2.ca.15 La narració. El llenguatge narratiu

LLegeix aquesta informació i fes els exercicis de més avall.

La majoria de texts narratius utilitzen la prosa com a mitjà d’expressió, encara que també n’hi ha en vers. La història és presentada a través de diferents tècniques que apareixen combinades de manera equilibrada. Així, distingim la narració pròpiament dita, la descripció i el discurs.

La narració: Tot allò que passa a la història (els fets, les accions, les relacions que s’estableixen entre els personatges, etc) ens és relatat pel narrador. De vegades la història fa un salt en el temps, mitjançant el sumari narratiu, que permet que el relat avanci més ràpidament i ens estalvia aspectes que no són importants per al desenvolupament de l’argument. Un altre recurs és el flaix-back. En aquest cas la narració s’atura i ens situam davant d’uns fets anteriors als que s’estaven detallant i que són necessaris per a la comprensió del fil argumental.

La descripció.Representa una aturada momentània de l’acció per presentar els detalls de la realitat. Pot ser la presentació d’un espai o un ambient o bé la descripció d’un personatge. Els presonatges ens poden ser presentats pels seus trets físics  (descripció física) o pel caràcter i la manera de relacionar-se amb els altres ( descripció psicològica).

El discurs. És la tècnica narrativa que reflecteix les paraules o el pensament dels personatges. La forma més habitual de discurs de discurs és el diàleg, és a dir, que els personatges parlin entre ells. El diàleg pot ser en estil directe si les paraules dels personatges ens són transcrites tal com les diuen, o indirecte, si el que diuen els personatges ens és explicat pel narrador. En alguns casos un personatge parla amb si mateix, aleshores ens trobam davant un monòleg.

1. Llegeix el tex atentament i cerca al diccionari les paraules que no coneguis.

2. Indica qui és el narrador d’aquest text, quin tipus de narrador és i quins personatges hi apareixen.

3. En el text apareixen dues seqüencies temporals. Quines són? Assenya-la les al text.

2. Després de llegir la informació de més amunt assenyala al text les diferents tècniques que hi trobis:

Una vegada la meva mare -la teva àvia- em va dir la bonaventura, com el meu caràcter em guiaria a circumstàncies bones i dolentes. Seia davant el tocador, amb un mirall enorme. Jo m’estava dreta al seu darrere, amb la barbeta reposant damunt la seva espatlla. L’endemà començava l’any nou. Jo devia tenir deu anys, segons el calendari xinès, i es tractava d’un aniversari important per a mi. Potser per aquest motiu la meva mare no em criticava gaire. M’esguardava la cara. Em va tocar l’orella.

-Ets afortunada -em va dir-. Tens les orelles com jo, amb el lòbul gros i gruixut, molt carnós a la part inferior, ple de benediccions. Hi ha persones que neixen molt pobres. Tenen les orelles molt primes, enganxades al cap, i per això mai no poden sentir que la sort els crida. Tu tens les orelles com cal, però has d’escoltar per aprofitar les teves oportunitats.

Va passar-me el dit prim pel nas.

Tens un nas com el meu. Els forats no són pas massa més grans; per tant, els diners no s’escolaran. El nas és recte i suau: un bon senyal. Una noia amb el nas torçat és propensa a la desgràcia. Sempre va darrere de coses que no li aprofitaran, de les persones que no li convenen, de la sort pitjor.

Em va tustar el mentó i després va tocar el seu.

-Ni massa curt, ni massa llarg. La nostra longevitat serà l’adequada: no ens n’anirem massa aviat, ni viurem tant per ser una càrrega.

Em va apartar els cabells del front.

-Som iguals -va concloure la mare-. Potser el teu front és més ample, o sigui que seràs fins i tot més intel.ligent. I tens els cabells espessos: et neixen ben avall sobre el front. Això significa que passaràs certes penúries durant la teva joventut. Això mateix em va passar a mi. Però guaita on tinc ara el naixement dels cabells. Alt! És una benedicció a la meva vellesa. Més endavant aprendràs a preocupar-te i perdràs també els cabells.

Quan la mare em va dir aquestes coses, jo era petita encara. I si bé va dir que semblavem iguals, jo volia assemblar-me-li més. Si ella alçava els ulls amb una expressió de sorpresa, jo volia que les meus fessin això mateix. Si els seus llavis prenien una expressió de tristesa, jo també volia sentir-me infeliç.                                                            

Amy Tan El club de la Bona Estrella (adaptació)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: