1.ca.13. ETIMOLOGIA DE L’HORT ESCOLAR.

1.ca.13 ETIMOLOGIA DE L’HORT ESCOLAR.

El 25 d’octubre es va crear l’hort escolar a les terrasses de l’institut Ramon Llull.

Ja tenim la primera pastera en funcionament. En aquesta entrada del bloc informarem d’alguns conceptes lingüístics que és important conèixer.

Un hort és un tros de terra, no gaire extens, on es conreen verdures, hortalisses i llegums. El femení “horta” és una gran extensió formada per molts d’horts, que té un sistema de regadiu, on també hi ha arbres fruiters. Així, nosaltres podem tenir un hort escolar o podem anar un dia a l’hort d’un familiar o d’un amic nostre. En canvi es parla de l’horta de València o de Múrcia. Aquesta diferència també existeix en castellà amb “huerto” i “huerta”. En canvi no passa igual en altres llengües, com en anglès, que el concepte d’horta es diu amb expressions com “vegetable garden” o “irrigated region”. Aquesta darrera és molt explícita, com l’alemany “gartenland”. Regió regada, país dels jardins, jardí vegetal (o d’hortalisses). I és que al nord d’Europa no hi ha hortes, perquè hi plou tant que no cal regar, com passa a la conca mediterrània. Els fets i les necessitats creen les paraules, i no al revés. Per exemple, no existia el mot “cinematògraf” fins que els germans Lumière no inventaren l’aparell de filmar. De la mateixa manera, les llengües esquimals tenen més mots per a referir-se a la neu que nosaltres, perquè els necessiten.

No qualsevol terra és bona per a fer-hi un hort. Els pagesos distingeixen entre la terra prima i la terra bona, que és més fèrtil. Si no es rega, el camp es diu de secà, i només es banya en ploure. Per fer-hi un hort hi ha de passar un riu a prop. Si no hi ha cap riu, com a la nostra illa, hi ha d’haver un pou, que és una perforació de la qual es pot extreure aigua en gran quantitat. Antigament l’aigua es treia amb poals, amb una sínia* o amb molins. Per això, al voltant de l’aeroport de Son Sant Joan hi ha tants de molins, perquè és una zona d’horts. Tots funcionen amb energia eòlica, i es varen construir per extreure aigua. Actualment s’utilitzen bombes i altres màquines. A una pròxima sortida de 1r E, en visitar el museu del Baluard, veurem alguns molins de vent que queden dins Palma, al carrer de la Indústria i al barri del Jonquet, que eren fariners, és a dir, per moldre el blat i convertir-lo en farina.

El mot “hort” procedeix del llatí “hortu”, i “horta”, ve del llatí “horta”, que era el plural, i per tant significava “els horts”. I és que els romans, malgrat els seus avanços extraordinaris per a la seva època, no tenien cap horta en el seu imperi. Sí tenien, en canvi, aqüeductes que transportaven aigua potable des de qualque font d’una muntanya fins a les ciutats. El més famós és el de Segòvia, per ser molt espectacular, encara que la seva finalitat no era estètica, sinó que és una obra pràctica d’enginyeria. A Segòvia, els romans no pretenien fer un monument; simplement, no volien passar set. Moltes altres ciutats tenien aqüeductes. A Roma, per exemple, n’hi havia un de 80 km de longitud. Pol•lèntia, a Mallorca, també en tenia un, a ras de terra, del qual se’n conserva una petita ruïna. A més, totes les cases romanes tenien un “implovium” que recollia l’aigua de pluja de les teulades per ser guardada. Però aquesta aigua era per a consum humà i no per a l’agricultura.

Varen ser els musulmans els qui introduïren el concepte d’estalviar aigua i d’aprofitar-la per a regar, creant una infraestructura hidrològica* innovadora. Ells venien de països desèrtics, i construïren aljubs* o safareigs* que serveixen encara avui en dia per guardar l’aigua de regadiu. Aquests dos mots són arabismes, com “sínia” o “sèquia”*, i molts d’altres referits a aliments que se sembren en els horts o en altres llocs, com albergínia, carxofa, síndria, albercoc, arròs, taronja, llimona, espinac, garrover, etc. Altres hortalisses o llegums ja es coneixien des d’antic, i el mot ve del llatí (ceba, pebre, llentia, ciuró, rave, cogombre, col, carabassa, lletuga, pèsol, fesol, …) i d’altres no es varen conèixer fins que es descobrí Amèrica, com la tomàtiga, el cacauet, la patata o l’alvocat (“aguacate” en castellà).

Com podeu veure, si sabem l’etimologia del mot, podem saber des de quina època es coneix el fruit a Europa. Encara que això no sempre és exacte. En castellà, “zanahoria” ve de l’àrab, igual que el mot català “safanòria”, però els romans ja coneixien aquesta arrel comestible, i ho denominaven “pastinaca”, d’on deriva “pastanaga”.

El fruit sec que en castellà es designa “bellota” (no és derivat de “bello”, sinó de l’àrab “belluta”), en català es diu “gla” o “aglà”, procedent de “glandis”, la mateixa paraula llatina que es refereix a una part del penis, el gland.

“Bleda” és un nom derivat del llatí, en canvi “acelga” ve de àrab, que significava “siciliana”, perquè els àrabs conegueren aquesta verdura en el nord d’Àfrica a través d’aquesta illa italiana.

La paraula “mongeta” demostra que és una verdura que es cultivava especialment en els convents de monges, mentre que “judía”, no té origen jueu, sinó musulmà.

“Fraula” i “fresa” deriven de “fragula” llatina, a través del francès “fraise”. En canvi, el sinònim “maduixa”, ja s’usava abans de la conquesta romana.

Igualment antiga és “gerd”, que en castellà s’anomena amb el gal•licisme “frambuesa”, i també és preromana la paraula castellana “madroño”, mentre que l’equivalent català, “arboça”, ve del llatí.

Algunes paraules, encara que els àrabs les ensenyaren als europeus, ells les havien agafat d’altres països. Per exemple, la “mandarina”, ve del xinès, perquè el mandarí era un funcionari imperial que anava vestit de color semblant al d’aquesta fruita.

 En general, els noms de tots els vegetals s’assemblen en català, en castellà i en altres llengües romàniques, perquè solen tenir el mateix origen. Per exemple: pera, magrana, cirera, plàtan, porro, móra, avellana, castanya, nou, api, etc. Però no sempre és així. Per exemple, la pastanaga, en francès (“carrotte”) i en italià (“carota”) té origen germànic, i per això s’assembla més a l’anglès “carrot” o a l’alemany “karrotte”.

Vegem més casos curiosos. Segur que en Joan Sastre, que sap tantes coses, ja els coneix tots, però pot ser interessant repassar-los.

 Hi havia una varietat de prunes que els romans anomenaven “cereola pruna”. Ja podeu imaginar que el castellà agafà “ciruela” de la primera part, que significava que tenia color de cera, i en canvi el català agafà la segona part. Tant “poma” com “manzana” vénen del llatí, igual que “raïm” i “uva” o “codony” i “membrillo”, però de paraules llatines diferents, i per això són tan distintes en les dues llengües. Fins i tot hi pot haver sinònims, com “préssec” = “melicotó”, en què dues paraules del mateix idioma procedeixen d’un únic vocable llatí “malum”. Però hi havia “malum persicum > fruita de Pèrsia > préssec” i també hi havia “malum cotonium > fruita esponjosa > melicotó”. “Julivert” és una paraula formada a partir d’una altra planta herbàcia, el jull, i el color verd. En canvi en castellà, “perejil > petroselinum = pedra salina”. L’oliva es diu “aceituna” en castellà, que agafà aquest mot de l’àrab, mentre que va mantenir el llatinisme “olivo” per a l’arbre. És curiós el cas d’aquest arabisme castellà, ja què fins i tot en les llengües germàniques, com l’anglès o l’alemany “olive” deriva del llatí.

Algunes fruites tenen implícit en el seu nom el lloc de procedència: pinya tropical, nesprer del Japó o meló d’Alger. Però de vegades aquesta informació és errònia, com en el cas de blat de moro i figa de moro, que són plantes originàries d’Amèrica i no del Magrib.

 

 

Bé, després d’aquest empatx de menjars, reposarem i tornarem a la terra. A Mallorca les zones de més regadiu són les de sa Pobla i el pla de Sant Jordi, a prop de l’aeroport. La mesura agrària més important i antiga usada a Balears és la quarterada, que era l’extensió de terra de secà que produïa una anyada* d’una quartera de blat. Per això, si la terra era més bona, bastava més poca extensió que si la terra era prima, de manera que no totes les quarterades eren exactament igual de grans. Actualment, es considera que una quarterada, que es divideix en quatre quartons, té 7.103 metres quadrats de superfície, aproximadament tan gran com un camp de futbol. Hi ha un refrany que diu: “val més un dit en el front que una quarterada a l’horta”. Significa que l’enteniment i els coneixements tenen més valor que la riquesa material. Vosaltres avui, gràcies al nou hort escolar, heu augmentat els vostres coneixements, per tant ja teniu un dit més en el front. Au, idò, feliç pont.

 

VOCABULARI

 

SÍNIA: Màquina d’elevar aigua que consistia en una roda girada per un animal que, en fer voltes, movia una cadena sense fi de poals que extreien l’aigua del pou.

HIDROLÒGIC: Relatiu a la tècnica o la ciència que tracta l’aigua.

ALJUB: Dipòsit fet dins la terra per arreplegar l’aigua de pluja.

SAFAREIG: Com un aljub, però fet d’obra i elevat, per guardar aigua per regar.

SÈQUIA o SÍQUIA: Canal de regatge.

ANYADA: Collita, conjunt de fruits que ha produït la terra en un any.

 

 

Els súper-alumnes que encara no estiguin cansats poden pensar les següents activitats a partir del vocabulari, que comentarem el dimecres a classe.

1) Quines paraules del vocabulari són arabismes? Per què són arabismes?

2) “Hidrologia” és un hel•lenisme, és a dir, que és un mot que ve del grec. Compara l’hel•lenisme “hidrològic” amb el llatinisme “aquàtic”. Tenen el mateix significat? Quin és més científic?

3) A Mallorca, “aljub” es pronuncia [aujup], és a dir, que es converteix en vocal “u” la consonant “l”. També passa igual amb la pronúncia d’altres arabismes que surten en aquest post. En pots descobrir algun?

4) De quina paraula creus que és derivada “anyada”?

 5) Creus que és més pràctic un aljub o un safareig a l’hora de regar? Per què?

6) L’aljub arreplega l’aigua de pluja, però el safareig està elevat. Per tant, d’on ve l’aigua que es guarda en un safareig?

7) En general el problema de les nostres terres és la sequera, perquè sol ploure poc. Però algunes vegades, especialment ara, a la tardor, plou en excés i les síquies també servien per evitar inundacions. Com pots imaginar que funcionaven? Cap on enviaven l’aigua sobrant les síquies?

8) Per què les paraules del vocabulari no segueixen l’ordre alfabètic?

Arxivat a català. Etiquetes: . Leave a Comment »

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: