2.ca.5 PARADOXES PARADOXALS.

2.ca.5  PARADOXES PARADOXALS.

 

Entre altres recursos estilístics, hem estudiat la paradoxa, que és un raonament contradictori, incongruent. Però, al final, encara que sembli impossible, hi ha una explicació que fa lògic allò que ens diuen.

Per exemple: “És quan dormo que hi veig més clar”. Si estic dormit, com hi puc veure clar?  Un altre exemple: “Cada dia la premsa parla d’aquell pobre milionari”. Com es pot ser milionari i pobre al mateix temps?

Tot té una explicació. Els somnis em permeten veure moltes coses, encara que estigui dormit. I un home ric pot ser un desgraciat i sofrir molt.

 

Es diu “antinòmia” si és una paradoxa on cada frase per separat seria normal, però en unir-se resulten ser antagòniques. Per exemple, podem entendre que “en Miquel sigui jove” i també seria lògica una altra frase com aquesta: “en Miquel té 90 anys”, però resulta paradoxal dir que “En Miquel és jove amb els 90 anys que té”. Ens hauran d’explicar que, encara que sigui un ancià, aquest senyor es manté actiu i dinàmic, amb l’esperit juvenil.

 

Es diu “aporia” una paradoxa sense sortida, sense camí final, sense solució clara. Per exemple, el filòsof grec Epimènides, que era de Creta, deia que tots els cretencs eren mentiders. És a dir, que afirmava que ell, que era mentider (perquè era cretenc) deia que era mentider. Es formulava aquella famosa pregunta que vàrem veure en el primer trimestre: “menteix qui diu que menteix?

 

El filòsof grec Eubulides diu que imaginem un caramull de pedres o de sorra. En llevar una pedra o un granet de sorra,  continuarà essent un caramull. Si en llevam una altra, continuarem considerant que tenim encara un caramull. Si seguim aquest procediment, en quin moment deixarà de ser un caramull? Nosaltres podem fer el procés a l’inrevés: un granet d’arena no és un caramull. N’hem d’anar afegint d’un en un, però, ¿en quin moment començarem a creure que ja tenim un caramull?

 

 

En realitat gairebé tots els mots quantitatius són susceptibles de formular un problema semblant. Per exemple,  “molt” i “poc”. Si un company vostre té 300 llibres en el seu dormitori, direm que en té molts, però si la biblioteca municipal en tingués la mateixa quantitat serien molt pocs.

Tot és relatiu. El jugador  més baix d’un equip de bàsquet és ben possible que sigui un home alt. La tia de Bill, na Marylin de la novel·la “Enigma a internet”, que té 30 anys, és jove o vella?

 

 

Zenó era un filòsof grec que presentà 40 paradoxes que intentaven demostrar que moltes sensacions són il·lusòries, que conceptes com el temps o el moviment, en realitat no existeixen, sinó que els humans els hem creat en la nostra imaginació col·lectiva. La seva paradoxa més famosa és la d’Aquil·les i la tortuga, que hem explicat a classe. Segons Zenó, el guerrer no podrà guanyar mai una cursa amb la tortuga si ella parteix abans. Ara llegiu una altra paradoxa del mateix autor, una mica més complicada. A veure qui l’entén. Si qualque alumne/a sap explicar la resposta es mereixerà un positiu, perquè fa 25 segles que ningú ho ha sabut respondre.

Imaginem dues files de 5 corredors cadascuna, A i B, que corren per una pista en sentits contraris. Es mouen a la mateixa velocitat, a la vista d’una fila de 5 espectadors asseguts C. Les tres files de persones tenen la mateixa longitud. Les dues files de corredors es creuen quan passen per davant els espectadors. El primer atleta d’A recorrerà la longitud de B en x segons, per exemple, en 10 segons. Però B, que corre a la mateixa velocitat, només recorrerà la meitat de la longitud de C en el mateix temps. Com les longituds de B i C són idèntiques, Zenó afirma que el temps és x = 2x , la qual cosa és impossible, perquè significaria que, en el cas numèric que hem suposat,  10 segons seria igual a 20 segons. Per tant, segons Zenó, el temps no existeix en realitat, sinó que és il·lusori.

 

Com acabam de veure, les coses es poden complicar cada vegada més. Podem estudiar un mateix tema, com el nom, l’adjectiu o els recursos estilístics a Primària, a ESO i a Batxillerat, però cada vegada el veurem més ampliat i n’aprendrem coses noves.

El mateix que hem comentat de les paradoxes podríem dir de les metàfores, que poden ser senzilles i col·loquials, o poètiques i tan elevades que, de vegades, el mateix poeta ens les ha d’explicar. Però el post de les metàfores metafòriques el publicarem un altre dia. Per avui ja en tenim ben a bastament amb les paradoxes paradoxals. No us sembla?

I ara, aprofitau el temps que teniu per estudiar aquest cap de setmana. Encara que, si fem cas a Zenó, com que el temps no existeix, no el podem aprofitar. O sí?

3 Respostes to “2.ca.5 PARADOXES PARADOXALS.”

  1. marpina Says:

    Un arquer llança una fletxa. Certament, la fletxa sembla que vola. Tanmateix, aquesta és immòbil a cada instant. Per tant, el moviment no pot ser resultat d’una suma d’immobilitats.

    La filosofia de Zenó d’Elea.

  2. Joana cb Says:

    Hola Bernat, la “solució” per a la paradoxa d’Aquiles i la tortuga. Aquiles sí que avançara a la tortuga, perqué els passos d’ Aquiles són més grans que no els de la tortuga, pero només obtenim aquesta solució si sortim del anàlisi infinitesimal i pasam a l’anàlisi discret en lloc de posar en relació a Aquiles amb la tortuga els posam en relacio amb una meta.
    Segons la wikipedia els matemàtics varen descobrir que la suma de infinits dona finit.

  3. tonirojas Says:

    Zenó es troba a vuit metros d’un arbre. Llança una pedra. La pedra per arribar ha de recorrer els primers 4 metres. Despres ha de recorrer la meitat dels 4 metres. Quan hagi recorregut els dos metres haura de recorrer un metre mes, i despres mig metre mes i finalment un quart de metre mes. En conclusió mai aribara


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: