2.ca.5 PARADOXES PARADOXALS.

2.ca.5  PARADOXES PARADOXALS.

 

Entre altres recursos estilístics, hem estudiat la paradoxa, que és un raonament contradictori, incongruent. Però, al final, encara que sembli impossible, hi ha una explicació que fa lògic allò que ens diuen.

Per exemple: “És quan dormo que hi veig més clar”. Si estic dormit, com hi puc veure clar?  Un altre exemple: “Cada dia la premsa parla d’aquell pobre milionari”. Com es pot ser milionari i pobre al mateix temps?

Tot té una explicació. Els somnis em permeten veure moltes coses, encara que estigui dormit. I un home ric pot ser un desgraciat i sofrir molt.

 

Es diu “antinòmia” si és una paradoxa on cada frase per separat seria normal, però en unir-se resulten ser antagòniques. Per exemple, podem entendre que “en Miquel sigui jove” i també seria lògica una altra frase com aquesta: “en Miquel té 90 anys”, però resulta paradoxal dir que “En Miquel és jove amb els 90 anys que té”. Ens hauran d’explicar que, encara que sigui un ancià, aquest senyor es manté actiu i dinàmic, amb l’esperit juvenil.

 

Es diu “aporia” una paradoxa sense sortida, sense camí final, sense solució clara. Per exemple, el filòsof grec Epimènides, que era de Creta, deia que tots els cretencs eren mentiders. És a dir, que afirmava que ell, que era mentider (perquè era cretenc) deia que era mentider. Es formulava aquella famosa pregunta que vàrem veure en el primer trimestre: “menteix qui diu que menteix?

 

El filòsof grec Eubulides diu que imaginem un caramull de pedres o de sorra. En llevar una pedra o un granet de sorra,  continuarà essent un caramull. Si en llevam una altra, continuarem considerant que tenim encara un caramull. Si seguim aquest procediment, en quin moment deixarà de ser un caramull? Nosaltres podem fer el procés a l’inrevés: un granet d’arena no és un caramull. N’hem d’anar afegint d’un en un, però, ¿en quin moment començarem a creure que ja tenim un caramull?

 

 

En realitat gairebé tots els mots quantitatius són susceptibles de formular un problema semblant. Per exemple,  “molt” i “poc”. Si un company vostre té 300 llibres en el seu dormitori, direm que en té molts, però si la biblioteca municipal en tingués la mateixa quantitat serien molt pocs.

Tot és relatiu. El jugador  més baix d’un equip de bàsquet és ben possible que sigui un home alt. La tia de Bill, na Marylin de la novel·la “Enigma a internet”, que té 30 anys, és jove o vella?

 

 

Zenó era un filòsof grec que presentà 40 paradoxes que intentaven demostrar que moltes sensacions són il·lusòries, que conceptes com el temps o el moviment, en realitat no existeixen, sinó que els humans els hem creat en la nostra imaginació col·lectiva. La seva paradoxa més famosa és la d’Aquil·les i la tortuga, que hem explicat a classe. Segons Zenó, el guerrer no podrà guanyar mai una cursa amb la tortuga si ella parteix abans. Ara llegiu una altra paradoxa del mateix autor, una mica més complicada. A veure qui l’entén. Si qualque alumne/a sap explicar la resposta es mereixerà un positiu, perquè fa 25 segles que ningú ho ha sabut respondre.

Imaginem dues files de 5 corredors cadascuna, A i B, que corren per una pista en sentits contraris. Es mouen a la mateixa velocitat, a la vista d’una fila de 5 espectadors asseguts C. Les tres files de persones tenen la mateixa longitud. Les dues files de corredors es creuen quan passen per davant els espectadors. El primer atleta d’A recorrerà la longitud de B en x segons, per exemple, en 10 segons. Però B, que corre a la mateixa velocitat, només recorrerà la meitat de la longitud de C en el mateix temps. Com les longituds de B i C són idèntiques, Zenó afirma que el temps és x = 2x , la qual cosa és impossible, perquè significaria que, en el cas numèric que hem suposat,  10 segons seria igual a 20 segons. Per tant, segons Zenó, el temps no existeix en realitat, sinó que és il·lusori.

 

Com acabam de veure, les coses es poden complicar cada vegada més. Podem estudiar un mateix tema, com el nom, l’adjectiu o els recursos estilístics a Primària, a ESO i a Batxillerat, però cada vegada el veurem més ampliat i n’aprendrem coses noves.

El mateix que hem comentat de les paradoxes podríem dir de les metàfores, que poden ser senzilles i col·loquials, o poètiques i tan elevades que, de vegades, el mateix poeta ens les ha d’explicar. Però el post de les metàfores metafòriques el publicarem un altre dia. Per avui ja en tenim ben a bastament amb les paradoxes paradoxals. No us sembla?

I ara, aprofitau el temps que teniu per estudiar aquest cap de setmana. Encara que, si fem cas a Zenó, com que el temps no existeix, no el podem aprofitar. O sí?

2.ca.4 CONTINGUTS TEÒRICS.

2.ca.4  CONTINGUTS TEÒRICS.

 

El dilluns, dia 30 de gener, tenim un examen de català amb els següents continguts teòrics, a més de totes les activitats pràctiques que hem realitzar a classe:

-El nom. Nombre i gènere. Classes de noms.

-L’adjectiu. Nombre i gènere. Graus.

-Lexemes i morfemes.

-Llengües romàniques.

-Recursos estilístics.

-Diftong. Hiat.

No us confieu. Encara que siguin temes fàcils, que ja heu tractar a Primària i a castellà, s’han de estudiar  a fons i practicar molt. Heu d’aprendre cada concepte, assimilant cada idea nova i entenent bé allò que llegiu. No us limiteu a fer els deures i estudiar allò que us proposa el professor. De vosaltres esperam molt més. Per exemple, si a classe parlam dels premis Ciutat de Palma, heu d’investigar sobre aquest esdeveniment cultural. No us limiteu a aprendre allò que us ensenya en Joan Sastre, per exemple, sobre el “Planisferi lunar” i “Ningú no pot enganyar els morts”. Ànim!

Arxivat a català. Etiquetes: , . Leave a Comment »

2.ca.3 LABERINT PERIODÍSTIC.

2.ca.3 EL LABERINT PERIODÍSTIC.

“S’ha celebrat recentment el Primer Campionat d’Espanya de laberint, un nou esport que ha agradat molt al públic. Es presentaren totes les comunitats autònomes, i finalment el brillant guanyador va ser l’equip representatiu de les Illes Balears que, a més, va aconseguir una puntuació de 19 punts, quan el màxim és de  20.”

 

Imagina que tu ets el periodista que signa aquest article, i que veus que apareix el teu nom però hi falten totes les frases que tu has escrit criticant l’organització del campionat de laberint. Vares ser testimoni d’una injustícia que denunciares, però t’han censurat les teves paraules i apareixen a la premsa com si fossis còmplice de la situació. Per tant, s’ha comès una segona injustícia, ara contra la teva professionalitat periodística, per manca de llibertat d’expressió. Pel proper divendres dia 27 has de dur escrites en el quadern les tres activitats següents, començant per les sensacions que  sentiries si te trobassis en aquesta situació laboral, i com reaccionaries.

1)     Explica què experimentes en veure que s’ha comès una greu injustícia i que, a més, no t’han permès denunciar-la en el teu article, eliminant totes les frases crítiques que tu havies escrit, però mantenint el teu nom, com si vertaderament fos un article escrit per tu, tal com apareix publicat. També digues què faries per lluitar contra aquesta situació.

2)      Ara imagina que en lloc de ser un simple joc de laberint es tracta del terratrèmol d’Haití, de la fam a Àfrica, de l’enfonsament d’un creuer o de la corrupció política d’un membre de la família reial. Tria una d’aquestes possibilitats i escriu el que en penses.

3)      Tu ja has escrit a classe sobre les dues frases següents:

“Al principi era el nom”, de Biel Mesquida.

“La corrupció és tan freqüent a les Balears que ni tan sols rep aquest nom”, de Matías Vallés.

Ara has de seleccionar una de les dues per escriure una breu redacció, però canviant el mot “nom” de la primera o el mot “corrupció” de la segona per qualsevol altra paraula. Has d’escollir la frase i després la paraula nova que hi poses al teu títol, de manera que tindrem 30 nous temes a la classe, un per cada alumne. A veure quin és el títol més original i la redacció més interessant.

2.es.17. Acentuación de hiatos

Seguimos repasando y practicando la ortografía. No podréis aprobar a final de curso si todavía cometéis faltas como os pasa a demasiad@s… ejem, a algun@s de vosotr@s.

Visitad este enlace
http://guindo.pntic.mec.es/~mortiz2/fpactivid_acentuac_hiatos.htm
y resolved los 10 ejercicios que encontraréis.
Podéis comprobar los resultados en la misma página, al final de cada grupo de 3.

Corregiremos este ejercicio en clase el martes día 17 (Basta que hagáis el ejercicio en la web… tantas veces como necesitéis hasta que los resolváis sin errores)

2.ca.2 LA UNIÓ FA LA FORÇA

2.ca.2  LA UNIÓ FA LA FORÇA

 

El passat dimarts, dia 10 de gener, assistírem a una exposició sobre el terratrèmol d’Haití de fa dos anys. Vàrem veure imatges esgarrifadores, jugàrem a formar un puzle i fins i tot tremolàrem com ho feren els habitants de l’illa caribenya. Un país pobre econòmicament ens va ensenyar a ser més modests, a valorar millor allò que tenim. Podem aprendre moltes coses d’aquesta exposició. Malgrat els problemes que pateixen, els habitants d’Haití estimen molt la seva terra, continuen treballant i intenten ser feliços.

Ara ens fixarem en la bandera d’aquest país i el seu lema, que és el mateix de Bèlgica: la unió fa la força. 

Aquesta frase ha resultat ser fonamental a l’hora de recuperar-se després de la catàstrofe sísmica del 2009. Entre tots aconseguiran reconstruir la nació a partir de les runes.

A l’escut hi apareixen símbols bèl·lics: canons, bombes i fusells amb baionetes. Demostra la lluita que va haver de patir aquesta gent per aconseguir la independència de França, un estat que els oprimia malgrat que, teòricament, proclamàs la llibertat per a totes les persones.

Durant algunes èpoques la bandera tenia el color negre en lloc del blau, perquè representava la raça de la immensa majoria dels seus habitants, però sempre hi ha hagut el color vermell que simbolitza la sang que s’ha hagut de derramar per a seguir endavant.

Arxivat a català. Etiquetes: . 5 Comments »

2.es.16. Madrid-Barça

Don José nos ha dicho que busquemos una manera para matarle. Está es mi idea:

Messi está muy cansado de que el Madrid este ganando casi todos los partidos y con muy buena puntuación y que ellos vayan los segundos porque son muy malos comparados con el Madrid, y no con otros equipos.

El Madrid desde siempre ha tenido y tiene muy buenos jugadores como Raúl, Guti, Casillas, Cristiano Ronaldo…. El Barça también ha tenido y tiene buenos jugadores como Guardiola, Piqué, Puyol, Iniesta, Xavi….,pero nunca más buenos que el Madrid.

Yo confio mucho en el Madrid, asi que vamos a invitar todos a Don José a ver un partido Madrid – Barça, yo solo espero que gane el Madrid, pero si no gana no pasa nada, solo pasa que Don José nos va a fastidiar a todos los que somos del Madrid, y ¡no nos apetece mucho la verdad!.

Llega el día del partido y estamos todos en las gradas, muy contentos porque intuímos que va a ganar el Madrid, Don José nos dice que va a ganar el Barça porque para él es el mejor. Empieza el partido y Cristiano Ronaldo mete un gol en los diez primeros minutos del partido, nos ponemos todos a gritar como locos; sigue el partido, Messi ataca, todos estamos muy nerviosos, pero el mejor portero del mundo está muy concentrado en el balón, Messi tira y… Casillas se la para, porque por eso es el mejor portero; el partido sigue tranquilo, pero solo para los del equipo blanco, porque para los del azulgrana está muy alterado; estamos acabando el segundo tiempo y va uno cero ganando el Madrid, Cristiano Ronaldo se la pasa a Benzema y Benzema la mete en los últimos cinco segundos, el silbato del árbitro pita tres veces y el partido se acaba, todos gritando y muy contentos porque el Madrid ha ganado, miramos hacia el suelo y vemos a Don José tirado en el suelo y muerto porque la derrota del Barça le ha podido.

2.ca.1 SEGON TRIMESTRE

2.ca.1 SEGON TRIMESTRE.

Uep, com anam? Ja han passat les vacances de Nadal i hem tornat començar les classes: nou any, nou trimestre, nova avaluació. Ànim a tothom. Aprendrem moltes coses, però especialment hem de saber reflexionar i hem de ser cada cop més bones persones. La bondat és un valor que ens proporcionarà felicitat. Les coses es fan bé i en el moment adequat.

Hem vist que en el Sol hi ha dos ramats de bous i vaques de color blanc i de color negre. El nombre de bous blancs és la meitat del ramat negre. Aquest ramat negre és la meitat de vaques blanques. El ramat blanc és el triple que la quantitat de bous negres. Amb aquestes tres dades heu de saber quants de bous i vaques hi ha a cada ramat.

Per complicar-ho una mica més, al professor de català no li interessa en absolut que pugueu donar una solució matemàtica, sinó que heu de convertir aquest problema en una expressió lingüística, en una redacció, en una petita obra literària. Aquest problema tan enrevessat és un exemple de com serà aquest segon trimestre. Uf, però nosaltres no tenim res impossible.

Na Júlia ha sigut l’única que ha trobat les quantitats exactes: tres bous blancs i dotze vaques blanques, cinc bous negres i una vaca negra. N’Isidre va ser el primer que es fixà en el fet impossible de que hi hagi sers vius en el Sol. Malgrat això, altres companys, com en Toni Paredes, va imaginar que sí és possible, i condensà tota la mitologia clàssica en una frase que convertia el ramat negre en l’univers i les vaques blanques en estrelles.

Si som capaços de fer bones redaccions, amb imaginació i creativitat, a partir d’un problema matemàtic, ja no hi ha res a la literatura que ens aturi. Hem perdut la por al paper blanc. Un foli ja no és un enemic a l’hora d’escriure, sinó, ben al contrari, una possibilitat de crear frases mai dites amb les paraules de sempre. Podem fer històries originals. No només aprendrem del poetes i grans literats: cada company/a serà un mestre per a nosaltres. Cada escrit és un símbol, una presència, una vivència. I és que, per a un superalumne, l’alegria d’aprendre un poc més cada dia no té límits. Ànim!!

Arxivat a català. Etiquetes: . 1 Comment »