2.ca.18

 

LLegeix el text següent i fes els exercicis de més avall :

Catorze anys de silenci  extret de Les fites netes de Damià Huguet

L’hort tenia quatre o cinc quarterades, poc més o manco, totes elles de reguiu. Hi creixia l’alfals, d’una verdor blavenca, olorosa d’aigua fada, que l’hortolà segava cada dia per donar menjar als bous i a les vaques que pacientment munyia de bon matí, en aquesta hora clara de l’alba quan el sol tenyeix d’una grogor pàl·lida els sementers. La casa era petita, de dos aiguavessos de vint pams -vint-i-un pams exactament- com gairebé tots els de les cases més antigues: aquesta és una mida precisa, generalitzada, de la qual no entenc la precisió, encara que m’ho han explicat més d’una vegada. El pagès sempre pren mides a pams, o passes, segons la llargària. Una cinta mètrica- aquells metres de fusta, de color groc- de poca cosa serveix.

Al costat de la casa hi havia la portassa, on hi quedava resguardat el carro llarg i la mula que menjava i bevia dins unes piques no massa fondes, llargues, amb travessers. I just a devora s’aixecava la bovera, on les vaques menjaven fins a assaciar-se de palla i d’alfals tendre, verdós, humit encara, un alfals que l’hortolà havia segat amb la falç ben esmolada, esfereïdora: les vaques remugant, pegant potades, amb el cap ficat al coll de la bovera. Una mica més lluny del ca de bestiar, robust, negrenc, lladrava, potser perquè havia vist qualque conill que havia anat a beure a un regueró de l’hort.

Joan Mas i Ballester observava tot l’espai verdós- amb els bous les bísties- des d’un forat de l’estable, amagat dins una paret de pedra de quatre pams d’amplària, des de feis catorze anys… Republicà convençut va fer-se un amagatall a l’hort de la seva germana Maria , per escapar de les persecucions del govern franquista una vegada acabada la guerra civil espanyola. Per tothom conegut com en Joan Poixant, home condret, no havia comès cap delicte de sang ni cap ultratge. Mantenia ben viu el seu ideal republicà amb vinculacions ben conegudes amb els comunistes, sense ofendre mai ningú. Però les autoritats civils i militars d’aquella dura postguerra el perseguien ferotgement, intentant trobar-lo per dur-lo a arrebatar a la paret seca i grisenca del cementiri de Porreres on seria afusellat.

El tràgic destí no va ser possible. Fugia com una fura de tots els enemics que el perseguien. Adesiara el batle del poble acudia a l’hort de ca’n Poixant, acompanyat d’altres falangistes i qualque sàdic enverinat, i rastrejaven pam a pam tota la casa, la portassa, la bovera. No ignoraven que ell vivia allà. Però mai no aconseguiren trobar-lo. Retornaven al poble empipats, encesos els ulls d’ira.

Joan Mas i Ballester, en els silencis de la nit -durant catorze anys de viure amagat- va buidar un bon tros de paret de la casa per a construir el seu refugi. Encara per a més seguretat va foradar un racó de la boca del pou, repicant una mena de cova, on tot just s’hi podia col·locar mig arrufat, per tal d’assegurar-se un secret segur quan acudien a l’hort totes les forces nebuloses de la vila perseguint-lo, amb la clara decisió d’agafar-lo fos com fos. Però mai no ho aconseguiren.

Era magre de carns i d’estatura no gaire alt, la cara vermellosa i els ulls blavencs , vius, espavilats. Durant tots aquells anys no es va tallar mai els cabells, i si sortia a fer quatre passes pel corral de l’hort, una nit de lluna plena, entre el silenci que només un mussol o un mostel trastocava, els caragolava sobre la closca i es posava un capell de palma perquè no s’estufassin si no feia vent. Únicament, en catorze anys de captiveri, de silencis, amagat en aquella cova a la paret o al forat del pou , tement sempre la presència dels falangistes o del batle de la vila amb els seus lacais, amb una por mala de pair de no ser detingut i afusellat; en tots aquests anys llarguíssims de misèria, únicament va sortir una vegada del seu refugi: i va ser per anar a veure la casa d’un cosí seu, que, amb molts esforços s’havia construït a la vila.

Era la casa del meu pare -ca nostra d’avui-, i que ell va aixecar fent moltes hores a escarada, diumenges i dies feiners, amb no pocs entrebancs. El meu pare, tot il·lusionat, la volia mostrar al seu cosí, i ell, en una nit de primavera, tocades les dues o les tres, amb un silenci que ni un moscard trencava, va travessar tots els horts i els sementers que separaven l’hort de la vila. No tenc notícia del que va succeir aquella nit. Supòs que, immersos tots dos en aquell espès silenci, degueren observar pam a pam tota la casa nova, i després potser ho celebraren amb un bon glop de conyac o d’aiguardent, ben acompanyat d’un cigarret lligat a mà de picadura de l’Havana.

Després de no poques trifulgues, ben guiat per una amics, Joan Mas i Ballester va aconseguir trobar una sortida al seu sacrifici llarguíssim, inacabable. Unes persones de tota confiança varen llogar una barca que, en un dia precís i auna hora determinada, sortiria del moll d’Es Portitxol cap a les costes d’Alger. Tot estava plenament planificat, calculats tots els detalls. La barca salpà d’Es Portitxol i arribà a Alger tal com s’havia previst. A darrere quedaven no poques incerteses, el temor a esser capturats per la milícia, però la barca arribà a bon port. A Alger hi havia mallorquins que els esperaven i els havien cercat allotjament, amics seus de tota confiança.

L’estada de Joan Mas i Ballester a Alger fou breu, massa curta després dels tragins i les calamitats sofertes. Un parent seu, picapedrer d’ofici i que coneixia tots els racons de la ciutat li va facilitar els camins de la supervivència. L’amo En Pep Ballester no va escatimar esforços per ajudar un campaner, mallorquí com ell, que necessitava els ajuts més indispensables. Ni roba, ni doblers, ni pa per menjar: res, absolutament res. Semblava que el camí del futur era obert, havent fugit definitivament de la persecució dels falangistes mallorquins, amb un idèntic oratge mediterrani decorant els matins i els horabaixes, amb un sol esfereïdor a l’estiu. La ciutat d’Alger li devia semblar, així i tot, una mica rarenca: amb francesos i moros mesclats als carrerons emblanquinats del port, amb una profunda olor de dàtils i de melassa, de peix i de sal. S’hi devia trobar una mica estrany, desconcertat, malgrat els pocs amics que hi tenia per a conversar i viure: beure un cafè, un conyac, fumar un cigarret sense burilla. Tot una mica imprecís, avorridor,  però amb la llibertat assegurada.

Al cap de dos mesos de viure a Alger una epidèmia de tifus el va deixar estès al llit , mort, definitivament mort. El seu parent i amic, picapedrer d’ofici, en fou l’únic testimoni. A la seva habitació hi restava la poca roba que tenia, poca cosa més, molts e silencis i un cert rancor. L’enterraren directament a la fossa comuna, en un silenci total, gairebé sense ningú, amb un sol ofegador, agressiu.

D’ell me’n resta elrecord profund d’un home cabal, la força per suportar tants patiments, el call d’un home respectuós i espavilat, serè, meticulós, orgullós de defensar la seva terra i amic de la gent del poble que no li volia mal. I també una imprecisió que mai no he aclarit i potser no aclariré mai. El meu pare li va regalar -ho sé de bona font- una màquina d’escriure, allà per la primeria dels anys quaranta. Res no se’n sap. I una màquina d’escriure no és una escopeta, sinó que serveix per passar a net uns escrits que s’han d’entregar a qualcú. Amb la seva germana Maria hem trescat tots els racons possibles i no hem aconseguit trobar res. Ella diu que varen cremar molts de papers, empesos per la por. De tot el que va escriure no se’n sap res, absolutament res..

Exercicis:

1.Llegeix molt atentament el text i cerca en el diccionari les paraules que no entenguis.

2.Torna a llegir el text ara que ja saps el significat de totes les paraules i comprova que l’entens.

3.Cerca informació sobre l’autor del text.

4. Explica el significat dels mots següents o escriu-ne un sinònim:

reguiu:

quarterada:

fada:

alfals:

munyir:

sementers:

esmolat:

ultratge:

closca:

trastocar:

treballar a escarada:

salpar:

sàdic:

home cabal:

oratge:

5. Tots els fets que es conten en aquest text es poden situar en una època històrica. Assenyala quina de les cronologies següent hi correspon i explica per què l’has triada.

a. 1931-1950

b. 1931-1939

c. 1939-1953

d. 1936-1945

6. Per què es va amagar a la casa de l’hort?

7.Com penses que va poder sobreviure tants anys amagat? com devia ser la seva vida quotidiana i domèstica? En què devia passar el temps?

8.Per què a l’autor del text li sap tant de greu no haver-los trobat tot i que els ha cercat molt? Què penses què devia escriure en aquests papers que s’han perdut?

9. Per què l’autor d’aquest text coneix tan bé tots aquests fets?

10. Quins creus que devien ser els sentiments del protgonista quan s’allunyava   de Mallorca i de tots els seus mentre aconseguia la llibertat?

11. Fes un resum dels fets que conta aquesta història.

2.es.21 Una habitación en Babel (5) cap. 31-41 y ¡Fin del libro!

La llegada de Bari, hermano de Nor

 

 A. Actividades de comprensión

1.   Vocabulario:

a) Busca el sinónimo de las siguientes palabras en las páginas que figuran entre paréntesis:

convencer (p. 197) :

imitando (p. 198) :

primitivo (p. 198) :

camino (p.199) :

asegurarse (p. 199) :

estar agotado (p. 203) :

escondidos (p. 210) :

atemorizar, amedrentar (p. 241) :

            b)  Ahora busca, también el libro, un antónimo de las siguientes palabras:

agitado (p. 198):

oscuridad (p. 201):

vivir (p.203):

pudoroso, casto (p.226):                   

oportunidad (p. 218):

              c) ¿ Cuántos significados puede tener la palabra “cresta”, que aparece en el cap. 31 refiriéndose a la “cresta de las dunas”? Búscalo en la R.A.E.

         2. Resume en unas 5 líneas la llegada de Bari a la costa gaditana.

3. Enumera por un lado, las acciones que transcurren en estos diez capítulos y, por el otro, las reflexiones, sin dar detalles, en ninguno de los dos casos .

         4. ¿En qué sentido Ángel se comporta como un mafioso del tráfico de inmigrantes, en el cap. 32, comparable a El Chanca? ¿Crees que su actuación es moralmente justificada o, por el contrario, es reprochable?

5. ¿A qué se refiere la expresión “Demasiado tarde” que le viene a la cabeza a Ángel  al llegar al hostal “El atún amarillo”?  Y ¿Por qué “le hizo daño”?

6. ¿Por qué crees que Rashid reacciona tan inhumanamente ante la muerte de Gil y tan solidariamente ante el rescate de Bari?

7. Interpreta el comentario de Ángel a la cuarta nota que Lucía le dejó en su casa cuando él no estaba: “ Esa nota era una flor, o mejor una flor de una semilla que dejó caer sin darse cuenta, y que al parecer había prendido”, p. 222.

8. ¿Cuál fue el motivo de discusión entre Ángel y el Chanca, mientras éste vaciaba el piso de Gil?

 

B. Actividades de investigación cultural y literaria

9.  Completa la siguiente tabla con la información sobre los filósofos/escritores o cantautores citados a lo largo de estos últimos diez capítulos del libro:

Referencia

Autor/Cantante/Época

Significado

1 Libro/ canción

  “Actuar por deber”

Kant

(P. 214)

  “Les prometíaalcanzar la línea del cielo”

 

 

Bob Dylan

 

(p.215)

 

 

 

 

 

“Los relojes de”

 

 

Leibniz

(p. 233)

 

 

 

“ (El mito de) la caverna ”

 

 

Platón

(p. 237)

 

 

“La broma machadiana”

 

Antonio Machado

 

(p. 242-244)

 

Poesías

10. Ángel en su reflexión sobre su tesis de licenciatura sobre los relojes de Leibniz, recuerda un haiku (p. 233):  Cae la tarde. / Todo se ha cumplido. / Recogimiento.

– Busca en qué consiste este tipo de poema corto que todavía no habíamos visto en clase.

¡Ojú qué frío!

    – Copia un haikú de algun autor japonés  (Basho, Buson, Issa , Shiki, etc.)  sobre el invierno y explícalo.

11. ¿Qué ideas sobre la novela (guión, título, personajes…) se pueden deducir de la conversación que Ángel y Berta mantienen sobre la obra que ésta escribe.

C. Actividades de valoración global

 

12. Enumera entre 4-6 razones por las cuales es libro os ha gustado o no. Podéis dar las razones solo positivas, solo negativas o combinadas. a continuación putúalo del 1 al 5.

13. Imagina otro final y cuéntalo en unas 40-50 palabras.

14. Imagina que te hacen escribir en la revista del instituto en la sección Libros, y lo tienes que hacer sobre Una habitación en Babel. Redacta un pequeño comentario (de dos líneas máximo) en el que recomiendes el libro o, todo lo contrario, disuadas (= les convenzas que no lo lean) de leerlo al resto de los alumnos del instituto.

  • Actividades A1  Vocabulario (a, b y c) para hacer en el cuaderno para el martes, 19/02/13 (2º D y E)

  • Actividades del apartado A (2-8) para hacer en el cuaderno para el miércoles, 20/02/13 (2ºD y E).

  • Actividades del apartado B  (9, 10 y 11) y C, para el viernes 22/03/13 (2ºD y E).

  • EXAMEN de los posts del libro: martes, 26/02/13 (2ºD y E).

2.ca.17

 

1. Llegeix el text següent i fes els exercicis següents:

a) De quin gènere es tracta? Com ho saps?

b) Resumeix l’argument.

c) Indica el tema.

d) Quina és la intenció de l’autor?

e) Quina impressió t’ha causat?

f) Coneixes l’autor? Cerca informació sobre ell i la seva obra.

Fet d’armes de Pere Calders

Un dia, fent guerra, vaig trobar-me separat de la meva gent, sense armes, sol i desemparat com mai.Em sentia una mica humiliat, perquè tot feia preveure que el meu concurs no devia ésser decisiu i la batalla feia via, amb un soroll i una quantitat de morts que esgarrifava.

Vaig asseure’m a la vora d’un camí per fer determinades reflexions sobre aquest estat de coses, i vet aquí que, de sobte, un paracaigudista vestit d’una manera estranya va prendre terra a prop meu. Sota la capa que portava, s’hi veia una metralladora i una bicicleta plegable, tot això dissimulat, és clar.

Va acostar-se’m i amb un accent estranger molt marcat em preguntà:

Que em podríeu dir si vaig bé per a anar a l’Ajuntament d’aquest poblet?

(Per allí, la setmana passada, hi havia un poble.)

No sigueu ase – vaig dir-li. Se us veu de seguida que sou un enemic, i si aneu cap allí us agafaran.

Això el va desconcertar, i després de fer un soroll amb els dits que denotava la seva ràbia replicà:

Ja m’ho semblava, que no ho havien previst tot – respongué. Què em fa falta? ¿Quin és el detall que m’acusa?

Aquest uniforme que porteu és caducat. Fa més de dos anys que el nostre general el va suprimir, donant a entendre que els temps havien canviat. Aneu mal informats, vosaltres.

L’hem tret d’ un diccionari – va dir-me amb tristesa.

Es va asseure al meu costat, aguantant-se el cap amb les mans, segons sembla per pensar amb més garanties. Jo me’l mirava i de cop li vaig dir:

Vós i jo el que hauríem de fer és barallar-nos.

Si portés armes com vós ja us ho diria d’una altra manera…

No – digué -no valdria. De fet estem fora del camp de batalla i els resultats que obtinguéssim no serien homologats oficialment. El que hem de fer és mirar d’entrar al camp, i allí, si ens toca, ens les mesurarem.

Provàrem fins a deu vegades d’entrar a la batalla, però una paret de bales i de fum ho impedia. Per mirar de descobrir una escletxa, pujàrem en un petit turó que dominava l’espectacle. Des d’allí es veia que la guerra seguia amb una gran empenta i que hi havia tot el que podien demanar els generals.

L’enemic em digué:

Vist des d’aquí fa l’efecte que, segons com hi entréssim, més aviat faríem nosa…

(Vaig fer que sí amb el cap.)…

I, això no obstant, entre vós i jo hi ha una qüestió pendent – acabà.

Jo trobava que tenia tota la raó, i per tal d’ajudar-lo vaig suggerir:

I si anéssim a cops de puny?

No, tampoc. Devem un cert respecte al progrés, pel prestigi del vostre país i del meu. És difícil –digué – es positivament difícil.

Pensant, vaig trobar una solució:

Ja ho sé! Ens ho podem fer a la ratlleta. Si guanyeu vós podeu usar el meu uniforme correcte i fer-me presoner; si guanyo jo, el presoner sereu vós i el material de guerra que porteu passarà a les nostres mans. Fet?

S’hi avingué, jugàrem i vaig guanyar jo. Aquella mateixa tarda, entrava al campament, portant el meu botí, i quan el general, ple de satisfacció pel meu treball, em va preguntar quina recompensa volia, li vaig dir que, si no li feia res, em quedaria la bicicleta.

 

2.es.20 Te aprecio, te quiero, te amo… ay, ay ay, ay, San Valentín!

Para mis alumnos de 2ºD

                                                                                      Para mis alumnos de 2º E

Os dedico estos hermosos poemas. Vosotros podéis hacer lo mismo con vuestros compañeros. Podéis personalizar una postal en el siguiente enlace:

http://www.labellecarte.com/tarjetas_virtuales/Tarjetas_Amor_Felicitaciones_San_Valentin

y os sugiero que lo hagáis con poemas, solo así comprenderé que habéis captado mi mensaje poético.

Regalad palabras bonitas, no objetos bonitos que se tengan que pagar con dinero. Cambiemos el mundo, chicos!!!!!!!!!!!!!

Aquí tenéis un enlace con poemas de amor cortos, apropiados para la ocasión, si es que no sabéis elaborarlos:  

                                                                                                                                                 http://poemas.yavendras.com/cortos-de-amor.php?pagina_actual=1&ord=punt

¡Espero que os guste la idea y la plagiéis!

2.ca.16 La narració. Els gèneres narratius.

Els diferents gèneres narratius que existeixen, tant en vers com en prosa, exposen ordenadament fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics. A l’hora d’estudiar-los és important de fer la distinció entre la narrativa popular o tradicional i la narrativa culta.

La narrativa tradicional s’ha anat transmetent per via oral al llarg dels anys. Generalment, són històries adreçades als infants, anònimes i que pertanyen a la cultura popular. Sovint hi ha diverses versions sobre un mateix argument, ja que s’han produït nombroses transformacions.

La finalitat bàsica d’aquesta classe de narracions és, a més a més d’entretenir, moralitzar sobre aspectes de la vida quotidiana i de les relacions humanes. Normalment, presenten fets fantàstiques i els personatges que els protagonitzen pertanyen també a un món imaginari: ogres, fades, nans, gegants, animals personificats, etc.

Formarien part d’aquest tipus de narrativa:

  • Els contes populars o rondalles
  • Les faules
  • Les llegendes

La narrativa culta, a diferència de la tradicional, segueix un procés d’elaboració minuciós amb una finalitat estètica o artística. Els principals gèneres narratius cultes en prosa són la novel·la, la narració i el conte.

  • La novel·la és el gènere narratiu més extens. L’argument de la novel·la pot ser bastant complex i elaborat; el novel·lista s’entreté a descriure els ambients i les situacions i, sobretot, els personatges, tant físicament com psicològicament.
  • El conte és el gènere narratiu més breu. Presenta una trama senzilla i, encara que pot ser realista, a vegades també incorpora elements fantàstics. Hi apareixen pocs personatges, que són descrits superficialment. Per la seva extensió, el conte se sol llegir d’una tirada i l’autor pretén causar un efecte de sorpresa o de reflexió en els lectors.
  • La narració és més extensa que el conte, però no tant com la novel·la.

Des del punt de vista de la temàtica hi ha una gran varietat de subgèneres: la narrativa d‘aventures, costumista, històrica, psicològica, policíaca, de ciència-ficció, de terror, amorosa, etc.

A) Després d’haver llegit i entès bé la informació de més amunt, llegeix el text següent i fes els exercicis de més avall.

“REDACCIÓ” – Quim Monzó extret de …Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury. Quaderns Crema
Què vaig fer diumenge. – Diumenge va ser un dia que va fer molt de sol, i vaig anar a passejar amb el papà i la mamà. La mamà duia un vestit beix, amb una “rebeca” de color blanc os, i el papà un pul·lòver blau RAF i uns pantalons grisos i una camisa blanca, oberta. Jo duia un jersei de coll tancat, blau com el pul·lòver del papà, però més clar, i una jaqueta marró, i uns pantalons també marrons, una mica més clars que la jaqueta, i unes wambes vermelles. La mamà duia unes sabates clares i el papà unes de negres. Vam passejar al matí, i vam anar a esmorzar a les Balmoral. Vam esmorzar un suís i una ensaïmada farcida, a mig matí, i jo vaig demanar croissants. Després vam veure les flors, i n’hi havia de roges i grogues i blanques i roses, i fins i tot blaves, que el papà va dir que eren tenyides, i herbes verdes, i violetes, i ocells grossos i petits, i el papà va comprar el diari en un quiosc. També vam mirar aparadors, i el papà li va dir a la mamà que s’afanyés, una vegada que ens estàvem molta estona davant d’un aparador amb jerseis. I després vam asseure’ns en un banc verd, en una plaça, i hi havia una senyora gran, amb els cabells blancs i les galtes molt vermelles, com tomàquets, que donava veces als coloms, i em recordava la iaia, i el papà llegia el diari tota l’estona i jo vaig dir-li que em deixés mirar els dibuixos i em va deixar mig diari i em va dir que no el fes malbé. Després, quan ja pujàvem cap a casa, la mamà, perquè el papà tota l’estona llegia el diari, li va dir que ja n’estava tipa, i li va dir que sempre el llegia i que ja n’estava tipa: que el llegia a casa, esmorzant, dinant, al carrer, caminant o en un bar, o quan passejàvem. I el papà no va dir res i va continuar llegint, i la mamà el va insultar i després era com si li’n sabés greu, i em va besar i després, mentre la mare era a la cuina preparant l’arròs, el papà em va dir no li’n facis cas. Vam dinar arròs amb suc, que no m’agrada, i carn amb pebrots fregits. Els pebrots fregits m’agraden molt, però la carn no, que és molt crua, que la mamà diu que així és més bona, però a mi no m’agrada. M’agrada més la carn que em donen al col·legi, ben cremadeta. Del col·legi no m’agraden els primers plats, mai. En canvi, a casa em donen vi amb gasosa. Al col·legi no. Després, a la tarda, van venir els tiets, amb el cosinet, i els tiets es van posar a parlar a la sala, amb els papàs, i a prendre cafè, i el cosinet i jo vam anar a jugar al jardí, i hi vam jugar a “màdelmans” i amb un futbolí i a pilota, i amb el camió de bombers, i a guerres d’astronautes, i el cosí es va posar molt “tonto” perquè perdia, i a mi és que em molesta molt el cosinet, que no sap perdre, i vaig haver de pegar-li una bufa, i es va posar a plorar molt molt fort i va venir la mamà i la “tieta” i el “tiet”, i la mamà va dir què ha passat, i abans que jo li contestés el cosinet va dir m’ha pegat, i la mamà em va donar una bufetada, i jo també em vaig posar a plorar i vam tornar tots a la sala i la mamà m’agafava de la mà i el papà llegia el diari i fumava un “puro” que li havia portat el tiet, i la mamà va dir-li els nens són al jardí, matant-se, i tu aquí tan tranquil, repapat. La tieta va dir que no tenia importància, però la mamà va dir-li que sempre passava el mateix, que de vegades se n’atipava. Després els tiets van marxar, i quan marxaven el cosí em va fer llengots i jo també li’n vaig fer a ell, i el papà va engegar el televisor, que feien futbol, i la mamà va dir que canviés de canal, que al segon hi feien una pel·lícula, i el papà va dir que no, que estava mirant el partit i que no. 
Després jo vaig anar al jardí, a veure la nina que hi tinc enterrada al costat de l’arbre, i la vaig treure i la vaig acariciar i la vaig renyar perquè no s’havia rentat les mans per dinar i després la vaig tornar a enterrar, i vaig anar a la cuina, i la mamà hi plorava i li vaig dir que no plorés. Després, vaig asseure’m al sofà, al costat del papà, i vaig mirar una estona de partit, però després m’avorria i vaig mirar-me el papà, que era com si tampoc no se’l mirés, el partit, i com si fos en un altre lloc o pensés molt. Van fer anuncis, a la televisió, que és el que més m’agrada, i després la segona part del partit, i jo vaig anar a veure la mamà, que preparava el sopar, i després vam sopar i van fer una pel·lícula de dibuixos animats i les notícies i una pel·lícula antiga, d’una actriu que no sé com es diu, que era rossa i molt maca i amb molta meta. Però aquí em van fer anar a dormir perquè era tard i vaig pujar les escales i me’n vaig anar al llit, i des del llit sentia la pel·lícula i sentia com es barallaven els papàs i discutien, però amb el soroll del televisor no podia sentir ben bé què deien. Després es barallaven a crits i jo vaig baixar del llit per acostar-me a la porta i entendre què deien, però com que tot era a les fosques no m’hi veia bé, només hi havia la llum de la lluna que entrava per la finestra que dóna al jardí, i com que no m’hi veia bé, vaig entrebancar-me i vaig haver de tornar al llit, amb por que vindrien a veure què havia estat aquell soroll, però no van venir. Jo sentia que continuaven discutint. Ara ho sentia millor perquè es veu que havien apagat el televisor, i el papà li deia a la mamà que no l’emprenyés i la insultava i li deia que no tenia ambicions, i la mamà també l’insultava i li deia que se n’anés de casa, i deia el nom d’una dona i la insultava, i després vaig sentir que es trencava alguna cosa de vidre i després vaig sentir els crits més forts, i eren tan forts que no s’entenien, i després vaig sentir un gran crit, molt gros, i després ja no vaig sentir res més. Després vaig sentir molta fressa, però petita, com si arrosseguessin un mòdul del tresillo. Vaig sentir que es tancava la porta del jardí i aleshores vaig tornar a sortir del llit i vaig sentir soroll a fora i vaig mirar per la finestra, i sentia fred als peus, perquè anava descalç, i a fora era fosc i no s’hi veia gens, i em va semblar que el papà cavava al costat de l’arbre i vaig tenir por que hi descobrís la nina i em castigués i vaig tornar al llit i em vaig tapar ben bé, tot, fins i tot la cara, amagada sota els llençols i tot a les fosques i els ulls ben tancats. Vaig sentir que deixaven de cavar i després unes passes que pujaven les escales i jo vaig fer l’adormit, i vaig sentir que s’obria la porta del “quarto” i vaig pensar que devien estar mirant-me, però jo no vaig veure qui em mirava, perquè feia l’adormit i no ho vaig veure. Després van tancar la porta i vaig adormir-me i l’endemà, ahir, el papà va dir-me que la mamà se n’havia anat de casa i després van venir senyors a demanar coses i jo no vaig saber què dir-los i tota l’estona plorava i em van portar a viure a casa dels tiets, i el cosinet sempre em pega, però això ja no va ser el diumenge.

1. Segons la informació de més amunt, classifica aquest text narratiu.

2. Cerca un sinònim de les paraules subratllades.

3. Explica el significat de les paraules en negreta.

4. Per què creus que l’autor d’aquest text ha posat algunes paraules entre cometes?

5. Qui és el narrador del text?

6. El narrador ens dóna més informació de la que ell coneix. A quina part del text ho fa? Quina és aquesta informació?

7. Quins recursos fa servir l’autor per adequar el discurs al tipus de narrador?

8. T’ha agradat aquest text? Per què?

9. L’autor del text és Quim Monzó.  En saps alguna cosa? Cerca’n  informació suficient per presentar-lo a  classe.

 

                                                                                                                                                                                     

2.es.19 Una habitación en Babel (3). Capítulos 21-30

  Hab en Babel Rocío 2ºD

A. Actividades de léxico 

1. Busca el significado de 20 palabras entre las que tienes que incluir:

  • 5 expresiones populares,
  • 5 preguntas sobre si es una palabra culta, anglicismo o palabra coloquial/vulgar castellana,

    Patera de inmigrantes en el Estrecho

  •  que utilizarás para la próxima competición de vocabulario que realizaremos el
  •  próximo viernes, 8/02.

2. Explica las siguientes frases:

  •   “No solo decidimos lo que hacemos, también lo que no hacemos” (Ángel a Rashid, p. 151).
  •    “No te acostumbres a confundir la prudencia con la tonteria” (Ángel a Rashid, p.165).
  •     “¿Le digo yo a usted que venir hasta aquí es una estupidez, la estupidez de un

europeo con mala conciencia?” (Rashid a Àngel, p. 168)

B.Actividades de técnicas literarias

3. Imagina que los capítulos que tratamos en este post constituyen una NARRACIÓN 

     autónoma, no capítulos dependientes de una novela, como es el caso:

 

A. Resúmelos siguiendo la estructura que os dio Magdalena: introducción, nudo y

     desenlace (en un máximo de 70 palabras).

B. Busca dos fragmentos de DESCRIPCIÓN: el del Hostal La flor de Tetuán, p. 164 y

     El mar, visto desde la habitación del hostal, p. 177. ¿De qué tipo de descripción se

     trata y qué criterios sigue?

4. Tècnica del flash back (o alteraciones en el tiempo de la narración: recuerdos de Ángel): la relación con el relojero Sebastián y con Lisardo, el herrero. Resume estas historias que recuerda ángel durante el viaje a Tarifa.

           5. PERSONAJES. Completa la siguiente tabla con la información sobre los personajes inmigrantes que aparecen en este capítulo:

PERSONAJES

NACIONALIDAD/LEGAL/ILEGAL

DEDICACIÓN

Concepto de los inmigrantes

Rashid
Nor

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Anguila

 

 

 

 

El Cañon

 

 

 

 

 

            6. Compara la actitud de Rashid y Nor con la historia de algún inmigrante ilegal que conozcáis o que hayáis leído en internet, tanto por su propia situación, como por la actitud que muestran

                 hacia otros inmigrantes (revisa, antes de contestar, la p. 182 donde se muestra el odio que Rashid siente por Nor).

           7. ¿Con qué tipo de persona, relacionada con la inmigración ilegal, confunde el camarero del hostal a Ángel?

          8.   ESPACIO. Marca en un mapa del sur de España la ruta que realizaron Àngel y Rashid para ir a buscar a Nor. Luego busca información en internet sobre la problemática que tiene la zona con los inmigrantes    

                ilegales.

    • Actividades A de vocabulario (1 y 2) para hacer en el cuaderno para el viernes, 6/02/13

    • Actividades del apartado B (3-8) para el martes, 12/02/13 (2ºD y E).

 

2.ca.15 La narració. El llenguatge narratiu

LLegeix aquesta informació i fes els exercicis de més avall.

La majoria de texts narratius utilitzen la prosa com a mitjà d’expressió, encara que també n’hi ha en vers. La història és presentada a través de diferents tècniques que apareixen combinades de manera equilibrada. Així, distingim la narració pròpiament dita, la descripció i el discurs.

La narració: Tot allò que passa a la història (els fets, les accions, les relacions que s’estableixen entre els personatges, etc) ens és relatat pel narrador. De vegades la història fa un salt en el temps, mitjançant el sumari narratiu, que permet que el relat avanci més ràpidament i ens estalvia aspectes que no són importants per al desenvolupament de l’argument. Un altre recurs és el flaix-back. En aquest cas la narració s’atura i ens situam davant d’uns fets anteriors als que s’estaven detallant i que són necessaris per a la comprensió del fil argumental.

La descripció.Representa una aturada momentània de l’acció per presentar els detalls de la realitat. Pot ser la presentació d’un espai o un ambient o bé la descripció d’un personatge. Els presonatges ens poden ser presentats pels seus trets físics  (descripció física) o pel caràcter i la manera de relacionar-se amb els altres ( descripció psicològica).

El discurs. És la tècnica narrativa que reflecteix les paraules o el pensament dels personatges. La forma més habitual de discurs de discurs és el diàleg, és a dir, que els personatges parlin entre ells. El diàleg pot ser en estil directe si les paraules dels personatges ens són transcrites tal com les diuen, o indirecte, si el que diuen els personatges ens és explicat pel narrador. En alguns casos un personatge parla amb si mateix, aleshores ens trobam davant un monòleg.

1. Llegeix el tex atentament i cerca al diccionari les paraules que no coneguis.

2. Indica qui és el narrador d’aquest text, quin tipus de narrador és i quins personatges hi apareixen.

3. En el text apareixen dues seqüencies temporals. Quines són? Assenya-la les al text.

2. Després de llegir la informació de més amunt assenyala al text les diferents tècniques que hi trobis:

Una vegada la meva mare -la teva àvia- em va dir la bonaventura, com el meu caràcter em guiaria a circumstàncies bones i dolentes. Seia davant el tocador, amb un mirall enorme. Jo m’estava dreta al seu darrere, amb la barbeta reposant damunt la seva espatlla. L’endemà començava l’any nou. Jo devia tenir deu anys, segons el calendari xinès, i es tractava d’un aniversari important per a mi. Potser per aquest motiu la meva mare no em criticava gaire. M’esguardava la cara. Em va tocar l’orella.

-Ets afortunada -em va dir-. Tens les orelles com jo, amb el lòbul gros i gruixut, molt carnós a la part inferior, ple de benediccions. Hi ha persones que neixen molt pobres. Tenen les orelles molt primes, enganxades al cap, i per això mai no poden sentir que la sort els crida. Tu tens les orelles com cal, però has d’escoltar per aprofitar les teves oportunitats.

Va passar-me el dit prim pel nas.

Tens un nas com el meu. Els forats no són pas massa més grans; per tant, els diners no s’escolaran. El nas és recte i suau: un bon senyal. Una noia amb el nas torçat és propensa a la desgràcia. Sempre va darrere de coses que no li aprofitaran, de les persones que no li convenen, de la sort pitjor.

Em va tustar el mentó i després va tocar el seu.

-Ni massa curt, ni massa llarg. La nostra longevitat serà l’adequada: no ens n’anirem massa aviat, ni viurem tant per ser una càrrega.

Em va apartar els cabells del front.

-Som iguals -va concloure la mare-. Potser el teu front és més ample, o sigui que seràs fins i tot més intel.ligent. I tens els cabells espessos: et neixen ben avall sobre el front. Això significa que passaràs certes penúries durant la teva joventut. Això mateix em va passar a mi. Però guaita on tinc ara el naixement dels cabells. Alt! És una benedicció a la meva vellesa. Més endavant aprendràs a preocupar-te i perdràs també els cabells.

Quan la mare em va dir aquestes coses, jo era petita encara. I si bé va dir que semblavem iguals, jo volia assemblar-me-li més. Si ella alçava els ulls amb una expressió de sorpresa, jo volia que les meus fessin això mateix. Si els seus llavis prenien una expressió de tristesa, jo també volia sentir-me infeliç.                                                            

Amy Tan El club de la Bona Estrella (adaptació)