1.ca.12. LA PLUJA QUE NO CONEIX L’AEMET.

1.ca.12 LA PLUJA QUE NO CONEIX L’AEMET.

 A la fi ha arribat la pluja. La tardor, enguany, ha tardat a enviar-nos “Déu en el seu palau de cristall”, però a la fi hem pogut gaudir d’una “pluja brodada”, encara que “converteixi tot el Pla de Mallorca en un enorme bassiot”. Hem gaudit de la pluja poètica a les nostres aules. Gràcies a l’ajuda de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i a Baltasar Porcel hi ha hagut alumnes que han escrit coses com les que reproduïm a continuació. Cadascú de vosaltres ha de seleccionar el que més li agradi. Divendres dia 28 seleccionarem el més votat.

 1) En ploure, la pluja cristal•lina irisa el cel amb els colors de l’arc de sant Martí.

 2) Amb la pluja s’acaba la sequera i el risc d’incendis forestals. No sabem per què ens agrada tant la pluja, però ens agrada per bons motius

 3) El poeta descriu la pluja amb dolçor i amor, i et dóna una sensació de pau i màgia. Gaudeixes de llegir. Voldries llegir el poema vint vegades, perquè està escrit amb tendresa.

 4) És com si visqués dins una gota de cristall. Dóna sensació d’alegria i felicitat perquè quan el teu cor és banyat per la pluja es fa net del tot.

5) Mentre mirava per la finestra veia cristalls transparents i brillants que xocaven contra la terra. Vaig voler anar a cercar un paraigua però passava tant de gust que me’n vaig oblidar.

6) Era una tarda de pluja transparent, amb els colors del sol que es reflectien com a miralls. Semblava una pluja de colors molt alegres.

 7) La pluja cau suaument. Els niguls són blancs. Les gotes semblen agulles de cosir, de tan fines que són.

8) Es pot escoltar com xerren les gotes d’aigua. Juguen i riuen sense parar. No aturaran de xerrar fins que el nigul se’n vagi. Mentrestant, les escoltaré.

 9) La pluja fa música per a les teves orelles.

10) És com si la pluja estigués brodada. Les seves gotetes, en caure, són com els minuts del rellotge, que passen lents i a poc a poc.

11) La pluja cau del cel. Des de la meva habitació veig muntanyes amb núvols blaus. Podria fer una foto perfecta.

12) La pluja, dolç perfum de Déu, neteja la nostra ànima. Cada gota dóna una raó per viure. Oh, pluja, tota divina, dóna’m poder. Oh, pluja, et vull veure cada dia.

13) La pluja és un moment de pau, de tranquil•litat, que val la pena contemplar.

14) Les gotes d’aigua ballen i són una cosa fascinant.

15) La bellesa de la pluja es troba dins cada gota que es desprèn pels carrers de la ciutat, com si fos un tros de gel que es fon.

16) Neta, lluminosa, bonica. Així és la pluja. Una cosa agradable. Repica a les teulades de les cases de la ciutat.

Us heu de fixar en què tothom ha parlat amb més èmfasi del poema de Rosselló-Pòrcel que del fragment en prosa de Baltasar Porcel. Tal vegada el motiu sigui que el poeta parla de coses positives de la pluja, mentre que l’altre escriptor, de coses negatives. Però no ens hem d’equivocar. Es pot escriure molt bé narrant fets desagradables. Repassau el text de Baltasar Porcel i observareu la seva gran categoria literària.

A més de seleccionar el fragment que més us agrada, heu d’extreure alguna expressió que cregueu que no hagués escrit cap alumne si abans no hagués llegit els textos de la fotocòpia. Per exemple:

La pluja és un infern. Tot està ple de fang, i fang, i fang. Els niguls bruts amollen aigua amb un sac, a carretades.

No es tracta de plagiar els autors que llegim, sinó d’aprendre d’ells.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: