3.cat.20 Paraules a trossos

Després de moltes provatures amb graciosa i regalèssia, va inventar la Jesús-Cola

Coca cola

Els anys cinquanta, invents com el xiclet o la Coca-Cola enlluernaven la canalla. El meu tiet Jesús, que ja de ben petit va demostrar el seu enginy, després de moltes provatures amb graciosa i regalèssia -i amb algun altre ingredient secret-, va inventar la Jesús-Cola. La preparava en un pot gros i, ficat dins del safareig que li feia de taulell, la venia en gots als amics. Tots la trobaven boníssima i feien volar la imaginació cap als núvols plens de barres i estrelles.

Després va córrer la brama que la Coca-Cola duia droga. Els més innocents la vinculaven amb la cocaïna (de coca, és clar), però recordo -en una visita amb l’escola a la fàbrica de la Verneda de Barcelona- que la guia va respondre la inevitable pregunta amb un argument demolidor: com voleu que en dugui, si la droga és tan cara i una ampolla de Coca-Cola val deu pessetes…Amb les marques, les combinacio

http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSw_ooUScuiOCUNawRVIZM6QkRimJgU8Gx3ypb0L7FiNqWB-xn_xw

ns de trossos de paraules i derivats sempre han funcionat (Colacao, Trinaranjus, Nescafé, Nespresso, Actimel…), però amb els mots d’ús corrent les llengües romàniques són més rígides, els costa sortir-se del guió. És a dir, la composició i derivació de paraules amb prefixos i sufixos funcionen com un rellotge. Posem per cas cibernètica, que ens ha arribat primer del francès, cybernétique, i abans de l’anglès, cybernetics, on va arribar del grec clàssic amb el sentit de governar una nau. Avui s’aplica a la “ciència que estudia el sistema de comunicació i de control automàtic en els éssers vius i la seva aplicació en les màquines” (DIEC). Si acordem fer servir ciber- com a element compositiu per al vocabulari relacionat amb el món de la informàtica, es converteix en molts casos en el nostre equivalent de l’anglès e- (electronic): cibercorreu, cibercomerç, ciberamics… Però molts parlants, anglòfils sense complexos, no tenen gaires problemes a fer servir e-mail, e-commerce o e-el-que-sigui.La cosa es complica amb els acrònims que agafen el principi d’una paraula i el final d’una altra. En tenim algun? Sí, ofimàtica (de ofi-cina i infor-màtica); però potser és l’únic, perquè totes les gramàtiques que parlen d’aquest fenomen repeteixen el mateix cas. L’anglès, en canvi, força més mal·leable que les llengües romàniques, els crea sense despentinar-se: workaholic, per exemple. En castellà s’ha intentat traduir per trabajólico, però com que no ha tingut èxit, hi ha qui fa servir workaholic o qui s’hi refereix com a “addicte a la feina”, una definició més que no pas un nom. Si per a un concepte necessitem quatre paraules, mai no guanyarem la batalla a l’anglès.
ACTIVITATS : Imprimeix el text  i contesta les preguntes al quadern. Les corregirem el divendres,  7/03/14

  1.  Sintetitza en una línia com a màxim el tema d’ aquest article d’opinió.
  2. Explica qué volen dir, en aquest text, les següents expressions (destacades en negreta): “enlluernaven la canalla”, “va córrer la brama”, (a les llengües romàniques) “els costa sortir-se del guió”, “funcionen com un rellotge” i (l’anglès…) “els crea sense despentinar-se”.
  3. Quins ingredients tenia la “Jesús-cola” que va inventar l’oncle de l’autor?
  4. Creus que la coca-cola té cocaïna entre els seus ingredients? Comprova-ho en una llauna o botella d’aquest producte. A continuació,  podries esbrinar quina és l’etimologia de la paraula?
  5. Quina opinió té l’autor de l’article sobre les paraules compostes que es formen a partir de la e- (=electrònic, en anglès)?
  6. Què és un acrònim? Posa’n 3 exemples relacionats amb el món de la cultura.
  7. Quina diferència hi ha entre acrònim i sigla en el seu procés de formació? Posa 3 exemples de sigles relacionts amb la política o amb la tecnologia. Consulta el següent enllaç:              http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/convencions/abreviacions3.html
  8. Quina és la idea que l’autor intenta defensar al llarg de l’article? A quina conclusió arriba i amb quin exemple la reforça?
  9. Per què creus que existeixen, a les diferents llengües, els mecanismes de formar paraules derivades o compostes?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: