3.es.27 Buen humor, mala ortografía

En el año 2010 la Real Academia Española publicó una nueva edición de La Ortografía de la Lengua española que fue bastante controvertida. Ante el vendaval de críticas y objeciones venidas de la prensa ibérica, su presidente, José M. Blecua, tuvo que aclarar públicamente que los “cambios impuestos” por la institución que dirige, no son más que “simples recomendaciones”, mientras que las alteraciones más radicales “sólo obedecen a la consolidación de reglas” que en la edición anterior de la Ortografía , publicada en 1999 y con 577 páginas menos que la actual, presentaban alternativas en su empleo o aparecían como recomendaciones.

A pesar de las aclaraciones, en esa última categoría es donde aparecen los cambios más profundos.
Es el caso de las palabras “guión”, “huí”, “Sión”, “truhán” o “fié”, que desde ayer deben escribirse obligatoriamente sin tilde, a no ser que sean empleadas, como en esta nota, para dar cuenta de la modificación de la regla. Pero desde la RAE se insistió en que el uso de las nuevas formas prescindentes de acentuación ortográfica ya habían sido aprobadas 11 años atrás, por lo que tal supresión representa, apenas, la ratificación de una regla preexistente que no fue debidamente acatada tras su presentación.

De igual manera, la muy española tendencia a castellanizar los términos extranjeros -en especial provenientes del inglés- tiene, desde ayer, forma de ley.
Ya no será correcto escribir “piercing”, “catering“, “sexy”, “judo” o “manager”  si no se hace en bastardilla o cursiva, con el fin de remarcar su origen extranjero. Desde el primer minuto de 2011, sólo se puede escribir sin este recurso la forma adaptada al idioma español de estas palabras, es decir, “pirsin”, “cáterin”, “sexi”, “yudo” y “mánayer”. También sucede lo mismo con los nombres propios, donde Tchaikovski pasará a escribirse Chaikovski.

En la lista de las imposiciones más drásticas, también se hace notar la muerte de la tilde en la conjunción disyuntiva “o” cuando es escrita entre números, lo que originalmente se recomendaba para que la letra “o” no fuera confundida con el número “0”. Pero ya no estará bien escribir “4 ó 5”. La única forma aceptada será “4 o 5”.
Además, ya no existen más los ex presidentes ni los ex maridos, aunque sólo nominalmente, porque luego de las modificaciones publicadas en la Ortografía de la lengua… , pasaron a ser “expresidentes” y “exmaridos”. Tan sólo las expresiones compuestas, como alto comisionado o capitán general, podrán utilizar el prefijo “ex” en forma separada.
En cambio, y contrariamente a lo interpretado en un primer momento por varios medios internacionales, la supresión del acento ortográfico en el adverbio “sólo” y los pronombres “éste”, “ése” y “aquél” no será obligatoria, ya que, tras arduas discusiones entre académicos, se decidió mantener el uso de ambas formas.

“A partir de ahora se podrá prescindir de la tilde, incluso en casos de doble interpretación”, dice el texto, donde el “deberá” fue degradado en su rigor a un simple “podrá”.
El empleo opcional de las modificaciones también se extiende a una de las reglas que más polémicas despertaron: el reemplazo de la “b” corta por la más castiza “uve” para denominar a la letra “v”, o la desaparición del nombre “i griega”para designar a la “y”, que la Docta Casa, fundada en 1713, prefiere llamar “ye” por resultar su uso “el único recomendado para todo el ámbito hispánico, por ser más simple y distinguirse directamente, sin más necesidad de especificadores, del nombre de la vocal i».

Frente a las controversias y resistencias generadas por la gran cantidad de modificaciones de las reglas incluidas en la nueva ortografía, que comprende la supresión en el alfabeto de la “ch” y la “ll”, José Manuel Blecua, de 71 años, se esperanzó de que todos los cambios impuestos y propuestos “serán asimilados en cuanto se empiecen a enseñar en las escuelas”, tal como sucedió con reformas anteriores.
“En cuanto eso se enseñe en la escuela, no habrá inconvenientes. El problema es para nosotros, para los que hemos aprendido así. A mí se me irá la mano en guión, es inevitable. Yo viví el cambio de fue, vio, dio, que antes se escribían con tilde. Pero la nueva generación no ha tenido ese problema”, señaló el director de la RAE.

A partir de ahora, José Manuel Blecua será el encargado de demostrar que la nueva Ortografía de la lengua española no fue inspirada por el guion de un truhan, sino por el trabajo conjunto y consensuado de expertos y algún mánayer del idioma español en todos los países hispanohablantes.

(La VozdeJujuy y La Nación)

Actividades para realizar en clase el viernes, 3/05/13 y corregir el martes siguiente, 7/05/13:

1. ¿Cuándo fue la penúltima reforma ortográfica de la R.A.E?

2. ¿Cuál ha sido la última reforma y bajo qué mandato? ¿Cómo ha sido recibida por la prensa? ¿Qué dicen los foros? (recoge al menos tres opiniones).

3. ¿De qué manera la defiende el presidente de la institución? ¿De qué manera la defenderías tú o la rebatirías?

4. Haz un esquema ordenado de los principales cambios introducidos. Puedes optar por el esquema enumerado.

5. Consulta el siguiente enlace:  http://www.rae.es/rae/gestores/gespub000018.nsf/(voAnexos)/arch8100821B76809110C12571B80038BA4A/$File/CuestionesparaelFAQdeconsultas.htm#top    y comprueba si hay algún cambio más, a parte de los que figuran en este post y añádelo al esquema en otro color.

6. ¿Cómo solucionarías las dudas existenciales de los ciudadanos como las que tienes a continuación.

7. Plantea tu propia duda en clave de humor.

Ante tales cambios, han surgido dudas existenciales, tales como:

ANTES: LLORAN              AHORA: ORAN: O

ANTES: CHANCO AHORA: ANO

ANTES: AMIGACHO AHORA: GORDITO MENTIROSO

3.ca.30 I encara uns quants més per practicar els pronoms!

Feis  els exercicis següents per a dimarts( 2ESO E)/dimecres (2ESOD):

A) Repassa els apunts i després indica la funció dels sintagmes subratllats, escriu davall de cadascun el pronom que el substituiria i torna a escriure l’oració fent la substitució.

Exemple: Na Maria canta cançons              CD indefinit (EN)      Na Maria en canta

  1. Aquesta història sembla verídica.
  2. Tenc tres cans.
  3. Treia tres cadires a la terrassa.
  4. Treia tres cadires a la terrassa.
  5. Han comprat roba als seus fills.
  6. Han comprat roba als seus fills.
  7. Saps si en Joan ha fet aquests deures?
  8. Véns de la platja o vas a la platja?
  9. Ha deixat alguns jerseis dins l’armari.
  10. Ha deixat alguns jerseis dins l’armari.
  11. Els meus alumnes són molt amables.
  12. Has agafat els diners a l’àvi?
  13. Ella sempre juga amb el seu ca.
  14. Acaba d’arribar de Rússia.
  15. Has comprat les entrades a les jugadores?

3.ca.29 Més exercicis de pronoms febles.

Feis  els exercicis següents per a dilluns( 2ESO E)/dimart (2ESOD):

A) Indica la funció dels sintagmes subratllats, escriu davall de cadascun el pronom que el substituiria i torna a escriure l’oració fent la substitució.

Exemple: Na Marta compra verdura                          Na Marta en compra

CD indefinit (EN)

  1. No sé què vol fer.
  2. Va mirar el paisatge per la finestra.
  3. Va mirar el paisatge per la finestra.
  4. Ella està cansada.
  5. No tenc doblers.
  6. Tapa el pot!
  7. No ofereixen feina a les persones de més de 50 anys.
  8. No vull mirar coses lletges.
  9. Has companyat l’àvia al metge?
  10. Has companyat l’àvia al metge?

B)Omple els buits amb el pronom corresponent:

  1. No vull aquest sofà i …………….regalaré a la meva amiga.
  2. No tenim pa. Compra…………un de petit.
  3. Has vist les meves ulleres? No………..trobo enlloc.
  4. Això és un secret. No…………….diguis a ningú.
  5. Has entregat els treballs als professors? No, només ……….he entregat els quaderns.
  6. Ella està molt cansada perquè no està avesada a caminar, però jo no………..estic.
  7. Va al mercat ben lleugera, però ……….torna ben carregada.
  8. Has anat al dentista? No, ……..he d’anar demà.
  9. Ma mare no sap que no he anat a la festa. Si la veus no ……..parlis d’aquest tema.
  10. Has enviat un mail a totes les teves amigues? No, però ……….. he enviat un sms.

3.ca.28 Escrivim

Aquest post és per fer feina a classe.

3.ca.27 Repàs dels pronoms febles

Analitza els complements subratllats, indica quin pronom correspon i torna a escriure l’oració fent la substitució. (per a 23 d’abril)

1)Renta aquella camisa a la gaveta.

2) Renta aquella camisa a la gaveta.

3) Escrivia les adreces per a Lluïsa a l’ordinador.

4)Escrivia les adreces per a Lluïsa a l’ordinador.

5)Escrivia les adreces per a Lluïsa a l’ordinador.

6) Na Marta sembla contenta.

 

3.ca.26 Presentam el nostre llibre.

 
 Aquí tens l’esquema per fer la presentació de l’obra que has triat.

1. Has de fer una presentació de l’autor i de la seva obra (dir quin és el títol original si està traduïda, de quina llengua està traduÏda, quin és l’any de la primera edició…)

2. Has de fer un resum de l’argument deixant la incògnita de com acaba la història.

3. Has de parlar dels personatges (protagonista, personatges secundaris…). Has d’indicar quin és el personatge que més t’ha cridat l’atenció, agradat, etc. Has d’explicar qui és el narrador de la història i de quin tipus és.

4. Has de situar l’acció en el temps i en l’espai.

5. Has d’explicar com és el seu llenguatge (recursos literaris) i fer referències a qualsevol tret formal que sigui rellevant o que t’hagi cridat l’atenció (estructura, organització dels capítols, pròleg…)

6.  Has de dir-nos per què ens recomanes aquest llibre,  per què el vares triar, si creus que la tria va ser encertada, si n’has après alguna cosa ,què  t’ha fet sentir , etc.

Recorda que ho has de preparar i assajar. Totes les afirmacions que facis s’han de raonar, explicar o argumentar. Has de tenir cura de la llengua i evitar errors, barbarismes, etc.

3.ca.25 SANT JORDI!!! 2ESOD

Aquí teniu els poemes per triar el que vulgueu recitar el dia de Sant Jordi (per parelles). Més avall hi ha una petita explicació de per què hem triat aquests poetes per celebrar la festa. Mirau-los bé i demà en parlam.

A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL (B.Rosselló-Pòrcel)

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s’hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
SÓLLER  (B.Rosselló-Pòrcel)

El cel prepara secrets
murmuris de mandarina.
I les riberes del vent
esgarrien taronjades. 
Jo tasto vergers. M’ajec
damunt valls encoixinades.
Les fulles alcen frescor
i aixequen ventalls de gràcia,
cortinatges de perfum,
cortesies tremolades.
L’oratge pinta perfils
de caramel dins l’oratge.
El cabell se m’ha esbullat
i tinc l’ombra capgirada.
El sucre de l’aire em fa
pessigolles a la cara,
amb confitures de flor
i xarops d’esgarrifança. 
Unes cuixes de marquesa
em repassen l’espinada.
Quan el setí es torna gel,
sembla que es faci de flama.
El vicari compareix
amb un vas de llet glaçada.
La suor de les aixelles
li travessa la sotana.

Història d’un soldat (B.Rosselló-Pòrcel)
Això era i no era
quan naixia la Primavera.
Ai-do, ai-do,
trompeta de Borbó.La tarda del dissabte
m’enamoro a la plaça.
La nit del diumenge,
a la cantonada.
El dilluns, a la fira.
El dimarts, a l’hostal!…
Febres de maig
duren tot l’any!Quan toquen bota-selles,
el diumenge de matí,
totes volen anar amb mi.
Ai, Amor, jo no partiria!
Tarara, tarara ri,
amor he de partir.

Avui ja no és avui.
Ahir no era ahir…
El cul del meu cavall
només veureu de mi,
ai, els marits!
Camins d’Igualada,
camins de Fraga,
les esperances.

Per l’Ascensió,
cortines al balcó.
Ai-do, ai-do,

trompeta de Borbó.

LA FONT (Joan Teixidor)
 
Anàvem a la font quan ja queia la tarda,
resseguíem camins, corriols i dreceres,
ens arribava el cant que fa l’aigua i la pedra.
Érem els habitants d’un estiu de miracle,
tot era tan feliç que no ho enteníem. 
Dames, cavallers, l’estol de nens i nene,
el gaudi de la llum i l’hora fugissera,
els núvols divagant pel cel que s’enfosqueix
i trepitjant el verd el vestit blanc de Maria.
Ignoràvem Renoir però ja el pressentíem.

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE (Salvador Espriu) 
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

 
 

TERRA NATAL
(Marià Villangómez)
Arrelar, com un arbre, dins la terra:
no ser núvol endut d’un poc de vent.
Sobre els camps coneguts de cada dia,
veure un cel faborable i diferent.
Mirar com cau, quotidià, el crepuscle,
cada cop renovant-me el sentiment.
Damunt la terra nostra i estimada,
del cor neixen el pi, l’aire i l’ocell.
El blanc record de la infantesa hi sura,
i ha de fer bo, aquest sol, als ossos vells.
Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba
de mot antic als llavis de la gent.
El meu amor, la ferma companyia,
vull somniar-hi, entre la mar i el vent.

CITA (Marià Villangómez)

Quan corria a buscar-te, el camp tenia
records de tu en la seva greu bellesa,
a l’hora d’ombra i d’or, quan mor el dia
i la tardor es recolza en la tristesa.

Tot jo, tumultuós, m’anticipava
al moment de l’esguard i de la queixa.
La trobaré? El meu llavi ja besava
quelcom d’anticipat de tu mateixa.

Et veuré, sols a tu, contra el crepuscle.
Et miraré el somrís i els ulls sorpresos.
Descansaré el meu cap sobre el teu muscle.
Et diré els mots que he atresorat, encesos.

L’espera (Joana Raspall)

T’espero i sé que vindràs. 
Se’m fa l’hora cançonera, 
que qui espera, desespera! 
Enyoro el jou del teu braç 
on el meu cos troba força, 
que sóc la flor que es colltorça 
si es queda sola en el vas. 
Em cal aquell entramat 
de llaços i serpentines 
que només tu saps amb quines 
arts tan dolces has trenat. 
Sento que vindràs aviat. 
Vull desfer-me de neguit, 
i que tu no trobis noses 
quan vulguis collir les roses 
que em floreixen dins del pit.

Encara que aquest és, oficialment, l’any Espriu i commemorem també el centenari del naixement de Bartomeu Rosselló-Pórcel i Marià Villangómez, hi ha altres poetes que també van néixer el 1913. Entre altres, Joan Teixidor, Josep Janés i Joana Raspall. Rosselló-Pórcel va morir el 1938, Janés el 1959, Espriu el 1985, Teixidor el 1992 i Villangómez el 2002. 

Feliçment, podem celebrar el centenari de Joana Raspall en vida seva. A Sant Feliu de Llobregat, on resideix d’ençà que tenia tres anys, sí que estan celebrant l’Any Joana Raspall amb exposicions, recitals, jornades, teatre i poesia.