1.ca.13. ETIMOLOGIA DE L’HORT ESCOLAR.

1.ca.13 ETIMOLOGIA DE L’HORT ESCOLAR.

El 25 d’octubre es va crear l’hort escolar a les terrasses de l’institut Ramon Llull.

Ja tenim la primera pastera en funcionament. En aquesta entrada del bloc informarem d’alguns conceptes lingüístics que és important conèixer.

Un hort és un tros de terra, no gaire extens, on es conreen verdures, hortalisses i llegums. El femení “horta” és una gran extensió formada per molts d’horts, que té un sistema de regadiu, on també hi ha arbres fruiters. Així, nosaltres podem tenir un hort escolar o podem anar un dia a l’hort d’un familiar o d’un amic nostre. En canvi es parla de l’horta de València o de Múrcia. Aquesta diferència també existeix en castellà amb “huerto” i “huerta”. En canvi no passa igual en altres llengües, com en anglès, que el concepte d’horta es diu amb expressions com “vegetable garden” o “irrigated region”. Aquesta darrera és molt explícita, com l’alemany “gartenland”. Regió regada, país dels jardins, jardí vegetal (o d’hortalisses). I és que al nord d’Europa no hi ha hortes, perquè hi plou tant que no cal regar, com passa a la conca mediterrània. Els fets i les necessitats creen les paraules, i no al revés. Per exemple, no existia el mot “cinematògraf” fins que els germans Lumière no inventaren l’aparell de filmar. De la mateixa manera, les llengües esquimals tenen més mots per a referir-se a la neu que nosaltres, perquè els necessiten.

No qualsevol terra és bona per a fer-hi un hort. Els pagesos distingeixen entre la terra prima i la terra bona, que és més fèrtil. Si no es rega, el camp es diu de secà, i només es banya en ploure. Per fer-hi un hort hi ha de passar un riu a prop. Si no hi ha cap riu, com a la nostra illa, hi ha d’haver un pou, que és una perforació de la qual es pot extreure aigua en gran quantitat. Antigament l’aigua es treia amb poals, amb una sínia* o amb molins. Per això, al voltant de l’aeroport de Son Sant Joan hi ha tants de molins, perquè és una zona d’horts. Tots funcionen amb energia eòlica, i es varen construir per extreure aigua. Actualment s’utilitzen bombes i altres màquines. A una pròxima sortida de 1r E, en visitar el museu del Baluard, veurem alguns molins de vent que queden dins Palma, al carrer de la Indústria i al barri del Jonquet, que eren fariners, és a dir, per moldre el blat i convertir-lo en farina.

El mot “hort” procedeix del llatí “hortu”, i “horta”, ve del llatí “horta”, que era el plural, i per tant significava “els horts”. I és que els romans, malgrat els seus avanços extraordinaris per a la seva època, no tenien cap horta en el seu imperi. Sí tenien, en canvi, aqüeductes que transportaven aigua potable des de qualque font d’una muntanya fins a les ciutats. El més famós és el de Segòvia, per ser molt espectacular, encara que la seva finalitat no era estètica, sinó que és una obra pràctica d’enginyeria. A Segòvia, els romans no pretenien fer un monument; simplement, no volien passar set. Moltes altres ciutats tenien aqüeductes. A Roma, per exemple, n’hi havia un de 80 km de longitud. Pol•lèntia, a Mallorca, també en tenia un, a ras de terra, del qual se’n conserva una petita ruïna. A més, totes les cases romanes tenien un “implovium” que recollia l’aigua de pluja de les teulades per ser guardada. Però aquesta aigua era per a consum humà i no per a l’agricultura.

Varen ser els musulmans els qui introduïren el concepte d’estalviar aigua i d’aprofitar-la per a regar, creant una infraestructura hidrològica* innovadora. Ells venien de països desèrtics, i construïren aljubs* o safareigs* que serveixen encara avui en dia per guardar l’aigua de regadiu. Aquests dos mots són arabismes, com “sínia” o “sèquia”*, i molts d’altres referits a aliments que se sembren en els horts o en altres llocs, com albergínia, carxofa, síndria, albercoc, arròs, taronja, llimona, espinac, garrover, etc. Altres hortalisses o llegums ja es coneixien des d’antic, i el mot ve del llatí (ceba, pebre, llentia, ciuró, rave, cogombre, col, carabassa, lletuga, pèsol, fesol, …) i d’altres no es varen conèixer fins que es descobrí Amèrica, com la tomàtiga, el cacauet, la patata o l’alvocat (“aguacate” en castellà).

Com podeu veure, si sabem l’etimologia del mot, podem saber des de quina època es coneix el fruit a Europa. Encara que això no sempre és exacte. En castellà, “zanahoria” ve de l’àrab, igual que el mot català “safanòria”, però els romans ja coneixien aquesta arrel comestible, i ho denominaven “pastinaca”, d’on deriva “pastanaga”.

El fruit sec que en castellà es designa “bellota” (no és derivat de “bello”, sinó de l’àrab “belluta”), en català es diu “gla” o “aglà”, procedent de “glandis”, la mateixa paraula llatina que es refereix a una part del penis, el gland.

“Bleda” és un nom derivat del llatí, en canvi “acelga” ve de àrab, que significava “siciliana”, perquè els àrabs conegueren aquesta verdura en el nord d’Àfrica a través d’aquesta illa italiana.

La paraula “mongeta” demostra que és una verdura que es cultivava especialment en els convents de monges, mentre que “judía”, no té origen jueu, sinó musulmà.

“Fraula” i “fresa” deriven de “fragula” llatina, a través del francès “fraise”. En canvi, el sinònim “maduixa”, ja s’usava abans de la conquesta romana.

Igualment antiga és “gerd”, que en castellà s’anomena amb el gal•licisme “frambuesa”, i també és preromana la paraula castellana “madroño”, mentre que l’equivalent català, “arboça”, ve del llatí.

Algunes paraules, encara que els àrabs les ensenyaren als europeus, ells les havien agafat d’altres països. Per exemple, la “mandarina”, ve del xinès, perquè el mandarí era un funcionari imperial que anava vestit de color semblant al d’aquesta fruita.

 En general, els noms de tots els vegetals s’assemblen en català, en castellà i en altres llengües romàniques, perquè solen tenir el mateix origen. Per exemple: pera, magrana, cirera, plàtan, porro, móra, avellana, castanya, nou, api, etc. Però no sempre és així. Per exemple, la pastanaga, en francès (“carrotte”) i en italià (“carota”) té origen germànic, i per això s’assembla més a l’anglès “carrot” o a l’alemany “karrotte”.

Vegem més casos curiosos. Segur que en Joan Sastre, que sap tantes coses, ja els coneix tots, però pot ser interessant repassar-los.

 Hi havia una varietat de prunes que els romans anomenaven “cereola pruna”. Ja podeu imaginar que el castellà agafà “ciruela” de la primera part, que significava que tenia color de cera, i en canvi el català agafà la segona part. Tant “poma” com “manzana” vénen del llatí, igual que “raïm” i “uva” o “codony” i “membrillo”, però de paraules llatines diferents, i per això són tan distintes en les dues llengües. Fins i tot hi pot haver sinònims, com “préssec” = “melicotó”, en què dues paraules del mateix idioma procedeixen d’un únic vocable llatí “malum”. Però hi havia “malum persicum > fruita de Pèrsia > préssec” i també hi havia “malum cotonium > fruita esponjosa > melicotó”. “Julivert” és una paraula formada a partir d’una altra planta herbàcia, el jull, i el color verd. En canvi en castellà, “perejil > petroselinum = pedra salina”. L’oliva es diu “aceituna” en castellà, que agafà aquest mot de l’àrab, mentre que va mantenir el llatinisme “olivo” per a l’arbre. És curiós el cas d’aquest arabisme castellà, ja què fins i tot en les llengües germàniques, com l’anglès o l’alemany “olive” deriva del llatí.

Algunes fruites tenen implícit en el seu nom el lloc de procedència: pinya tropical, nesprer del Japó o meló d’Alger. Però de vegades aquesta informació és errònia, com en el cas de blat de moro i figa de moro, que són plantes originàries d’Amèrica i no del Magrib.

 

 

Bé, després d’aquest empatx de menjars, reposarem i tornarem a la terra. A Mallorca les zones de més regadiu són les de sa Pobla i el pla de Sant Jordi, a prop de l’aeroport. La mesura agrària més important i antiga usada a Balears és la quarterada, que era l’extensió de terra de secà que produïa una anyada* d’una quartera de blat. Per això, si la terra era més bona, bastava més poca extensió que si la terra era prima, de manera que no totes les quarterades eren exactament igual de grans. Actualment, es considera que una quarterada, que es divideix en quatre quartons, té 7.103 metres quadrats de superfície, aproximadament tan gran com un camp de futbol. Hi ha un refrany que diu: “val més un dit en el front que una quarterada a l’horta”. Significa que l’enteniment i els coneixements tenen més valor que la riquesa material. Vosaltres avui, gràcies al nou hort escolar, heu augmentat els vostres coneixements, per tant ja teniu un dit més en el front. Au, idò, feliç pont.

 

VOCABULARI

 

SÍNIA: Màquina d’elevar aigua que consistia en una roda girada per un animal que, en fer voltes, movia una cadena sense fi de poals que extreien l’aigua del pou.

HIDROLÒGIC: Relatiu a la tècnica o la ciència que tracta l’aigua.

ALJUB: Dipòsit fet dins la terra per arreplegar l’aigua de pluja.

SAFAREIG: Com un aljub, però fet d’obra i elevat, per guardar aigua per regar.

SÈQUIA o SÍQUIA: Canal de regatge.

ANYADA: Collita, conjunt de fruits que ha produït la terra en un any.

 

 

Els súper-alumnes que encara no estiguin cansats poden pensar les següents activitats a partir del vocabulari, que comentarem el dimecres a classe.

1) Quines paraules del vocabulari són arabismes? Per què són arabismes?

2) “Hidrologia” és un hel•lenisme, és a dir, que és un mot que ve del grec. Compara l’hel•lenisme “hidrològic” amb el llatinisme “aquàtic”. Tenen el mateix significat? Quin és més científic?

3) A Mallorca, “aljub” es pronuncia [aujup], és a dir, que es converteix en vocal “u” la consonant “l”. També passa igual amb la pronúncia d’altres arabismes que surten en aquest post. En pots descobrir algun?

4) De quina paraula creus que és derivada “anyada”?

 5) Creus que és més pràctic un aljub o un safareig a l’hora de regar? Per què?

6) L’aljub arreplega l’aigua de pluja, però el safareig està elevat. Per tant, d’on ve l’aigua que es guarda en un safareig?

7) En general el problema de les nostres terres és la sequera, perquè sol ploure poc. Però algunes vegades, especialment ara, a la tardor, plou en excés i les síquies també servien per evitar inundacions. Com pots imaginar que funcionaven? Cap on enviaven l’aigua sobrant les síquies?

8) Per què les paraules del vocabulari no segueixen l’ordre alfabètic?

Arxivat a català. Etiquetes: . Leave a Comment »

1.en.22 How to write better summaries of what we do in English lessons

Here you can see an example of a summary and its correction. Look at it carefully and copy in your notebook the useful language that appears at the bottom. It will help you write better summaries when your turn comes. We’ll look at  it together.

1.en.21 Wh question words on Halloween mood

Most of you had problems with the spelling of Which?

Which witch are we talking about ? Halloween is a good time to practise question words followed by witches.

In this poem, you have to match the questions to the answers and you’ll end up with a nice Halloween poem.

Now go to this page and listen to another Halloween poem: “A skeleton parade” 

Homework: Friday 28th Copy the one you like best in your notebook and learn it by heart

1.ca.12. LA PLUJA QUE NO CONEIX L’AEMET.

1.ca.12 LA PLUJA QUE NO CONEIX L’AEMET.

 A la fi ha arribat la pluja. La tardor, enguany, ha tardat a enviar-nos “Déu en el seu palau de cristall”, però a la fi hem pogut gaudir d’una “pluja brodada”, encara que “converteixi tot el Pla de Mallorca en un enorme bassiot”. Hem gaudit de la pluja poètica a les nostres aules. Gràcies a l’ajuda de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i a Baltasar Porcel hi ha hagut alumnes que han escrit coses com les que reproduïm a continuació. Cadascú de vosaltres ha de seleccionar el que més li agradi. Divendres dia 28 seleccionarem el més votat.

 1) En ploure, la pluja cristal•lina irisa el cel amb els colors de l’arc de sant Martí.

 2) Amb la pluja s’acaba la sequera i el risc d’incendis forestals. No sabem per què ens agrada tant la pluja, però ens agrada per bons motius

 3) El poeta descriu la pluja amb dolçor i amor, i et dóna una sensació de pau i màgia. Gaudeixes de llegir. Voldries llegir el poema vint vegades, perquè està escrit amb tendresa.

 4) És com si visqués dins una gota de cristall. Dóna sensació d’alegria i felicitat perquè quan el teu cor és banyat per la pluja es fa net del tot.

5) Mentre mirava per la finestra veia cristalls transparents i brillants que xocaven contra la terra. Vaig voler anar a cercar un paraigua però passava tant de gust que me’n vaig oblidar.

6) Era una tarda de pluja transparent, amb els colors del sol que es reflectien com a miralls. Semblava una pluja de colors molt alegres.

 7) La pluja cau suaument. Els niguls són blancs. Les gotes semblen agulles de cosir, de tan fines que són.

8) Es pot escoltar com xerren les gotes d’aigua. Juguen i riuen sense parar. No aturaran de xerrar fins que el nigul se’n vagi. Mentrestant, les escoltaré.

 9) La pluja fa música per a les teves orelles.

10) És com si la pluja estigués brodada. Les seves gotetes, en caure, són com els minuts del rellotge, que passen lents i a poc a poc.

11) La pluja cau del cel. Des de la meva habitació veig muntanyes amb núvols blaus. Podria fer una foto perfecta.

12) La pluja, dolç perfum de Déu, neteja la nostra ànima. Cada gota dóna una raó per viure. Oh, pluja, tota divina, dóna’m poder. Oh, pluja, et vull veure cada dia.

13) La pluja és un moment de pau, de tranquil•litat, que val la pena contemplar.

14) Les gotes d’aigua ballen i són una cosa fascinant.

15) La bellesa de la pluja es troba dins cada gota que es desprèn pels carrers de la ciutat, com si fos un tros de gel que es fon.

16) Neta, lluminosa, bonica. Així és la pluja. Una cosa agradable. Repica a les teulades de les cases de la ciutat.

Us heu de fixar en què tothom ha parlat amb més èmfasi del poema de Rosselló-Pòrcel que del fragment en prosa de Baltasar Porcel. Tal vegada el motiu sigui que el poeta parla de coses positives de la pluja, mentre que l’altre escriptor, de coses negatives. Però no ens hem d’equivocar. Es pot escriure molt bé narrant fets desagradables. Repassau el text de Baltasar Porcel i observareu la seva gran categoria literària.

A més de seleccionar el fragment que més us agrada, heu d’extreure alguna expressió que cregueu que no hagués escrit cap alumne si abans no hagués llegit els textos de la fotocòpia. Per exemple:

La pluja és un infern. Tot està ple de fang, i fang, i fang. Els niguls bruts amollen aigua amb un sac, a carretades.

No es tracta de plagiar els autors que llegim, sinó d’aprendre d’ells.

1.en.20 A vegetable garden on the roof terrace. Ramon Llull orchard

This morning, thanks to the chief gardener, Pep Rios, we started our own vegetable orchard. I hope lettuce, tomatoes, beans and herbs will grow quickly.

In Majorca we have plenty of sun, so that’s not going to be a problem. However, we’ll have to get organised to take care of  it.

In English, we are going to carry out different tasks:

  • Learning about the plants and vegetables we have in our roof orchard
  • Keeping record  of their growth
  • Finding out about harvest time
  • Learning the tools  we need to make a roof orchard
  • Contacting other schools in different parts of the world that have similar projects going on
Let’s start by transforming ourselves into green beings…
Look at the class register and discover what your new green personality will be. I have decided to turn into a lentil. I cannot be Mr Bean, this name has already been taken. So, you can call me Ms Lentil, while our green personalities take over.
Check Merriam Webster Picture dictionary. You will learn how to pronounce your new name.
In Merriam Webster dictionary, vegetables are classified according to the part  we eat: stalk, leaf, bulb.
 You can also find legumes: I have chosen one as my green alter ego: lentil
Homework: Wednesday 2nd : Do the on line exercises and learn the vegetable names of your classmates.  

Suvery on city life. Task 5. English. School outing.

  1. Would you describe Palma as a busy city , buzzing with live? All of us are agree that Palma is a lot of busy city and just a little buzzing with live.
  2. Were there signs directing you to emblematic buildings?  All of us are agree that there were signs directing us to the most of emblematic buildings.
  3. Did you see many tourists?  All of us are  think that there were thousands of tourists.
  4. Did you see many people using bicycles? All of us are agree that there were many using bicycles.
  5. Were shops full of people? All of us are agree that in shops were enough people.
  6. What about cafes? All of us are agree that the cafes were full of tourists.
  7. What was traffic like? All of us are agree that traffic there was less traffic than at 8’00 o’clock.
  8. Were the streets clean? All of us are agree that the sreets are not much clean.
  9. What was the noise level? All of us are agree that the noise level was medium or loud.
  10. Other.   All of us are agree that Palma is very different at the morning in weekdays. We have like it very much.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

interviewing a tourist