3.ca.23 Teatre a l’aula

 

Dijous passat  la classe de català va ser molt diferent de com esperàvem. Algú va entrar de sobte a l’aula i….

Escriviu-ne les vostres impressions i opinions en un comentari.

18 Respostes to “3.ca.23 Teatre a l’aula”

  1. juliatorregrosa Says:

    Jo al principi em pensava que faríem un simulacre, ja que na Diana ens havia xerrat d’uns que es fan a Amèrica.Consisteixen en que entra algú amb una pistola i tots s’han de posar en un cantó per que l’assasí no els vegin. Però a mesura que va anar passant el temps vaig descobrir que es tractava d’un monòleg. Me va agradar molt la història de n’Elisa. I trob que ho va fer molt be, ja que a mi m’hauria costat molt no riure.

  2. joansastre99 Says:

    Jo al principi pensava que un boig tocat del boll que havia entrat a classe per equivocació, però quan vaig veure que na Magdalena li feia cas vaig veure que era alguna cosa que s’havia preparat amb antelació. Va estar molt bé perquè va ser molt divertit i va saber interactuar amb el públic.

  3. nereapar13 Says:

    Primer, em vaig espantar perquè em pensava que venia a fer una inspecció a la classe, a veure com ens portàvem i que fèiem a l’hora de català. Després, va començar a parlar anglès i ningú sabia que feia ni a que venia allò. Més tard, ens va contar l’historia d’Elisa que va ser molt entretinguda i on vàrem participar la majoria de nosaltres. A mi em va agradar perquè vàrem riure molt i ens ho vam passar molt bé.

  4. miguelangelvives Says:

    Va ser una sensació molt estranya, un home que jo ni crec que cap dels meus companys coneixia, entra a classe i mana a la professora a asseure’s en una cadira. Me pensava que estava malament del cap, feia uns gestos molt estranys però a la vegada graciosos. Poc a poc vaig sebre que seria una activitat. El conjunt de tot, la historia i sobretot de la manera la narrava era bastant graciosa i entretenguda. En resum, ens va fer gaudir de una bona estona, amb moltes rialles i sense gramàtica.

  5. ritish7580 Says:

    Em va agradar molt perquè va ser bastant sorprenent al principi i havien parts molt gracioses. De la part en anglès vaig entendre poca cosa, però ara no m’en recordo res. La història de l’àngel sense ales blanques la vaig entendre bé i em va agradar, sobretot quan interactuava amb nosaltres.

  6. toniparedes Says:

    Quan aquell home estrany i misteriós, vestit a l’estil de Sherlock Holmes va entrar dins l’aula, jo pensava que estava loco i que s’havia ficat dins l’institut. Després vaig pensar que era uns d’aquests simulacres de terrorisme que fan a Amèrica de tant en quant per saber que fer en aquests casos, però després vaig pensar que no havia sonat l’arma. En tot aquest temps que vaig estar pensant això no em vaig adonar de que estava fent tonteries fins que em va mirar fixament al ulls i en aquell mateix instant vaig veure que era una comèdia i que potser era l’obra de teatre per a la que haviem pagat. Pensant això vaig començar a riure de les tonteries que havia estat pensant i vaig poder disfrutar de l’obra riguent com feia temps no ho feia. Va ser una obra fantàstica amb la que no podies aturar de riure, però encara tenc una pregunta: Com ho va fer per no riure ni una sola vegada amb una hora de fer tonteries sense aturar?

  7. Victoria Rojas Says:

    N’he de dir que al principi no tenia cap idea del que estava succeint, ja que mai et trobaràs a un home que entri així de sobte i comencés a fer un monòleg. No pensava que en lloc d’anar nosaltres al teatre, el teatre vindria a la nostra classe. Ha sigut molt divertit i entretingut. Mai havia pensat que veure un monòleg sigués tan divertit. No se com aquell home ha pogut estar tan… serio davant una classe amb la que ha interactuat i no parava de riure. En resum, que m’ha agradat moltíissim com per tornar a veure-lo una altra vegada, però això si, amb càmera en mà.

  8. miquelsegui Says:

    Va ser un monòleg molt divertit, aquest senyor es un actor de molt nivell, ya que ell mateix era capaç de fer de distints personatges. Hem vaig donar conta de que hi havia personatges diferents perquè anava canviant d’accent o veu segons els personatges que feia. Ho va fer donat-li un punt còmic per molt que la historia no fos còmica. Hem va agradar molt que ens fes participar a alguns de nosaltres a la obra, va ser una bona manera de pasar la classe de català.

  9. mariafont99 Says:

    Quan va entrar aquell home per la porta, hem pensava que era algun professor que volia parlar amb na Magdalena, encara que hem vaig sorprendre per la forma que anava vestit. A mesura que va passar el temps vaig veure que no era cap professor, que era un monòleg, que va venir a contar-nos una història de forma divertida. Hem va agradar molt, perquè va ser una sorpresa, ja que na Magdalena ens havia dit que els doblers que havíem pagat eren per un teatre fora del centre.

  10. tonisalomporcel Says:

    Al principi no sabía que pensar sobre aquell misteriós home, però quan vaig veure la reacció de la professora, vaig saber que devia ser l’obra de teatre que haviem parlat uns dies abans.
    El principi va ser molt estrany ja que no deia res i ens posava caruses rares. La part en que ens va parlar en Anglés no vaig entendre practicament res, però la part en català la vaig entendre tota i ademés la vaig trobar molt original. Al final va haver un moment que hem va fer sortir ha ballar amb éll amb el seu capell possat. La meva opinió, és que va ser una obra fantàstica.

  11. tonirojas Says:

    Quan va entrar a l’aula, vaig pensar que era un home amb una arma, com l’ americà que va matar a dos nins. Peró finalment vaig veure que només ens volia fer passar un moment agradable.
    Em va agradar molt l’historia que va contar, fent-nos riure i passar moments plens de rialles.

  12. pablo Says:

    Al principi jo pensava que era un mestre que ens venia a renyar per les notes o per qualque cosa. Però quan ens va començar a mirar i quan es va posar a xerrar en anglés, no vaig entendre que passava fins que na Magdalena ens va dir que era una obra de teatre.

  13. gaspar99 Says:

    Quan va entrar per la porta, vaig pensar que era un inspector o alguna cosa d’aquestes, però quan es va posar a xerrar es va notar de seguida que estava actuant. Em va agradar molt la actuació, i com va saber interactuar amb tots nosaltres.

  14. marpina Says:

    Al principi creia que era algú que havia entrat a l’institut sense permís i que ens anava a matar a tots amb una pistola. Va anar passant el temps i em vaig adonar de que era una obra de teatre.

    Em va agradar molt. Al començament creia que l’actuació seria amb anglès però més endavant vaig veure que mesclava les llengües: el català i l’anglès. El relat va ser molt divertit i no podíem aturar de riure. El millor era que feia participar a la gent i això ho va fer encara més entretingut.

    Hem de reconèixer que l’artista va fer un gran esforç per aprendre’s tota la narració de memòria. Si hagués estat al seu lloc, m’hauria oblidat de la meitat del relat. Tant de bo totes les classes de català fossin així.

  15. juliariudez1999 Says:

    Al principi creia que era un boig, o qualcú que ens volia matar. Però va començar a recitar el monòleg, i em vaig adonar que domés volia fer-nos gaudir. I ho va aconseguir!

    Em va agradar molt l’història de n’Elisa, ja que la narrava tan bé que pareixia que estiguéssim al lloc on es situava el relat.
    Encara que això és el que més em va agradar, també vaig gaudir amb la resta del monòleg.
    Ens va fer riure com mai, i a més feia participar a tothom, i això augmentava encara més a diversió.

    A mi em va fascinar tota l’obra, ho va fer genial. Va esforçar-se molt. Si jo hagués estat al seu lloc, no hauria aturat de riure en tota la representació. Però ell es va contenir, i va fer que tots gaudíssim i ens ho passéssim molt bé!
    Vull que totes les lliçons siguin així.😀

  16. daniel99 Says:

    Va esta molt divertit porque era un home desconegut que va entrar a classe amb accent anglès i va fer riure a tothom. El que més em va agradar va ser quan es va posar a ballar damunt la taula, i el que menys es que la classe em va passar massa ràpid.

  17. amandafontmanda Says:

    Quan vaig veure a aquell estrany home entrar per la porta amb una gavardina, un capell de detectiu i aquella enigmàtica mirada el primer que vaig pensar va ser que era un professor de l’institut que s’havia perdut, llavors, va començar a parlar i vaig pensar que era un home britànic que s’havia perdut. Ell va començar a recitar el poema en anglès i després a contar una història sobre una nena que nomia Elisa i el seu àngel de la guarda en català i allà va ser quan em vaig donar compte de que no era britànic. No vaig saber res sobre aquell home fins que va acabar la classe i la professora ens va dir que aquella era l’obra per la que nosaltres havíem pagat. Va ser la millor obra de català de la meva vida.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: