2.cat.11 Persèpolis, Marjane Satrapi (1). Marji juga a la revolució.

Marjane Satrapi és una dibuixant de còmics i il.lustradora gràfica d’origen iranià. El seu reconeixament internacional va arribar de la mà de Persèpolis, una novel.la gràfica increïble, de caire autobiogràfic, que ens acosta a la cultura persa, amb uns tocs d’humor molt especials.

Persèpolis es va publicar inicialment en francès, en 4 volums diferents autobiogràfics, en què Satrapi relata la seva infantesa a l’Iran, l’emigració i l’adolescència a Europa. Però l’èxit de la novel·la va arribar quan es va traduir a l’anglès i finalment a moltes altres llengües, com al català. El 2007 se’n va fer la pel·lícula, que va fer que Satrapi es fes un lloc entre els grans del còmic. Més tard també ha fet altres novel·les gràfiques com “Brodats” o “Pollastre amb prunes”.

Si no heu llegit Persèpolis o no esteu molt acostumats a llegir aquest tipus de novel·les, us recomano que li doneu una oportunitat. Es tracta d’una obra ideal per entendre millor el món islàmic, per aproximar-se a la cultura persa i per endinsar-se en la història d’un país que va patir unes transformacions immenses, polítiques i socials, que van configurar el caràcter de la petita Marjane, que després, a França, es va abocar al món de la il·lustració; una disciplina que li ha permès explicar, a través del traç, les seves intenses vivències a nivell de família i de país.

Les crítiques al radicalisme integrista, a la submissió de la dona i al retard cultural que caracteritzen l’Iran actual impregnen totes les pàgines de la novel·la. Això sí, amb crueltat, però també amb un gran sentit de l’humor.

Tots hem vist petites Marjanes que han arribat a Europa i han hagut de conviure a cavall de la seva arrelada cultura i les tradicions de casa nostra. Però potser no totes

les que hem conegut han vist la guerra, la revolució, els morts, com va fer la petita protagonista de Persèpolis. O potser no totes s’han interessat pels punks, han viscut al carrer, s’han rebel·lat contra el costumisme o han viscut amb la intensitat que ha viscut Satrapi tant la cultura oriental com l’occidental.

La història de la Marjane és tan colpidora, el guió tan impressionant, que el dibuix gairebé queda en un segon pla, perquè el contingut se’l menja a queixalades. És una història de les que impacten, un còmic que llegeixes un cop i recordes tota la vida. Vaja, a mi la seva història em va deixar empremta.

I, a vosaltres, quin llibre o còmic us ha marcat?

A. Activitats abans la lectura

  1. ¿Qué és Persèpolis? Cerca informació sobre els orígens d’aquesta civilització i l’evolució del paper de la dona.
  2. Cerca informació sobre la realitat de la dona a l’Iran de la Revolució islàmica de 1979?
  3. Com es crea un còmic? Com ho ha fet l’autora. Consulta el següent enllaç:

http://www.guiadelcomic.com/comics/persepolis.htm

B. Activitats durant la lectura

       4. Preguntes de comprensió del Llibre I:

 a. Quants anys tendria ara la protagonista?

b. Esmenta 3 canvis que Marji va viure a l’escola, conseqüència de la Revolució islàmica.

c. Per què la mare anava sempre amb les ulleres fosques i tenyida?

d. Creus que La Marji va celebrar el Nou any com nosaltres?

e. Comenta en 2 línies cada una les vinyetes de les pàgs 18 i 19.

f. Qui eren Marx i Descartes que sortien al llibre preferit de Marji, El materialisme    

              dialèctic?

g. Contra qui es manifesten cada dia els pares de la Marji?

h. Què li ensenyen a la Marji a l’escola sobre el rei? Es mantindra aquesta idea medieval ?

i. Què té a veure el pare del xa amb Gandhi i Ataturk? Era Marji família del xa?

j. A què es dedicava el pare? Quin perill corria?

k. Com s’explica que a un mort de càncer el considerin un màrtir de la revolució?

l. Per què li agradava a Marji l’escriptor persa Alí Ashraf Darvichian, equivalent al Dickens britànic?

m. Quin problema sentimental/social tenia la Merhi, la minyona de Marji?

n. Què va succeir el “divendres negre” i per què no va ser un bon dia per manifestar-se?

o. Com podem interpretar la simetria de les vinyetes de les pàgs. 48 i 50?

p. Qui governava als EUA a l’època de la revolució iraní?

q. Quins mètodes de tortura s’aplicaven als presos polítics perquè confessassin?

r.  De quina manera la realitat social inspira Marji en els seus jocs?

s. Quina idea tenia Margi d’un heroi? Quins models en tenia?

t. Per què Marji estava tan fascinada pel seu oncle Anouk?

u. Per què l’ex-dona d’ Anouk tenia el cap esborrat de la foto que li va mostrar a Marji?

v. Com pogueren passar la frontera en Siamak –amic del pare de Marji- i la seva família?

w. Què li regala Anouk a Marji quan el visita a la presó? Com acaba els seus dies?

5.  Fes un perfil de la Marji per al Facebook amb les següents dades:

             Edat, classe social, relacions familiars, educació rebuda, aspiracions, entreteniments, etc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: