1.ca.9 Les aventures de Tom Sawyer. Què és un clàssic? 2D/E

Aquesta setmana hem començat a llegir un llibre nou de trinca ( acabat d’editar ) però que en realitat té molts anys (més de 100). Això sembla un contrasentit, però no ho és. Un alumne de 2nE ens ha contat que la seva mare li va dir que aquesta novel.la és un clàssic i a classe hem parlat del que això significava. Escriu un comentari intentant explicar amb les teves paraules què és un clàssic.

Per a divendres 30-nov-12

1.en.9. writing: postcards, letters and e-mails

Whenever we sit down to write, we  have to bear in mind the purpose of our writing. Who are we writing to? What for?   There are different layouts and writing conventions . In your last writing task, you were asked to write a post card. Some of you did a great job. However, we need to reflect on the differences among these means of communication. In this excellent web site, you will have the opportunity to compare and learn how to write postcards, letters and e-mails. 

 

 

Nowadays, e-mails are a much more common way to coomunicate . There are also conventions and abbreviations you should be familiar with.  In this site you will find a useful list of abbreviations ready to use.

1.en.8 What makes a show a good one? Moussakis’ feedback

Today two 2nd year ESO groups from our school, 2ESO B and 2ESO E, went to see the Moussakis. Students seemed to enjoy the music and the show. The three teachers who went with them; Ricardo, Marta and María want to congratulate students  for their behaviour. It certainly makes us want to organise more outings. Now, we need to  get some feedback from you. With music it is much easier to learn how to count, isn’t it? In a few minutes we could count up to ten in Serbio-Croatian.

  • Did you like the music?
  • Which musician did you like best?.
  • What did you think of the singer?

Now, lets reflect on the show.

  • What made  the Moussakis performance different from a traditional concert?
  • What about the stage  design? was it  very complicated? What did it consist of? which elements were used to make transitions from one scene to another?
  • What about props? Can you mention any? What were they used for?
  • How would you describe costumes?
  • What about choreography?
  • Lightening?
  • Scenography?

Key words: props; costume; lightening;choreography;stage design; sound; performan

2.es.11 El ladino en las canciones de ” The Moussakis”

El jueves  (2ºE) o viernes (2ºD) próximos iréis con vuestros profes de inglés a Caixaforum a escuchar un concierto de música de los Balcanes del grupo “The Mousakis”.  Y como curiosidad os diré que algunas de las canciones las van a cantar en “ladino”, el idioma judeosefardita, que suena muy parecido al español. Os cuento un poco la historia de esta lengua.

  •        Origen y extensión del ladino

Los judíos sefardíes, especialmente en Turquía, Grecia y algunas comunidades de Jerusalén y la península balcánica, hablan una lengua propia, heredada en parte de aquellos judíos que salieron de España en 1492 y ya completamente conformada, durante los últimos quinientos años, por los rabinos y eruditos descendientes de judíos españoles establecidos en otros países. Esta lengua se llama Ladino, aunque también se la conoce como Djudezmo, espanyolit o Djuidio.

El judeoespañol es un idioma que recibió una importante aportación de muchas de las lenguas habladas en la Península Ibérica, ya que muchos de los judíos expulsados procedían de zonas como Galicia o Cataluña. Igualmente, recibió una rica influencia del turco, del griego y del italiano.

Significado de la palabra “ladino”

La palabra Ladino, antes que una nominación que se hace de una lengua, quiere decir traducido. Ladino viene del verbo enladinar, traducir, y tiene su origen en los trabajos hechos por los judíos, moros y cristianos que trabajaban en las escuelas de Traducción de Toledo, en los tiempos de Alfonso X, el sabio. Al traducir los clásicos del hebreo, el griego y el árabe a la lengua local de entonces, los enladinizaban. Se dice que fueron los judíos los primeros en llevar a la lengua castellana los clásicos literarios y científicos antiguos. Esto les valió muchas críticas porque vulgarizaban los textos clásicos al traducirlos a una lengua inferior (la popular) y no a una superior, el latín, lengua considerada culta.

Ladino quiere decir, entonces, traducido a la lengua del pueblo (en el caso de los judíos sefardíes, de la comunidad), de uso cotidiano. Y que remite a una historia común y a un colectivo , algo muy importante para la comunidad hebrea donde el individuo no existe sino el colectivo. No hay un judío sino unos judíos que se unen no sólo a través de tradiciones, creencias y liturgias sino mediante una lengua común, elemento básico de comunicación.

Pero el Ladino, a pesar de ser una lengua autónoma, no estuvo exenta de contaminaciones o de palabras traídas de otra lengua (en especial del hebreo) que dotaran de más sentido al entorno y la cotidianidad, las festividades religiosas y los encuentros sociales. En Turquía, Grecia y los Balcanes, los lugares donde existe más cantidad de ladino-hablantes, el ladino adoptó palabras de estos países y las ladinizó, es decir, les dio una sonoridad ladina, lo que llevó a que el ladino se enriqueciera en lugar de perecer por efecto de asimilación. Algo similar sucedió con el Yidisch, la lengua de los judíos de Europa Oriental. Vale la pena anotar que la pronunciación del hebreo moderno tiene la dicción sefardí, que lleva a que cada letra tenga su equivalente de sonido correcto al judeo-español.

Ladino, Españolit, Djudezmo, Judeo-español:

Kuando yo era una kriatura i rumpia un kristal en djugando mi nona me
araviava i me diziya ‘ladino, ke sos un ladino’. Eya no savia el orijin de esta palavra, ma la uzava. Ladino era el djudio o arabo ke trezladava
tekstos a la lingua latina, es dizir ke ‘ladinava’, de modo ke al empesijo esta palavra dezinyava una persona intelijente. Despues la Istoria izo ke dezinyara al djudio. En la aktualidad en Espanya sinyifika ken es intelijente ama ovra mal
.

Diferentes interpretaciones de la palabra ladino

En España, cuando se menciona la palabra ladino tiene interpretaciones variadas: Romance castellano antiguo, lengua de extranjeros, indio que habla castellano, individuo que es astuto y hace el mal etc. Sólo un español culto llega a entender (y no siempre) que al decir ladino se habla de la lengua de los judíos sefardíes. Claro está que en las deformaciones de la historia (y en especial de las creadas por el antisemitismo), la palabra ladino siempre se refirió a lo judío: ya a las canciones judías, a la lengua de los judíos (considerados extranjeros en España a pesar de que vivieron veinte siglos en ella) y a la supuesta actitud sospechosa de los judíos (de creyentes, marranos y conversos). Así que en primera instancia, ladino fue una palabra despectiva. De aquí que el ladino tenga el sinónimo de judezmo (lo que se habla en la judería), de españolit, un español inferior y de judeoespañol (algo propio de los judíos). Sin embargo, fuera de España, especialmente en Turquía (Izmir y Estanbol) y en Sarajevo, la palabra ladino tuvo su mayor significado: identidad (salud ke aiga, buena semanada mos de el Dio).

Djudeo Espanyol, Kastiyano Viejo, Sepharadit, Latino, Ladino, Ekseris Romeka, Ispanyolit, Yahudije, Musevije, han sido unos de los nombres que ha recibido el Ladino (como lengua) en los distintos países donde han residido los sefardíes. Estas formas de nombrar las crearon los escritores sefarditas, los rabinos y el entorno. Los escritores, cuando definían en qué lengua estaban sus escritos o los romanzas que usaban para darle un toque cultural a sus relatos (como en el caso de los escritos de Bula Satula). Los rabinos, cuando tradujeron los libros de rezos y el Tanaj (el Antiguo Testamento) al Ladino para ser leído por cualquier judío. Se buscaba con esto obviar la dificultad que presentaba el hebreo y el arameo para la mayoría de  judíos. Además, con estas traducciones, se unía la lengua religiosa a la que se hablaba en la casa y en la calle. El entorno (los no judíos), se refirió a la lengua de los sefardíes llamándola, como pasa en Turquía y los Balcanes, de manera despectiva.

Para algunos historiadores, el Ladino es un español arcaico que se mantiene activo en el acervo cultural de los sefardíes (de Sefarad, España). Y con base en esta lengua vieja, que no habría evolucionado, se trata de definir el Ladino y la herencia cultural española de los judíos sefarditas. Pero esta idea no es cierta en su totalidad. El Ladino no lo hablan todos los sefarditas, sino un grupo establecido en el Oriente de Europa. Cuando los judíos fueron expulsados de España (en marzo de 1492), no todos se dirigieron a un mismo lugar: unos fueron a Portugal (de donde luego pasaron al sur de Francia y a Holanda), otros al Norte de África, los más a Turquía y algunos se vinieron a América. Así que si hablamos del Ladino actual, no estamos hablando de una lengua propia de la saudade judía sefardí, sino en una lengua realmente activa que no sólo consta de textos viejos sino que aparece en Internet . Y en una placa en Auschwitz, escrita en Ladino, donde se recuerda la memoria de 166.000 judíos Ladino-hablantes asesinados en los campos de concentración.

El Ladino como lengua moderna

En la actualidad se hacen esfuerzos para que el Ladino no solo continúe vivo sino para que sea reconocido como idioma europeo (así como el vasco, el catalán, el italiano piamontés, el bretón etc.). De tal manera que se escriben diccionarios y se busca una gramática común que permita un mejor desarrollo de la lengua como elemento de habla, escritura y pensamiento. Y si bien se ha optado por la grafía latina (para que la lengua tenga más universalidad) en lugar de la grafía hebrea que se utilizó para escribir hasta el año de 1948 (cuando desaparece el último periódico en ladino, La Vara,escrito en alefato), la sonoridad se ha respetado.

  • Así, lo primero que se ha buscado es una fonética y una ortografía común . En Ladinokomunita, una comunidad de judíos sefarditas que actúa por Internet y que tiene como fin promover el Ladino, se propone la siguiente ortografía para la escritura del Djudeo-espanyol:

            NO UZAMOS  =  Q, W, C  (aparte de en nombres propios). (X solo para biervos komo exodus, exilo, etc.).

          Para el sonido de la  C  ke se sona komo  (s), uzamos la  S, si se sona komo (k), uzamos la  K.

Y  es konsonante solo  (yerno, yorar, etc.); no se uza sola.  Uzamos   para el konjunktivo  ( “y” en Kasteyano,  “and” en Inglez),   no  Y.

  • Abasho representamos los sonidos del alfabeto, aziendo apareser detras de kada letra un nombre konosido:

A – Albert,  B – Baruh,  CH –  CHarlie (en Inglez),  D – David,  DJ – Joe (en Inglez), E – Ester,  F – Franko,  G – Galanti,  H – Hayim,  I – Izak,  J – Jacques (en Fransez),  K – Kaden,  L – Leon,  M – Miriam,  N – Neama,  O – Oro,  P – Pola,  R – Roza,  S – Salamon,  SH – SHemuel,  T – Tuvi,  U – Uziel,  V – Vitali,  Y – Yavuz,  Z – Zakuto.

  • Egzempios de biervos:  alhad  (Sunday),  djugeves  (Thursday),  kaza  (house),  kuando  (when),  tu  i  yo  (you and me),  meldar  (to read),  eskrivir  (to write).

Veamos algunos ejemplos de este esfuerzo por recuperar el idioma:

  • Dichos (dichas):

Los dichos son una forma de expresar algo. En el mundo sefardí se usan en la conversación cotidiana y tienen un valor muy parecido al de los refranes, ya por su contenido, ya por el ingenio con que fueron creadas.

Tomi al gato por kompanyia, avrio los ojos i me espantó (Es mejor estar solo que mal acompañado).

Todo tenyia Salomoniko:  sarna, lepra i sarampionico. Se dice de alguien al que le caen todos los males.

Tiene la riza del karpuz. (Se dice de aquel que cuando ríe muestra mucho los dientes). Karpuz es el nombre que se le da en Ladino a la sandía.

Kandelika en la kaye, oskurina de kaza (Luz de la calle oscuridad de la casa. Se dice de aquel que es muy bien visto fuera de su casa y tiene muy malgenio con los propios).

Djoha arriva del azno bushkava al azno. (Djoha, arriba del asno, buscaba al asno. Se dice de aquel que tiene delante de si lo que busca y no lo ve).

  • Refranes:

En todas las lenguas, los refranes representan la sabiduría popular. En el mundo sefardí, son famosas Las glosas de sabiduría de Don Sem Tov (el señor del nombre bueno). Este refranero del siglo XIII, fue utilizado por Miguel de Cervantes para poner muchos de esos refranes en la boca de Don Quijote de la Mancha. Pero en Ladino también hay refranes más nuevos, nacidos del ejercicio de la cotidianidad, por ejemplo:

Hamán sin sapún es como kafé sin titún. Baño sin jabón es como café sin cigarrillo.

De mis ochios, los de mis ichios. Mis ojos son mis hijos.

El ke demanda Sedaka, no se echa sin senar (El que pide caridad no se acuesta sin cenar)

Aremenda tus panyos te turaran un anyo, aremenda otra ves te turaran un mes. (Remienda tus vestidos y te durarán un año, remiéndalos otra vez y te durarán un mes)

  • Poesía:Alta alta es la luna/ Kuando empesa a ‘sklareser/ I ja ermoza sin ventura/
    Nunka yege a naser./ Los ojos ya me s’incheron/ De tanto mirar la mar./ Vaporikos van i vienen,/ Letras para mi no ay./ Pasharikos chuchulean/ En los arvoles de flor./ Ay debasho se asentan/ Los ke sufren del amor

Actividades sobre el texto para corregir el martes, 04/12/12 (2ºD) y lunes, 3/12/12 (2ºE).

1. ¿Qué es un judío sefardí o sefardita?

2. ¿En qué territorios viven más judíos sefarditas?

3. ¿Qué lengua hablan? ¿Qué lenguas románicas han influído en este idioma? ¿ Y no románicas? ¿Qué alfabeto utilizan?

4. ¿Qué es el yidish? ¿Tiene alguna relación con el judío sefardita?

5. Por qué crees que el grupo que escuchastes en Caixaforum sabían cantar en    ladino?

6. Enumera 3 palabras con las que también se conoce el idioma ladino.

7. Busca en el texto 2 sinónimos de “pueblo judío” y en el diccionario 2 sinónimos (o simplemente explica el significado) de:  “despectiva” “contaminaciones” y “acervo cultural” .

8. Según el texto, ¿en qué sentido se puede decir que el ladino no es una lengua muerta?

9. ¿De qué manera escriben la “X”? Pon un ejemplo.

10. Copia un refrán ladino que haga referencia a la vida cotidiana. Luego busca en el refranero español algún refrán parecido, si lo hay.  Aquí tenéis el enlace del refranero español clasificado por temas:

                                                    http://www.refranerocastellano.com/

1.ca.8 Narrativa EL CONTE

Llegeix  el conte següent i contesta les preguntes de més avall.

LA DONA ASTUTA

Fragment adaptat de Les mil i una nits. Anònim (segles IX-XV)
Nota prèvia: Aquest relat forma part d’una cadena de contes que, segons qui els explica, pretenen demostrar que ja sigui les dones ja sigui els homes, són poc de fiar. Per això Xahrazad, la narradora principal de Les mil i una nits, comença dient que algú l’ha sentit explicar a un visir per convèncer un rei de la maldat de les dones.

M’han explicat, majestat —prosseguí Xahrazad—, que el visir continuà:
—La falsedat és fum, la veritat té peu profund. Majestat, la veritat sempre sura. Heu de saber que l’astúcia de les dones és certament perniciosa, i així figura a l’Alcorà. Ara us explicaré la més grossa que mai s’ha comès: la que va fer una dona a tots els dignataris d’un reialme.
Es veu que la filla d’un comerciant estava casada amb un home que sovint havia de fer llargs viatges. I en un de tants, s’hi va allargar més del compte.
La seva esposa es va sentir terriblement abandonada i s’enamorà d’un jove, també fill de comerciant, que la corresponia. Però en una ocasió el jove es va barallar amb un conciutadà que el denuncià al valí, i per aquest motiu, va ser empresonat immediatament.
A l’enamorada muller del viatger, la mala nova la va fer sortir de polleguera. S’abillà amb la roba més elegant que tenia i es dirigí de dret a veure el valí per lliurar-li un escrit que deia:
«Aquell que vós heu engarjolat és el meu germà, que es va discutir amb un tal; però, a causa del fals testimoni que vós escoltàreu dels qui van presenciar l’incident, ha estat empresonat injustament. Senyor, atesa la meva total i absoluta dependència d’ell, us demano encaridament que el poseu en llibertat.» El valí, havent llegit el missatge, es mirà lascivament la dona i li digué:
—Entreu a casa, mentre el faig presentar perquè us el pugueu endur.
—Senyor, jo sóc sola en aquesta vida. I com que només confio en Déu (Alabat sia!), no puc entrar a casa de ningú.
—Doncs si no puc satisfer el meu desig amb vós, em temo que el vostre germà no serà alliberat —respongué el valí.
—Si això és el que voleu, haureu de venir a casa meva amb temps suficient per acomodar-vos-hi, dormir i romandre-hi tot el dia.
—I on viviu? —digué immediatament el valí, desitjós que arribés el moment de la cita. La dona li digué on vivia, se n’acomiadà i es dirigí a casa del cadi. —Us puc servir en alguna cosa? —Senyor, si us ocupeu del meu cas, Déu us ho pagarà.
—Algú us ha fet una injustícia, potser?
—Us he vingut a veure pel meu germà, que és l’única persona que tinc en aquest món. Arran d’un fals testimoni se l’ha empresonat i us vinc a demanar que intercediu per ell davant el valí.
La dona també despertà en el cadi el desig carnal, i aquest li digué:
—Entreu a casa i acomodeu-vos amb les esclaves mentre jo envio l’ordre al valí perquè alliberi el vostre germà. De bona gana pagaré la fiança a canvi de gaudir de la vostra agradable companyia. La vostra eloqüència m’ha captivat.
—Aquest és l’exemple que doneu al poble, senyor? —Vós mateixa. Si no entreu a casa ja us en podeu anar a trucar a una altra porta. —No creieu que a casa meva, lluny de les mirades d’esclaves, servents i l’incessant
entrar i sortir de gent, seria més discret i tranquil? Us he de confessar que sóc del tot inexperta 8
en aquesta mena d’assumptes, però la necessitat constreny… —Entesos, digueu-me on viviu —va dir el cadi. I ella el cità a la mateixa hora i al mateix lloc que el valí. La tercera visita fou a cal
visir i allà exposà de nou el cas del seu inexistent germà. Segons que sembla, al visir també li va fer peça.
—Si no puc donar gust al meu cos amb vós, el vostre germà no serà pas alliberat.
—Senyor, doncs haurà de ser a casa meva. A més de ser un lloc segur, no queda gaire lluny d’aquí i és curiós i endreçat; ja sabeu quanta netedat i polidesa requereix caure en falta.
—On és casa vostra? —preguntà el visir decidit.
I el convocà per al mateix dia i hora que els altres. Però encara va voler provar la consciència del rei i li anà a sol·licitar l’alliberament del seu germà.
—Qui el va fer empresonar? —El valí, majestat. Ni el rei no es va poder esquitllar de les sagetes de la passió. I de seguida li proposà: —Per què no entreu a palau mentre jo faig presentar el valí a fi que deixi lliure el
vostre germà? —Majestat, si de debò voleu gaudir de la meva companyia, no m’hi entossudiré pas.
Tanmateix, seria un honor per a mi si acceptéssiu de trepitjar casa meva. —Si així ho desitgeu, per mi no hi ha inconvenient —acceptà el rei. I ella l’emplaçà el dia i hora assenyalats als altres. La dona, havent sortit de palau, se n’anà a veure un fuster. —M’agradaria que em diguéssiu quant em pot costar un armari amb quatre postades
disposades de manera que cada compartiment es pugui tancar amb clau. —Uns quatre dinars, però si vós voleu, bella dama, m’ho cobraré de la peça. —Si ha de ser així, feu-ne cinc… amb pany i clau, eh? —Com vós maneu —va fer el fuster, més content que un gínjol. I ella li encarí que li portés l’armari aquell mateix dia sens falta. —Si voleu, espereu-vos un moment, us faig l’armari ara mateix i ja passaré a cobrar-
me’l —li suggerí el fuster. La proposta li va anar com l’anell al dit, car ja se’n va poder anar cap a casa amb
l’armari de cinc postades enllestit. El col·locà a la sala on pensava rebre les visites aparaulades i se n’anà a cal tintorer a tenyir quatre vestits, cada un d’un color diferent.
El dia de la cita múltiple, va fer gran parament de menges, begudes, fruites i perfums, es posà el vestit més elegant del rober, s’empolainà i es perfumà.
A més a més, va cobrir el terra del lloc on rebria les visites amb les més valuoses catifes i es disposà a esperar el primer.
El cadi fou el més puntual. Ella li féu cortesia i tots els honors de consuetud i el va fer seure al lloc que havia disposat. Entre carantoines i plasenteries, el cadi aviat començà a pensar no pas amb el cap sinó amb l’entrecuix, peró ella el va saber aturar:
—Senyor, traieu-vos la roba, estareu més a gust. Aquí teniu una túnica i un vel de color groc, mentre jo vaig a buscar el menjar us ho podeu posar.
No havia tingut temps de fer una passa que trucaren a la porta. —Qui hi deu haver? —preguntà el cadi. —El meu marit! —I… què faig? On vaig? —digué, escagarrinat.
—No tingueu por. Fiqueu-vos en aquest armari. —On vós vulgueu. I el va fer posar al compartiment inferior de l’armari i el tancàamb clau. El segon visitant era el valí. —Senyor, sou a casa vostra —li va dir, després de les reverències i de fer-lo passar
cap a la sala—. I jo sóc a la vostra disposició, per servir-vos en tot el que calgui. Ja que heu de passar el dia aquí potser que us tragueu la roba i us poseu aquesta camisa de dormir de color vermell que us he preparat a posta.
Ella li guardà la roba que es va treure i, abans de seure a la seva vora, li posà un cassigall també vermell al cap. Un cop iniciat el joc amorós, i quan ell ja s’havia excitat, la dona li demanà:
—Senyor, com que aquest dia us el dedico tot a vós i ningú més no el compartirà, vull que em feu l’ordre d’alliberament del meu germà; així estaré tranquil·la.
—Només faltaria! Ara mateix! —accedí, complaent.
El missatge que dirigí al carceller fou el següent: «Així que us arribi aquesta missiva, deixeu immediatament en tal en llibertat i, sobretot, no feu cap pregunta a qui us porta el full.» El rubricà i el lliurà a la dona, que, havent aconseguit el que volia, es tornà a enjogassar amb ell.
Però el tercer convidat no es va fer esperar. —Qui ve, ara? —preguntà el valí, astorat. —El meu marit! —I què faré, jo?
—De moment, fiqueu-vos en aquest armari. Jo vaig a veure si el faig fora i torno de seguida —respongué ella, mentre l’empenyia cap al segon compartiment de l’armari per tancar-l’hi.
S’ha de dir que, com és obvi, tota la conversa que ells dos havien mantingut l’havia sentit el cadi de l’armari estant!
El que havia trucat ara a la porta era el visir.
—Senyor —el saludà ella, amb una profunda reverència—, és un gran honor tenir-vos a casa. Preguem a Déu perquè puguem fruir de la trobada!
Tan bon punt s’hagué assegut, ella li digué:
—Canvieu-vos la roba, estareu més còmode. Poseu-vos aquesta bata llarga de color blau i aquest caperó roig —li deia, oferint-li les peces—, són més adients per degustar l’àpat, passar-s’ho bé i dormir, que no pas els formals vestits del visirat.
El visir, cec de desig, s’estirà amb ella al divan, però no li resultà tan fàcil com ell es pensava. Cada vegada que volia complir l’obra carnal ella el dissuadia de fer-ho amb dolces paraules i gestos delicats:
—Tranquil, ja tenim temps… I, mentrestant, el quart convidat trucà a la porta. —Qui havia de venir? —El meu marit! —I ara què? —va fer el visir, incorporant-se d’un bot. —Mentre distrec el meu marit, us poseu en aquest armari. El rei havia acudit. Ella el
conduí amb tota delicadesa i cortesia cap al divan i el convidà a seure. —Majestat, és un honor tan gran tenir-vos a casa, que ni amb el món sencer no us
podria pagar un sol dels passos que heu fet per venir. Si em permeteu, majestat, us donaré un consell.
—Digueu, digueu.
—Us hi hauríeu de posar bé i per això em sembla que fóra millor que us traguéssiu la roba —li suggerí ella.
El rei es va treure el vestit que duia, que devia valer no menys de mil dinars, i ella li engiponà un retall i un turbant que no arribava ni de bon tros a deu direms. Un cop fet això, ella es disposà a afalagar-lo i manyuclar-lo; i tot, davant el testimoni silenciós dels qui ja eren tancats a l’armari. Sa majestat li posà la mà al coll per estrènyer-la contra el seu cos, però ella l’aturà amb unes paraules:
—Majestat, havia desitjat tant tenir-vos a la vora! No us cal córrer, obtindreu el que us vaig prometre.
I mentre intercanviaven quatre paraules, trucaren a la porta. —Qui hi deu haver? —preguntà el sobirà. —El meu marit! —Doncs fes-lo fora a les bones, perquè si no jo el faré fora a les males, entesos? —No us amoïneu, que jo sé com tractar-lo…
—I jo què faig?
—Veniu —li digué ella, agafant-lo per la mà i fent-lo ficar al quart compartiment de l’armari.
Havent tancat amb clau el rei, se n’anà a obrir la porta al fuster. La resposta a la salutació d’ell, no fou pas d’allò més cordial:
—Què és aquest armari que em vau fer? —Com? Què us passa? —preguntà el fuster, estranyat. —Aquests compartiments són massa estrets. —Voleu dir? Jo els veig prou bé… —Entreu-hi, i comprovareu que ni vós no hi cabeu. —Déu us faci bona! Si n’hi cabrien quatre, com jo! —retopà el fuster, mentre es
posava a l’armari. I tot just encabit a dins, la dona tancà la porta amb clau. Sense dilació, arreplegà el full
que li havia escrit el valí i se n’anà de dret a veure el guardià de la presó. El seu estimat fou alliberat immediatament, però en saber com se les havia enginyat la seva amant, s’escagarrinà de por:
—I ara què farem? —Ben senzill, fugim de la ciutat i que ens vinguin al darrere amb un pa calent! I, tal dit tal fet. Carregaren tots els entriquells als camells i partiren cap a uns altres
verals.
Tornant als cinc luxuriosos de l’armari, direm que hi romangueren tres dies. Tot i que no els havia entrat res al cos, amb prou feines s’aguantaven les ganes d’orinar. I el fuster fou el primer a canviar l’aigua de les olives, que regalimà al cap del rei. El rei tampoc no se’n va poder estar i buidà la bufeta al cap del visir, i aquest al cap del valí, i aquest al cap del cadi. El pobre cadi, que rebé el pixum de tots, es queixà:
—Què és aquesta porqueria? Encara no tenim prou pena d’estar aquí tancats que ens hàgim de remullar d’orina?
—Cadi! Que Déu us sia bona ajuda! —exclamà el valí en reconèixer-li la veu. —I a vós, valí! —cridà el visir, sorprès de saber que també hi era. —Que Déu us empari, visir! —sentencià el rei, sense dir res més. —Aquesta maleïda barjaula ens ha ensarronat a tots! Només hi falta el rei! —comentà
el visir, sorneguer. —Calleu!, calleu! —salta el sobirà—. Jo he estat el primer que ha caigut a les seves
mans adúlteres! —I jo què he fet, pobre de mi? —es lamentà el fuster—. Tan sols venia a cobrar-me
els quatre dinars de l’armari que m’encarregà i m’hi ha tancat! Davant la impossibilitat de poder fer una altra cosa, iniciaren una animada conversa entre ells, sobretot per assossegar el rei, que era el més afectat.
Els veïns, en no veure la dona per forat ni finestra, decidiren anar a veure què havia
passat. queixoses de fam i de set.
Un cop a dins, els va semblar que sentien, procedents d’aquell armari, unes veus
—En aquest armari hi ha genis! —es digueren. —Aviat els haurem esbandit! Caleu-hi foc! —resolgué un. —No! No ho feu! —cridà el cadi—. Acosteu-vos a l’armari! Som uns quants que
estem tancats aquí dins. No temeu, jo sóc el cadi, us conec a tots. —I qui us hi ha tancat aquí, senyor? —preguntaren els veïns, estupefactes. Ben a contracor, els ho va haver de contar fil per randa. En saber que les màximes
autoritats del reialme eren en aquell armari tancades, els veïns van enviar a buscar un fuster que els en tragués.
Cadi, valí, visir, rei i fuster sortiren un darrere l’altre, els quatre primers amb la roba cridanera que la dona els havia fet posar; en veure’ls d’aquella guisa, la riallada fou general.
De la dona, naturalment, no en van veure ni rastre i ningú no els en va saber donar raó.
—Ja veieu, majestat —va concloure el visir—, quina una els en va preparar aquella dona! I encara en sé una altra que Déu n’hi do!
Traducció de l’àrab: Dolors Cinca

1. Llegeix el text i cerca el significat de les paraules que no entenguis.

2. Aquest conte pertany a l’obra Les mil i una nits, Què en saps?
3- Al principi se’ns cita l’Alcorà, el llibre guia dels musulmans i per tant del reialme on passa aquesta historieta. A partir de les teves lectures i informacions, quin creus que és el paper de la dona i la seva relació amb els homes en els àmbits on els costums es regeixen per aquest llibre sagrat?
4.Tenint en compte alguns comentaris del plantejament de la pregunta anterior, per què es podria dir que aquest conte té implicacions polítiques? Pensa que en aquells temps no hi havia mitjans de comunicació de masses per criticar els governs.
5. Segons Xahrazad, sabem quina era la intenció del visir quan va explicar aquest conte. Després de llegir-lo, creus que ha aconseguit provar que l’astúcia de les dones és certament perniciosa? Justifica la resposta.
6. És possible que, com tanta gent que ha escoltat abans aquesta història, simpatitzis més amb ella que amb els homes poderosos implicats. Qui podria ser responsable d’aquest sentiment final favorable a la dona malgrat la intenció contrària del visir? Fixa’t en qui conta el conte realment.
7. Malgrat algunes paraules poc conegudes perquè no s’usen amb freqüència, el llenguatge del conte és col·loquial i planer. Hi ha, però, força expressions i frases fetes que en el català actual s’estan perdent. Estan subratllades. Copia-les i escriu-ne el significat a partir del context.
8. Una persona misògina és aquella que odia les dones. Per posar un exemple de com es materialitza aquesta aversió pensa que molts acudits que s’expliquen en àmbits masculins són misògins. Trobes algun element de misogínia en aquest conte?

1.en.8 How to write a postcard

In order to help you  carry out the task of the previous post 1.en.7, here follows a useful link where you can find interesting tips and some samples.

 

Do you think postcards are will disappear in the near future?

Why?

Read this newspaper article written in 2003. What are the facts and figures presented in the article on British people and their  writing postcards habits?

What postcards can cost a fortune?

Arxivat a English. Etiquetes: . Leave a Comment »

1. en.7 Music from the Balkans inside a suitcase: The Moussakis

This week we’ll go to La Caixa to see a concert from a group called “The Moussakis”. Their show is called “Music inside a suitcase”, which fits perfectly with the topic we are working on this term: Travel.  This time music will make us travel to different countries, to a geographical area which was a cross road between western and eastern Europe.  Through music, we’ll learn how the term Balkans refers to an area where you can find different languages, religions and traditions. An area  fragmented into  a lot of different countries.

What are the Balkans?

A zone of Europe comprising Albania, Bosnia-Herzegovina, Croatia, Serbia, Montenegro, Bulgaria, Greece, Romania, Slovenia, Macedonia, the western part of Turkey and Kosovo  territory.

In this link, you will find an interactive map of the Balkans. It will help you situate the Balkan countries in the correct place.

The Moussakis was formed in Barcelona in May 2003  when 4 musicians from the Balkans got together with a Catalan musician and a singer from Israel. The group was born  after a good meal wheen they had  delicious Moussaka (the Serbian version). After the meal they started to play and sing  and discovered that they enjoyed playing a particular fusion of Balkan and Mediterranean melodies of different periods, tendencies and countries, with the current harmonies and rhythms of jazz, funk and rock. Their music is lively and festive. It that evokes the traditional roots of Balkan culture, of countries like Turkey, Greece, Macedonia or Serbia.
The creator of this Project is Branislav Grbic, an outstanding violinist from Belgrade, Serbia, resident in Barcelona since 1991. He is a graduated violin teacher, with an extensive work experience.

The Moussakis are

  • Branislav Grbic:  violin
  • Tal Ben Ari:  voice and percussions
  • Ivan Ilic:  guitar
  • Pepe Morales:  saz, oud
  • Goran Slavic:  doublebass
  • Marko Jelaca:  drums

After the concert we shall comment the show, so while you listen and enjoy the music, try to act as music detectives. The musicians will take you to different situations. Let’s see if their music manages to  transmit some ot these  feelings:

Loneliness, love, euphoria, humour,excitment, hapiness, calm, nostalgy.  Any others?

How would you describe the music you heard in the following situations?

  • A rainy place
  • A meeting of two old friends
  • A mother and a baby
  • Setting a table and preparing a meal
  • A dance on a table

During the concert, you will listen to a song in Ladino, the Sephardic language spoken by Sephardi Jews. You will be surprised to hear its similarities to Spanish. Your History teacher, Vicent Viel, will tell you who the Sephardi Jews were and their connection to   Spanish History.

TASK Friday 23d November: For your English class, we’ll ask you to write some postcards.

  • In groups of four, you will travel in the Balkans. Decide a route. You must visit four different Balkan countries. We are not going to ask you to write a tourist brochure, don’t panic! You only have to  send a post card from four different destinations (cities, villages, famous buildings, mountains) . Postcards do not let you write a lot. Space is limited. However, you must  tell us how you got there and some interesting comments. Play some Moussakis music  for inspiration and start writing.
  • In this wikitravel, you will find useful information to write your postcards.

  • Each group must make a powerpoint presentation with 5 slides. Each slide will be a postcard.
  • Remember to name your presentation: Group:2ESO D/E Number “X” Postcard from the Balkans. Group members: “__-__,__ and ___”
  • Share the powerpoint  with your teachers and give them editing privileges.