1.ca.6 2D/E Un conte de Txèkhov i els signes de puntuació

EL SIGNE D’ADMIRACIÓ                        d’ A. TXÉKHOV

Era la nit de Nadal i Iefim Fómitx Perekladin, secretari col·legiat, es va allitar tot amoïnat, fins i tot ofès.

Deixa’m tranquil, no em molestis!-va remugar, irat contra la seva muller, que li havia preguntat per què feia aquella cara tan sorruda.

El cas és que venia de fer una visita on havien dit moltes coses desagradables i ofensives, segons ell. Al començament, hom hi havia parlat dels beneficis de l’ensenyament en general, però llavors, insensiblement, s’havia entrat en el tema del nivell d’instrucció de la confraria dels funcionaris, i en aquest sentit hi havia hagut moltes lamentacions, molts retrets, i àdhuc burles, a causa del seu baix nivell d’educació. Aleshores, com sol passar quan s’apleguen una colla de russos, de les generalitats hom va passar a les persones en particular.

Per exemple, vós mateix, Iefim Fómitx- va dir un jove a Perekladin- Vós ocupeu un càrrec prou important …, i quina educació heu tingut?

Cap. A nosaltres només se’ns exigeix que sapiguem escriure correctament, i això és tot… -Va contestar suaument Perekladin.

-I on heu après a escriure correctament?

-Això és una qüestió d’hàbit… En quaranta anys de servei se n’arriba a aprendre prou bé… Si, és clar, al començament em resultava difícil, feia faltes…, però m’hi vaig anar acostumant…, i ara me’n surto prou bé…

-I els signes de puntuació?

-També els sé manejar prou bé…, els poso allà on cal.

-Mmmm…-el jove rumiava, confós-. Però el costum és una tota altra cosa que la instrucció. No n’hi ha prou! Cal posar-los a consciència! Quan poseu una coma cal saber per què la poseu…Aquesta ortografia vostra, aquesta ortografia inconscient, mecànica, no té cap valor… És un producte maquinal i prou.

Perekladin no havia dit res, només havia somrigut modestament (aquell jove era fill d’un conseller d’Estat i tenia dret a un grau de desena classe), però quan va ser dins el llit es va abandonar a la indignació i a la ràbia.

“He servit durant quaranta anys -pensava- i encara ningú no m’havia gosat dir que sóc un beneit, i ara mireu quins crítics que pugen! Inconscient…mecànica…, producte maquinal…Oh, al diable! Segur que en sé més que no pas tu, encara que no hagi estat a les teves universitats!”

Després d’haver vessat mentalment sobre el crític tots quants insults coneixia, quan ja va estar calentó sota la manta, Perekladin va començar a tranquil·litzar-se.

“ Sí, és clar…, ja ho entenc… -pensava mig endormiscat- . No posaré pas dos punts on cal posar una coma, i això vol dir, doncs, que sé el que faig, que comprenc les coses. Sí…, així és, -barbamec…- Primer s’ha de viure una mica, fer una mica de servei, i llavors ja podràs judicar els més vells…”

Davant els ulls clucs de Perekladin, ja abaltit, va passar com un meteor, enmig de nuvolades fosques i somrients, una coma de foc. I a darrera una altra, i una altra, i ben aviat tota la tenebra sense límits que tenia davant la imaginació es va omplir de multitud de comes volants…

Per exemple, aquestes comes.. .-pensava Perekladin mentre tots els seus membres s’abaltien suaument en la son que avançava- Jo les comprenc perfectament… Puc trobar, si vull, un lloc per a cada una…, i… i això a plena consciència, no perquè sí… Examina’m i ho veuràs… Les comes es posen a llocs diferents…, en uns llocs hi fan falta, en d’altres llocs no… I com més embullat surt un escrit, més comes hi calen. Es posen davant “ el qual” i davant “que”. Si a l’escrit s’hi enumeren els funcionaris, cal separar-los amb una coma…Prou que ho sé!”

Les comes daurades s’aplegaren en un remolí i s’esvaïren per un cantó, volant. Llavors vingueren, també volant, punts de foc.

“Els punts es posen al final de l’escrit… I quan s’ha de fer una pausa llarga i mirar els qui escolten, també s’ha de posar un punt. Després de tots els paràgrafs llargs també s’ha de posar un punt, a fi que el secretari, quan ho llegeixi, no es quedi sense alè. Els punt no s’han de posar a cap més banda…”

Llavors tornen a venir comes volant… Es mesclen amb els punts, giravolten i Perekladin veu una patuleia de punts i comes i dos punts…

“També els conec, aquests…-pensa-. Allà on una coma és massa poc i un punt massa molt, s’hi ha de posar un punt i coma. Davant de “però” i d’ ” en conseqüència”, sempre poso punt i coma… I els dos punts, que? Els dos punts es posen després de “ s’ha acordat” i de “ s’ha decidit”. “

Els punts i comes i els dos punts també s’esvaïren. I va arribar l’hora dels signes d’interrogació. Saltironaven entre els núvols i començaren a ballar el can-can…

“Quina cosa, el signe d’interrogació! Encara que n’hi hagués mil, a tots els trobaria al seu lloc. Es posen quan s’ha de fer una pregunta, o per exemple, quan hom vol saber d’algun paper: “On ha anat a parar la resta de les sumes de l’any tal?”; o també: “ No hi hauria la possibilitat que la direcció de la policia trametés la present a Ivànov…?”

Els signes d’interrogació bellugaren els seus garfis en senyal d’aprovació i de sobte, com si obeïssin una veu comandament , s’allargaren en signes d’admiració…

“Mmmm!… Aquest signe de puntuació s’utilitza sovint a les cartes.” Distingit senyor!”; o també “Excel·lència, pare i benefactor!”… Però, i als documents, quan s’hi posa?”

Els signes d’admiració s’allargassaren més i esperaren…

“ En els documents es posen quan …, és a dir…, sí… Com funciona, això? Mmm! Espera, espera… Ai, una mica de memòria, Déu meu…”

Perekladin va obrir els ulls i es va girar cap a l’altra banda. Però no havia tingut temps d’aclucar-los que, sobre la foscor, tornaren a presentar-se els signes d’admiració.

“Maleït sigui!… Quan s’hi han de posar, doncs?- va pensar, i maldava per foragitar de la imaginació aquelles hostes tan inoportuns-. Com pot ser que me n’hagi oblidat? O no me’n recordo… o per ventura no n’he post mai, d’aquests…”

Perekladin va comença a fer memòria del contingut de tots els papers que havia escrit durant els quaranta anys de servei; però, per molt que hi pensava, per molt que arrufava el front, no va trobar ni un signe d’admiració en el seu passat.

“ Aquesta sí que m’és bona! M’he passat quaranta anys escrivint i mai no he posat ni un sol signe d’admiració… Valga’m déu! Però…  quan s’ha de posar aquesta ratlla endimoniada?”

Per darrera de la tirallonga de signes d’admiració de foc va guaitar el musell del jove crític: reia maliciosament. També els signes varen fer un somriure burleta i es varen fondre en un signe d’admiració gegantí.

Perakladin va sacsejar el cap i va obrir els ulls.

“Això no hi ha ningú que ho entengui… -va pensar-. I demà m’he de llevar d’hora per anar a matines…, i aquest diable no se’n vol anar del cap… Uix! Però, però… quan s’ha de posar? Vaja una traça, la meva! Quina manera d’aprendre les coses! Quaranta anys, i ni un signe d’admiració!”

Perakladin es va senyar i va tancar els ulls, però els va tornar a obrir immediatament; sobre un fons obscur es dreçava un gran signe…

“Uf! Ja vaig que no podré aclucar l’ull en tota la nit.”

Marfuixa! Va cridar la seva dona, que es vantava sovint d’haver fet estudis en un internat_. Digue’m, estimada, quan es posa el signe d’admiració en un document?

-Que et penses que no ho sé? Vaig estudiar set anys en un internat, jo. Encara em sé de tot cor tota la gramàtica. Aquest signe es posa a les invocacions, a les exclamacions, a les expressions d’entusiasme, d’indignació, d’alegria, de còlera… i d’altres sentiments.

“Exacte…-va pensar Perakladin-. Entusiasme, indignació, alegria, còlera i d’altres sentiments…”

El secretari col·legiat es va posar a reflexionar… Feia quaranta anys que escrivia, havia escrit milers i milers de papers, desenes de milers, però no recordava ni una ratlla que expressés entusiasme, indignació o coses per l’estil…

I d’altres sentiments…-va pensar-. Però, són necessaris, els sentiments, en els documents? Una persona sense sentiments també en pot escriure…”

El musell del crític jove va tornar a guaitar per darrera del signe de foc i va somriure maliciosament. Perakladin es va incorporar i va seure. El cap li feia mal, tenia el front entresuat… A un racó, un llantiol pampalluguejava. Els mobles nets feien un posat de festa, tots respiraven la calidesa i la presència d’una mà de dona…, però l’homenic tenia fred, estava malapler, com si hagués agafat el tifus…

“Ets una màquina d’escriure! Una màquina!-xiuxiuejava l’espectre, i llançava una fredor seca sobre el funcionari-. Ets de fusta, no tens sentiments!”

L’home es va tapar el cap amb la manta, però també sota la manta va veure l’espectre; va encastar el rostre a l’esquena de la seva dona, i a través de l’esquena  també el veia… Tota la nit va torturar el pobre Perekladin, i en fer-se de dia tampoc no el va deixar tranquil. El veia pertot arreu: a les botes que es calçava, en el platet del joc de te, a la condecoració de sant Estanislau…

“I d’altres sentiments…-pensava-. És ben cert que no hi ha hagut cap sentiment… Ara aniré al despatx del superior a firmar… Que potser això es fa per sentiment? O es fa per no res?… Sóc una màquina de felicitat…”

Quan Perekladin va sortir al carrer i va cridar un cotxe, va tenir la sensació que, en lloc d’el cotxer, se li acostava un signe d’admiració.

Quan va arribar a l’avantcambra del superior, en lloc del porter hi va veure el mateix signe… I tot allò li parlava d’entusiasme, d’indignació, de ràbia… El mànec de la ploma, el plomí, també semblava un signe d’admiració. Perekladin la va agafar, va sucar-la en el tinter i va firmar:

“Secretari col·legiat Iefim Pereklaadin!!!!”

I, quan va escriure aquests signes, es va entusismar, es va indignar, es va posar content, i es va enfurismar.

-Apa, apa!- mormolava prement la ploma.

El signe de foc es va sentir satisfet i va desaparèixer.

LLegeix aquest conte de Txèkhov i contesta les preguntes següents:

1. Per què està de mal humor el protagonista el vespre de Nadal quan torna  a casa?

2. Explica què vol dir aquest paràgraf, digues si estàs d’acord o no amb aquesta afirmació i per què.

Però el costum és una tota altra que la instrucció. No n’hi ha prou! Cal posar-los a consciència! Quan poseu una coma cal saber per què la poseu…Aquesta ortografia vostra, aquesta ortografia inconscient, mecànica, no té cap valor… És un producte maquinal i prou.

3. Creus que avui seria possible aquesta escena?

4. Per què creus que té problemes en l’ús del signe d’admiració? Com el podries ajudar?

5.  Creus que la intenció de l’autor és recordar-nos la importància del bon ús dels signes de puntuació? Raona la  teva resposta.

6.  Resumeix molt breument l’argument d’aquest conte.

7. Cerca cinc paraules que no coneixies o que consideris que no són d’ús corrent, copia-les i cerca’n el significat.

Per a dimarts 6 de novembre

1.ca.5 Els signes de puntuació (la coma i el punt) 2D/2E

Per tal de millorar la redacció dels vostres textos, repassarem l’ús dels signes de puntuació: el punt i la coma.

Aquí teniu una taula que presenta les normes per fer-ne un bon ús i uns exercicis per practicar-les.

EL PUNT

D’entre tots els signes de puntuació, el punt és el que indica una pausa més important. Recordem que després d’un punt cal començar en majúscula.

El punt i seguit separa  oracions amb sentit complet relacionades entre si; el punt i a part  separa oracions que pertanyen a un tema diferent del que acabem d’exposar, i el punt final per indicar la fi d’un text.

LA COMA

Utilitzem sempre la coma:

En les enumeracions:

  En les sèries de tres elements o més, posarem una coma després de cada terme excepte davant el darrer si va precedit de la preposició i.

 Regalaran llibres, carpetes i discos compactes.

             –En les sèries de tres o més frases en què les dues últimes estiguin unides amb la conjunció i, excepte abans de l’última.

Uns parlen, uns altres escolten i uns altres baden..

En les fórmules de salutació:

Benvolgut senyor,
Senyores i senyors,
Hola, Joan.

En les fórmules de comiat, quan no hi ha verb o quan el verb està en tercera persona.

Atentament,
Us saluda cordialment,

Entre el nom de la població i la data:

Girona, 18 de novembre de 2002

En les adreces (se sol estalviar la coma entre el pis i la porta):

C. Minali, núm. 14, 2n 1a

En les frases en què se suprimeix el verb:

Tu treballes molt; jo, gens.
L’huracà Mitch, la catàstrofe més gran de l’any 1998.

 En incisos:

El director  de l’institut, Emili Gené, fa classes de llengua espanyola a 1r d’ESO.
Vine, Maria, que revisarem el treball.

El noi, que ha estudiat molt, aprovarà  (frases de relatiu explicatives):

En el desplaçament d’un element a la dreta de la frase:

No en sabem gairebé res, dels experiments amb aliments transgènics

Mobilitzacions, volen fer.
La Maria, he vist; no la Pilar.

En frases en què el subjecte està desplaçat:

No he pas de fer tota la feina, jo.

En expressions en què l’emissor s’adreça directament al receptor.

Estudiants, participeu en les activitats.

Davant de la conjunció adversativa però, sobretot si la frase és llarga:

No ha vengut tothom a la festa, però ens ho hem passat bé.

No posarem coma:

Entre subjecte i verb, llevat que el subjecte sigui complex:

Els problemes educatius,  solen tenir un caràcter divers.(oració incorrectament puntuada)

 Entre verb i complement o atribut:

  • Els alumnes mengen, hamburgueses. (oració incorrectament puntuada)
  • Na Maria, està malalta.                              ( ”                 ”                                 ”            )

Hi ha casos en que posar la coma és recomanat, però no obligatori. Poc a poc anireu aprenent com ho heu de fer en aquests casos.

Exercicis

Reviseu la puntuació de les frases següents i corregiu-ne el que calgui.
1. Ho he consultat a la pàgina 1064 d’un llibre que en té 1198. 
2. Agafa paper Joan abans de posar-nos a imprimir.
3. No t’oblidis d’apagar els ordinadors de tancar les finestres i d’apagar els llums abans de sortir.
4. El que diem d’altra banda ja ho sap tothom.
5. Estic d’acord amb vosaltres, és a dir jo també accepto el repte.
6. Aquestes impressores, que tenen uns preus baixos no duren gaire.
7. Marta deixa’m la calculadora si us plau.
8. Ja saps les darreres notícies sobre l’equip, Pau?
9. Creu-me Enric fes allò que et vaig aconsellar i deixa’t de romanços.
10. En resum hem avançat molt i anem assolint fites importants. 
11. Tothom se’n va desdir ells no obstant això van insistir a organitzar l’acte.
12. El mobiliari estava intacte el diners però havien desaparegut. 
13. La presidenta del tribunal, va demanar una disculpa als vocals.
14. La mare llegeix una novel·la històrica jo una de policíaca.
15. L’únic alumne que no ha aprovat, és un que s’ho va deixar.
16. Trobo, que és el millor que pots fer.
17. Tinc euros alemanys, belgues, francesos, italians, etc…
18. Avinguda del Mediterrani 45
19. Benvolguda senyora,
Us escric aquestes ratlles per agrair-vos la vostra aportació,
Molt atentament.

Girona, 3 de juliol de 2003.

Per a dilluns 5 de novembre de 2012

1.en.6 D&E H WH questions on a Halloween mood

Last English sessions, practised “WH” question words, didn’t  we?

Where? When? Why? What? Who? Which? help us a lot to retell a story, even if it is a complicated one such as the Trojan war.

Now that Halloween is on the horizon, “wh question words” come in handy to  guide us through a spooky night.

Remember that which is not the same as witch and in Halloween  we need to know  …….which witch we are talking with

spelling can be tricky in English. You do not need it to play treat or trick, but you must be able to tell the difference if you do not want to end up in  a witch’s cauldron.

Which witch are we talking about ? Halloween is a good time to practise question words followed by witches.

Under Homer spell, let’s keep up our poetry work.

In this poem, you have to match the questions to the answers and you’ll end up with a nice Halloween poem.

Now go to this page and listen to another Halloween poem: “A skeleton parade” 

Homework: Wednesday 30th Copy the one you like best in your notebook and learn it by heart

Now, don’t run away! 

 It is time for more English Halloween homework for the long, long weekend.  

I found  this Power Point about Halloween in Slide Sahare. . There are 14 slides. Have a look at them.    In the last slide,13, there is a link to a very good page with on-line activities on Halloween. If you find any you really like, post a comment to the blog for your classmates to know.

I know that some of you are a bit lazy, so I include the link to the on-line activities here, in case you feel too tired to get to the last slide, slide 13, or … in case you are superstitious and  you do not want to use any links that appear on page 13.

http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200203/memories/ihidalgo/PAGINAWEB/hallow/hallow.htm

These activities were done by an English Primary teacher from Tarragona, Isabel Hidalgo.  Oh my God 2 wants to thank her for her good job!

Arxivat a English. Etiquetes: , , . 4 Comments »

1.es.7.La guerra de Troya. Actividad de Caixafòrum 25/10/2012

1.es.8 ¡Ay, ay, ay, ay! Toma este vals del “Te quiero siempre” y otras recetas para hacer poemas

El objetivo de esta actividad es producir textos con intención literaria y poner en práctica juegos de lenguaje basados en el azar.
Nos gustaría crear varias modalidades de poemas, desde la cadena de palabras al soneto, desde el acróstico al poema surrealista.  Creemos que la poesía es mucho más que la estrofa, el verso y la métrica. Por eso, practicaremos fórmulas con métrica y fórmulas basadas en el zar, en el juego de palabras.

Hace ya casi un siglo un poeta granadino, muy apreciado fuera de España, Federico García Lorca, ya intentó hacer una poesía poco convencional como la que leeremos a continuación Pequeño vals Vienés, en la que se mezclan belleza, realidad y ficción y mucho mucho absurdo, azar o lo que le quieras llamar. Era la época del surrealismo y Lorca quiso ponerlo en práctica.

A continuación escucharéis una versión en inglés de este poema, cantado por uno de mis cantautores favoritos, Leonard Cohen. Con él he compartido muy buenos momentos, pero también una ciudad que me liga a él, Montreal (Canadá). Allí pasé varios meses de frío para aprender inglés y para reencontrarme con una voz cautivadora. Como curiosidad os contaré que este cantautor llamó “Lorca” a su hija, en honor del poeta granadino que tanto admiraba.

La letra de “Take this Waltz” (álbum I’m your Man, 1988), es una adaptación del poema surrealista “Pequeño vals vienés”
En Viena hay diez muchachas,
un hombro donde solloza la muerte
y un bosque de palomas disecadas.
Hay un fragmento de la mañana
en el museo de la escarcha.
Hay un salón con mil ventanas.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals con la boca cerrada.Este vals, este vals, este vals, este vals,
de sí, de muerte y de coñac
que moja su cola en el mar.Te quiero, te quiero, te quiero,
con la butaca y el libro muerto,
por el melancólico pasillo,
en el oscuro desván del lirio,
en nuestra cama de la luna
y en la danza que sueña la tortuga.¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals de quebrada cintura.En Viena hay cuatro espejos
donde juegan tu boca y los ecos.
Hay una muerte para piano
que pinta de azul a los muchachos.
Hay mendigos por los tejados,
hay frescas guirnaldas de llanto.¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals que se muere en mis brazos.Porque te quiero, te quiero, amor mío,
en el desván donde juegan los niños,
soñando viejas luces de Hungría
por los rumores de la tarde tibia,
viendo ovejas y lirios de nieve
por el silencio oscuro de tu frente.¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals, este vals del “Te quiero siempre”.En Viena bailaré contigo
con un disfraz que tenga
cabeza de río.
¡Mira qué orillas tengo de jacintos!
Dejaré mi boca entre tus piernas,
mi alma en fotografías y azucenas,
y en las ondas oscuras de tu andar
quiero, amor mío, amor mío, dejar,
violín y sepulcro, las cintas del vals.Take this Waltz
Now in vienna theres ten pretty women
Theres a shoulder where death comes to cry
Theres a lobby with nine hundred windows
Theres a tree where the doves go to die
Theres a piece that was torn from the morning
And it hangs in the gallery of frost
Ay, ay, ay, ay
Take this waltz, take this waltz
Take this waltz with the clamp on its jawsOh I want you, I want you, I want you
On a chair with a dead magazine
In the cave at the tip of the lily
In some hallways where loves never been
On a bed where the moon has been sweating
In a cry filled with footsteps and sand
Ay, ay, ay, ay
Take this waltz, take this waltz
Take its broken waist in your handThis waltz, this waltz, this waltz, this waltz
With its very own breath of brandy and death
Dragging its tail in the seaTheres a concert hall in vienna
Where your mouth had a thousand reviews
Theres a bar where the boys have stopped talking
Theyve been sentenced to death by the blues
Ah, but who is it climbs to your picture
With a garland of freshly cut tears?
Ay, ay, ay, ay
Take this waltz, take this waltz
Take this waltz its been dying for yearsTheres an attic where children are playing
Where Ive got to lie down with you soon
In a dream of hungarian lanterns
In the mist of some sweet afternoon
And Ill see what youve chained to your sorrow
All your sheep and your lilies of snow
Ay, ay, ay, ay
Take this waltz, take this waltz
With its Ill never forget you, you know!This waltz, this waltz, this waltz, this waltz …And Ill dance with you in vienna
Ill be wearing a rivers disguise
The hyacinth wild on my shoulder,
My mouth on the dew of your thighs
And Ill bury my soul in a scrapbook,
With the photographs there, and the moss
And Ill yield to the flood of your beauty
My cheap violin and my cross
And you’ll carry me down on your dancing
To the pools that you lift on your wrist
Oh my love, oh my love
Take this waltz, take this waltz
Its yours now. its all that there is.
A. ACTIVIDADES DE INFORMACIÓN para hacer en el cuaderno.Fecha de entrega:
     2ºE: lunes, 29/10/12   y  2ºE: martes, 30/10/12
 1) Busca información sobre Federico García Lorca:  sobre su vida, amistades, lugares
     donde vivió, ideas políticas y tipo se poesía que escribió. Anota información sobre dos de
     sus libros que te apetecería leer.
 2) Busca información de los hechos más relevantes de la vida de Leonard Cohen y anota
     el título de dos canciones. ¿De qué tratan?
 3) ¿Qué es un poeta surrealista? ¿En qué se difierencia de un poeta convencional?
 4) Intenta explicar lo que entiendas del poema “Pequeño vals vienés”, aunque, de entrada,
     te pueda parecer absurdo.
5) Escucha la canción de Leonard Cohen, si es posible siguiendo la letra en inglés. ¿Qué te
     ha sugerido (no entendido)? ¿Te ha sugerido lo mismo mi lectura en voz alta?
A continuación haremos un pequeño TALLER DE POESÍA. Para ello empezaremos con la cadena de palabras y acabaremos con el poema más complejo, el soneto, con métrica, rima y otros ingredients.
B. ACTIVIDADES de taller. Para acceder a las recetas de los diferentes poemas, tienes que pinchar aquí. y hacer las actividades paso a paso.
Fecha de entrega:
    2ºD y E: miércoles, 31/10/12  (hacer la cadena de palabras y el acróstico)
    2ºE: lunes, 5/11/12  y 2ºD: martes, 6/11/12 8 (el poema surrealista de 10 versos y el
              soneto ; ambos tienen que tratar el tema del viaje)
Si tienes problemas con la métrica para hacer el soneto, consulta el siguiente pp  sobre métrica. Tienes que sabértelo para el próximo examen.

Grups de correu

Com us vaig anticipar, he desactivat el grup de correu Oh My God 2, a partir d’avui heu d’emprar els grups 2esod12132@googlegroups.com i 2esoe12132@googlegroups.com
Emili

1.ca.4. Els llibres D/E

d) Mira aquest curtmetratge i escriu un text que conti en paraules la història que s’hi conta en imatges.

Per a dijous  25 d’octubre