3.es.34 “La fea es un ángel” – No, es una oración simple, copulativa, ¡ah! y activa. -¿En serio? – ¡Pues si se entera, se hace la cirugía!

esq oracion simple

O simple:clases i Sujeto

Actividades para complementar el post anterior y a modo de teoría y refuerzo de la sintaxis (para el martes, 4/06/13):

1. Imprime el esquema de las oraciones y pégalo en el cuaderno o, si tienes tiempo, cópialo a mano y así, de paso, te lo vas aprendiendo.

2. Classifica las oraciones  del siguiente enlace, según la actitud del emisor:  http://perso.wanadoo.es/louralba/potatoes/Oracionmodus.htm . Cópialas todas en el cuaderno corregidas

3. Clasifica las oraciones del siguiente enlace según la naturaleza del verbo: http://perso.wanadoo.es/louralba/potatoes/14oracionI.htm. Cópialas todas al cuaderno corregidas.

4.Practica el SUJETO (nivel medio y superior si pasas con buen resultado) de los ejercicios del siguiente enlace. Anota las frases en que te hayas equivocado.

 http://perso.wanadoo.es/louralba/potatoes/Oracionesnivelmedio.htm

5. Ahora practica los tipos de PREDICADO en siguiente enlace y haz lo mismo con los errores.

 http://perso.wanadoo.es/louralba/potatoes/tipos%20o%20clases%20de%20predicados.htm

6. PARA HACER EN CLASE el miércoles, 30/04/14 y acabar y corregir el lunes 5/05/14: Practica los tipos de SUJETO: explícito (o léxico), el gramatical (elíptico u omitido). Recuerda que algunas oraciones (impersonales) pueden no tener sujeto: las que llevan el        verbo HABER, verbos meteorológicos: llueve, nieva….:

3.es.33 La amiga fea

La amiga fea 3La amiga fea 5La amiga fea 4

Actividades (1-9) para hacer en el Cuaderno para el martes, 31/05/13  y de la 10 a la 14 para hacer en clase el miércoles, 1/06/13:

A. Comprensión

1. Intenta esquematizar el proceso de descomposición y composición de la araña.

2. Ahora esquematiza el desarrollo de la situación de las dos amigas que el autor obseva (miércoles).

3. Enuncia el tema del martes con un SN.

4. ¿Cuál es el enunciado mque mejor resume el tema del miércoles?:

          a. El temor de la amiga fea a perder a la guapa.

b. La marginación de los feos en la adolescencia.

c. Los feos pueden ser los más bellos.

5. ¿Qué sentimiento tienen en común la fea y el autor?

6. ¿Cuál de los dos chicos que llaman a la guapa es más de fiar? ¿Con que palabras lo califica/descalifica el autor?

7. Escribe dos adjetivos para definir a cada uno de los tres personajes de la segunda situación.

B. Técnica narrativa

8. ¿Qué tipologia textual utiliza el autor en cada uno de los textos? A partir del equema estudiado en el post 3.es.26, di qué características presenta cada uno?

C. Léxico

9. Busca en el segundo texto palabras o expresiones en registro coloquial/vulgar y pon su equivalente en registro estándard.

D. Actividad escrita creativa

10. El texto del lunes lo he borrado porque no me acababa de gustar. Empezaba así: ” Sostengo una discusión conmigo mismo acerca de si es más conveniente trabajar con la puerta abierta o cerrada.”  Y acababa así: “Total que me levanto, salgo al pasillo, cierro todas las puertas de la casa, incluída la del cuarto de trabajo y me pongo a escribir sobre la reforma educativa. no le dejan a uno escribir.” Invéntate el nudo (60-80 palabras).

C. Morfología/Sintaxi

11. Busca en el texto de “La amiga fea”: 2 oraciones simples con SN( sujeto) y SV (PV); 2 con SN (sujeto) y SV (PN); 2 con SN elíptico y SV (PV) y una sin SN(sujeto) y con SV (PV).

12. Analiza morfológicamente las siguientes oraciones simples:

  • Las dos son adolescentes
  • Yo he pedido un gin-tonic
  • Hay dos amigas en la mesa de al lado
  • La amiga fea chupa distraídamente la pajita del vasito

14. Analiza ahora sintácticamente las  oraciones anteriores.

3.ca.33 Poemes 2

Explica el significat de dos d’aquests poemes  i comenta’n els recursos expressius (metre, ritme, imatges, metàfores…). Hi ha premi per a qui, a més, s’atreveixi amb el del video (podeu trobar-ne fàcilment la versió escrita  a internet). Per a dilluns 27

La mar   Joan Alegret

Ets noia trèmula

i vella reganyosa:

cantes o brames.

Mirall immens en calma

o irosa galopada.

Res no és mesquí Joan Salvat-Papasseit

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s’ullprèn
i té delit del bany:
que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l’onada del mar sempre riu,
Primavera d’hivern – Primavera d’estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l’heu demanada.
I si l’heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un ploro som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s’esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Les formigues de P. Quart

Més que molta gent que tresca,

som poble civilitzat;

sota terra o entre fustes

vivim en comunitat.

Als mascles se’ls veuen ales,

prestigis poc duradors;

d’ales gaudeixen les reines…

fins que ja se’ls hagin fos.

En terra com entre fustes

duent ales o minvats,

som, en lloc d’incerta colla,

països organitzats;

tenim –bo i dissimulant-ho

als estúpids, als dolents -,

col·legis per la xicalla

i magatzem d’aliments.

Si hi ha sol, fem passejades

i si plou, restem al cau:

no podríem viure sense

terra amiga ni cel blau.

3.ca.32 Poemes 1

Per fer a classe

1. Llegeix atentament aquests poemes i copia al quadern les paraules que no coneguis.

2. Cerca les paraules que no coneguis al diccionari i apunta’n el significat al quadern.

3. Explica amb les teves paraules el significat dels poemes.

4. Assenyala els recursos expressius.

5. Quin to tenen aquests poemes?

6. Cerca informació sobre aquests autors.

Grans magatzems   de Narcís Comadira

Veig uns grans magatzems. T’agraden. M’atordeixen.
Vols que anem a mirar? És només un moment.
Te me’n vas cap a dins i em deixes, indolent,
entre un exèrcit foll. I dones m’oprimeixen.

T’he perdut. L’he trobada. Perfums i maquillatges.
Vinc cap a tu. No hi és. Peces interiors?
L’enfolleix remenar munts de sostenidors.
S’ha pintat a la mà colors, com els salvatges.

I et crido des de lluny vencent la timidesa
i altre cop te me’n vas. Adust, jo em faig l’ofès.
I segueixo tossut en la meva escomesa.

Ja està bé, jo que em dic, talment una fanàtica…
T’enlluernen estands i llums i no veus res.
I escales automàtiques se t’enduen estàtica.

El poder de les rebaixes de Salvador Oliva

És bonic passar per caixa

quan ve el mes de juliol

havent adquirit al vol

algun fòtil de rebaixa.
Tenir el que no es necessita

esdevé un plaer tan gran

que el diner gastat comprant

en rebaixes ens excita.

Calçotets, mitjons, sabates,

plats, paelles o un ansat,

sostenidors, bragues, bates,

tot fa peça si és barat.

Hi ha senyores enjoiades

amb els ulls desorbitats

que s’empassen a mirades

preus colors i qualitats.

Hi ha senyors que, per l’aspecte,

semblen força desmenjats,

però al final en  l’efecte

surten molt empaquetats.

Tanta fam adquisitiva

què la fa néixer? D’on ve?

Hi ha una força volitiva

als espots de la TV?

Ens gastem la paga doble

amb l’estalvi per escut?

Som esclaus d’un joc innoble

o d’un poder absolut?

D’aquesta dèria revessa

no en sabria pas dir el nom:

et deixo lector, tinc pressa:

vull sortit a comprar quelcom.

3.es.32 Bailaremos, comeremos y beberemos con la letra J. Y con la G. ¡Y al final, de regalo, un rosco! ¿De reyes? ¡No!!!!!!!!!!!!!

proyecto pasapalabraReglas J

Actividades para hacer en el cuaderno para corregir el martes,21/05/13:

1. Haz en el cuaderno los Ejercicios 4, 6, 8 y 10 del siguiente enlace:     https://es.tiching.com/link/63081 . luego corrígelos  y marca con un círculo los errores que has tenido.

2. Escribe al dictado las frases que te dirán en alto.

3. Crea un rosco de PASAPALABRA con un compañero/a. Haremos dos grupos: el A y el grupo Ñ. El primer grupo elaborará DEFINICIONES (sacadas de la RAE) de la A a la N, con la condición que las palabras de la respuestas contengan  J/G; los segundos tienen que elaborar palabras con las letras M hasta la Z con la misma condición anterior. Luego juntamos los medios roscos y hacemos uno entre cuatro. El resultado final tiene que ser  así. Hay que dar un tiempo total de 90 segundos por concursante. Se explicará en clase.

rosco pasapalabra

Si no conocemos este juego, podemos ver algún programa del juego inventado por Antena 3 y que ahora emite Telecinco:             http://www.telecinco.es/pasapalabra/

3.es.31 ¿Cuál es la única letra del alfabeto que se puede comer? La G latina.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dany Zurita 2º ESO E

Dany Zurita 2º ESO E

Reglas de la g

Actividades para hacer en clase el miércoles, 15/03/13 y corregir el viernes, 17/03/13:

1. Explica el juego de palabras del título. Como veis ya hemos encontrado la solución. ¿Qué os parece?

2.Copia las reglas en el Cuaderno y subraya las que no sabías o no recordabas.

3. Haz los ejercicios 2,  6, 8 y 9  del siguiente enlace     https://es.tiching.com/link/63081  en el cuaderno. Y, una vez acabados los corriges con el corrector de ejercicios. Marca con un círculo de color los errores. Luego los repites 5 veces cada uno.

4. Con la ayuda del diccionario de la R.A.E. que tienes en la Página de castellano, parte superior del blog, haz los ejercicios 4,10 y 12 del mismo enlace anterior.

5. Busca en la red 3 errores de esos que hacen salir los ojos de sus órbitas. ¡A ver quien consigue la barbaridad más bárbara!

6. Escribe al dictado las siguientes frases (se dictarán en clase):

G latina ?

3.ca.31 Pa negre

Reflexiona sobre la pel·lícula Pa negre i contesta les preguntes següents:

  1. Fes un esquema dels personatges que apareixen a la pel·lícula. Pots fer també un petit arbre genealògic de la família de n’Andreu.
  2. Quins personatges pertanyen al grup dels vencedors de la guerra civil? Tenen alguna característica física que els diferenciï dels altres?
  3. Per què creus que els Manubens són més rics encara després de la guerra?
  4. Com és el mestre?
  5. Aquesta història està situada als anys 40, època de la potguerra, en una zona rural de Catalunya, la Plana de Vic. Quin ambient social i econòmic hi havia?
  6. Qui és en Pitorliua?
  7. Qui és en Dionís Seguí? Qui el va matar? Per què?
  8. En Ferriol parla sempre a n’Andreu dels ideals com el valor més gran. Creus que ell en tenia? Què en pensa n’Andreu?
  9. Com és n’Andreu? Creus que canvia al llarg de la pel·lícula? Per què?
  10. Comenta la darrera seqüència de la pel·lícula.
  11. Quines escenes t’han cridat més l’atenció? Explica perquè.
  12. Resumeix en poques línies l’argument de la pel·lícula.
  13. Explica quina relació hi ha entre aquest text i l’argument de la pel·lícula i a quin moment d s’hi fa referència: “És que el pa negre que encara ens donen de racionament no es pot menjar! Un cop va venir una pobra dona i em va portar un crostó d’aquesta mena de pa perquè em fes càrrec del que havien de menjar. Gairebé vaig plorar de pena, era com un tros de carbó o de serradures brutes. Vaig pensar que la meleïda guerra arriba fins i tot a fer malbé el pa, mata el pa i tot, perquè allò no era pa, allò era un pa mort, sense ànima i sense virtut. El vaig guardar, aquell mos de pa negre, no gosava llençar-lo, i el vaig posar als peus de la mare de Déu del canterano, a la sala, a veure si els de dalt feien un miracle com el d’aquelles bodes, quan Jesús va convertir l’aigua en vi perquè la seva mare l’hi va demanar, que ell ni se n’adonava que el vi s’havia acabat i ls convidats bevien qualsevol cosa.” Pa negre Emili Teixidor
  14. Explica que creus què volen dir aquestes paraules extretes de la novel·la “pa negre” d’Emili Teixidor? Hi estàs d’acord?Els grans es pensen que els petits tenen la mateixa memòria que ells. No es recorden que els petits no tenim memòria de res i que paraules i fets, tot és nou per a nosaltres, tot ens queda gravat al cervell encara que no ens n’adonem.
  15. T’ha agradat la pel·lícula? Explica-ho.