2.cat.10 Al so dels trobadors

Rei Gloriós! Clara llum de veritat!
Vigia: -Rei gloriós!, clara llum de veritat!,
Déu poderós!, senyor!, si us és grat
al meu company sigueu fidel ajuda,
car no l’he vist des que és la nit vinguda,
i aviat serà l’alba.Bell companyó: si dormiu o vetlleu,
no dormiu més; lentament desperteu,
que a Orient veig l’estrella crescuda,
que porta el jorn i l’he ben coneguda,
i aviat serà l’alba.Bell companyó: us desperto cantant,
no dormiu més; sento ocells refilant,
que van cercant el dia pel boscatge,
i del gelós temo l’esclavatge.
I aviat vindrà l’alba.Bell companyó: sortiu al finestral,
mireu lluir els estels allà dalt,
i així sabreu si és fidel mon missatge.
Si no ho feu, vostre serà el damnatge,
car aviat vindrà l’alba.Bell companyó: allà fora, a la cleda,
em vau dir que no fos dormilega,
i que vetllés fins que arribés el dia.
No us plau ja mon cant ni ma companyia.
I aviat serà l’alba.Amant: -Mon dolç amor: sóc en tan bon sojorn
que no voldria que arribés mai el jorn,
car la beutat que mai nasqués de mare
tinc i estim, i així no temo ara
ni el gelós ni l’alba.

lleugereta i gens ufana
faré damunt el marquès,
el traïdors de mataplana,
que és d’engany farcit i ple.
Ah, marquès, marquès, marquès!,
d’engany ets farcit i ple.

Beneïdos són les pedres
a Melgur. prop de Someires,
on tres dents perdé el marquès,
un mal record en tingueres
i allí no s’hi coneix res.
Ah, marquès, marquès, marquès!,
d’engany ets farcit i ple.

Pel braç no us dono una figa,
sembla cabiró de biga
i el porteu molt mal estès.
Us caldria una ortiga
que el nervi us estirés.
Ah, marquès, marquès, marquès!,
d’engany ets farcit i ple.

No obté qui de vós fia
ni amor ni companyia,
guardar-se ha del marquès.
Qui amb vós conviu a ple dia,
de nit no en vol saber res.
Ah, marquès, marquès, marques!,
d’engany ets farcit i ple.

I ben foll és qui es vana
de fer amb vós la migdiada
sens pantalons ben estrets.
No conec fill de cristiana
que pitjors costums tingués.
Ah, marquès, marquès, marquès!,
d’engany ets farcit i ple.

Anuncis

1.cat.9 Aprenem a generar verbs com a màquines per escriure com a màquines.

Ha arribat l’hora de repasar aquella part de la morfologia que tant us agrada i que tan esperàveu. Se us havia oblidat que també puc torturar-vos sense fer us de la força bruta? Som-hi!

Ara bé, com ja no som a l’època de la Inquisició, us donaré les armes que us facilitaran la tasca:

1) Un identificador de temps verbal:  http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/conjugacio.htm

Idenficador de verbs

2) Un conjugador de temps verbals a partir d’una sola forma que us sortirà a l’atzar. Un cop heu completat el temps us ho podeu corregir tantes vegades com pugueu:

http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/index.jsp

conjugador de verbs Dídac

3) Un conjugador de verbs a partir d’un model. Et permet triar el temps que has de conjugar:

http://enxaneta.info/verbs/select.ph

Conjugat com:

4) I per acabar us don una llista de verbs model i de verbs irregulars amb els que podeu paracticar:

http://enxaneta.info/verbs/lista.php

ACTIVITATS DEL LLIBRE, Unitat 2 per fer per a dilluns, 9/12/13 (3rB) i dijous, 10/12/13 (3rE):

1) Esquematitza totes les formes verbals que tenen més d’una paraula com a Nucli. (pàgs. 58-59)

2) Esquema de les classes de perífrasis verbals (pàgs. 59-60), que pots afegir al darrer apartat de l’esquema anterior.

2) Activitats núm. 33-35 i 38-39.

2.mus.01 Ut queant laxis

From the first syllables of the verses of this hymn is taken the name of music notes in modern notation, a fact made ​​by Guido D’Arezzo in the eleventh century. Guido d’Arezzo used the first syllable of each verse except the last: ut, re, mi, fa, sol, la. Centuries later, Anselm of Flanders introduced the name si for the missing note, combining the initials of Sancte Ioannes.
500px-UtQueantLaxis-Arezzo.svg
550px-Ut_queant
Para que puedan
exaltar a pleno pulmón
las maravillas
estos siervos tuyos
perdona la falta
de nuestros labios impuros
San Juan.

In medieval music, the Guidonian hand was a mnemonic device used to assist singers in learning to sight-sing. Some form of the device may have been used by Guido d’Arezzo, a medieval music theorist who wrote a number of treatises, including one instructing singers in sightreading.  In teaching, an instructor would indicate a series of notes by pointing to them on their hand, and the students would sing them. This is similar to the system of hand signals sometimes used in conjunction with solfege.

Guidonischehand-enGuidonian_hand

Guidonian_hand.jpg