengua és el fet social, pertany al grup; la parla és el fet individual.

La llengua és el conjunt de signes i relacions d’aquests ja establerts, corresponent a la gramàtica, i doncs l’objecte d’estudi dels gramàtics. Mentre que la parla és l’ús concret de la llengua que fa cada individu segons la situació comunicativa en què es trobi. La llengua és el fet social, pertany al grup; la parla és el fet individual.

El signe lingüístic no apareix mai sol, la llengua no és un conjunt de mots, arrels i afixos sense relació. Les relacions que el mot estableix amb el sintagma o l’enunciat on està inserit l’afecten (des de la concordança fins al significat). Són relacions in praesentia i horitzontals.

La principal obra de Saussure és “Curs de Lingüística General”, que fou redactada després de morir ell, per dos dels seus col·legues, basant-se en els apunts que els estudiants havien escrit  a les classes de Saussure.

3.ca.2 DIA DEL LLIBRE

3.ca.2 DIA DEL LLIBRE

 

1-     Llegir és divertit perquè, si no, tot és avorrit.

2-     Llegir és important per seguir cap endavant.

3-     La lectura és cultura.

4-     Si estàs avorrit de televisió, posa’t a llegir que això sí que és diversió.

5-     La lectura crea un somriure més en aquest món.

6-     Quan no saps què fer, sempre és millor llegir que dormir.

7-     Entra dins un altre món amb la lectura.

8-     Llegir és dir “sí” a un altre món de fantasia i ficció.

9-     Llegir és poder imaginar-ho tot com vols, sense que ningú et digui que no.

10-Si llegeixes, encara que siguis vell, no envellirà el teu cervell.

11-Llegir et dóna més saviesa i una gran riquesa.

12-Llegir és la clau per obrir les portes del coneixement.

13-Els llibres són els professors de les biblioteques.

14-Llegir és sentir.

15-Per viatjar només cal obrir un llibre.

16-Llegir és viatjar sense moure’s.

17-No et passarà res per llegir: prova-ho, és molt divertit.

18-Si vols somiar de despert, llegeix.

19-Un llibre és un viatge en el temps, de manera que mentre llegeixes ets lliure.

20-La lectura obre les portes a un nou món.

21-Llegint s’aclareix la ment. Llegeix i adéu als mals pensaments.

22-Llegir: arma contra l’avorriment.

23-Llegir és vida.

24-Un llibre no es llegeix: s’imagina.

25-Un llibre és una casa de somnis i fantasia.

26-Obrir un llibre és obrir el cor.

27-El savi és un llibre.

28-Llegir ens enriqueix per dintre.

29-Llegir t’ajuda a sentir.

30-Llegir és un sentiment.

31-Llegir ens ajuda a aprendre i a tenir imaginació.

32-Llegir és cultura.

33-Les coses s’aprenen llegint.

34-Hi ha llibres per a tots els gusts.

35-Llegir és somiar.

36-Moltes lletres i pocs dibuixos.

37-Llegeix: et divertiràs.

38-Llegir és aprendre.

39-Per imaginar només has d’obrir un llibre.

40-Darrere un llibre t’esperen moltes aventures.

41-Amplia el teu coneixement: llegeix.

42-Per tenir diversió, un llibre llegiràs.

43-La intel·ligència està en el llegir.

Arxivat a català. Etiquetes: , , . 2 Comments »

3.ca.1 SANT JORDI

Sant Jordi, màrtir d’una llegenda

     
Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l’heroi d’una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.

Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades envierinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.

Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assejar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veinat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se’n deiuria sentor satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fer abans.
Heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits. Així, el rei va avenir-se a que la princesa fos sacrificada.
La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veinat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici.
Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d’aquell monstre.
Entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d’una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El monstre va seguir tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.
El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d’anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví. Per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.

Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.

Text extret del Costumari Català de Joan Amades.
Il·lustracions cedides pels alumnes de Cicle Mitjà del
CEIP Pont de la Cadena de Molins de Rei

 

Arxivat a català. Etiquetes: , . Leave a Comment »

2.ca.14 LA FLOR ROMANIAL

Això era i no era un rei que pelava faves, i li queien les baves a dins un ribell.

Això era i no era, bon viatge faci la cadernera: per a vosaltres un almud i per a mi una barcella.

I jo me’n vaig venir amb un capellet de vidre, i els al·lots pel camí: maquets i maquets, fins que no me’n deixaren bocí.

 

La rondalla deLa FlorRomanialté totes les característiques de les rondalles populars. Escriu-ne un resum i preparau en equip una representació teatral. Qui vol ser  director/a de càsting? És una feina delicada: haurà de seleccionar quins companys han de fer cada paper de l’obra, i triar el més adequat per a cada personatge. Els candidats es poden preparar. Entre altres coses, tothom ha de presentar una flor màgica. Una flor primaveral, una flor romanial.

 

 

2.a.13 MON COR ESTIMA LA POESIA

2.ca.13  MON COR ESTIMA LA POESIA.

Aquestes darreres setmanes hem fet una taller de poesia i hem realitzat en equip un mural sobre El pi de Formentor.

Mon con estima un arbre més vell que l’olivera. Mon cor estima la poesia.

Aquí teniu algunes imatges de les activitats que vàreu fer a CaixaFòrum.